Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
bastonet
Anatomia animal
Nom donat a diversos elements anatòmics, especialment a les cèl·lules nervioses bacil·liformes receptores de la visió nocturna o escotòpica, que són, juntament amb els cons, a la segona de les capes de la retina.
Els bastonets manquen a la fòvea, i són quasi exclusius en d’altres regions de la retina a cada ull humà hi ha uns 62 milions de bastonets També són anomenades així les cèllules nervioses que formen la segona capa de receptors auditius externs de l’òrgan de Corti arcs de Corti, de l’orella interna, i els prismes hexagonals i parallels que constitueixen l’esmalt dentari
epidermis
Anatomia animal
Capa exterior de la pell, situada damunt el derma, que cobreix tota la superfície de l’organisme.
És formada per teixit epitelial, amb cèllules disposades de forma estratificada La capa externa és de cèllules anucleades còrnies, i els estrats més profunds són de cèllules vives L’epidermis es renova constantment les cèllules còrnies s’eliminen i són substituïdes per nous elements de les capes més profundes
teca
Anatomia animal
Recobriment de teixit conjuntiu fibrós que envolta certs òrgans dels metazous, com el fol·licle de l’ovari madur, que és recobert de dues menes de teques: la interna i l’externa.
Les cèllules de la teca interna presenten la morfologia típica de les cèllules glandulars Després de l’ovulació el follicle es transforma i dóna lloc al cos groc Les cèllules de la teca externa penetren a la resta del follicle, i hom pensa que són les responsables de l’elaboració de la progesterona
estatocist
Anatomia animal
Cadascuna de les vesícules que constitueixen l’òrgan d’equilibri d’alguns invertebrats aquàtics.
Cada estatocist és format per una cavitat central, delimitada per una paret de cèllules sensorials ciliades amb els cilis dirigits cap a la cavitat central A l’interior de la cavitat central, que pot tenir o no comunicació amb l’exterior, hi ha un corpuscle mòbil, l' estatòlit , que, segons la posició de l’animal en l’espai, descansa sobre unes cèllules o unes altres de la paret, estimulant els diferents cilis d’aquelles cèllules
trofospongi
Anatomia animal
Canalització de cèl·lules nervioses, canalicles de cèl·lules de la neuròglia en procés de ramificació.
osfradi
Anatomia animal
Òrgan sensitiu propi dels mol·luscs que hi ha a la cavitat pal·lial, associat als ctenidis.
És format per cèllules epitelials allargades, entre les quals hi ha cèllules sensorials ciliades
filament mesentèric
Anatomia animal
Nom donat al gruix que presenten els septes dels cnidaris antozous en la vora lliure que dóna a la cavitat gastrovascular.
Hi ha cèllules ciliades, que, en moure els cilis, provoquen un corrent d’aigua des de la cavitat gastrovascular, i cèllules digestives, que secreten enzims
silicoblast
Anatomia animal
Cèl·lula de la mesoglea dels porífers que dóna origen a les espícules silíciques que en constitueixen l’esquelet.
Aquestes cèllules són amebòcits especialitzats i hom els anomena silicoblasts perquè secreten sílice Un silicoblast forma espícules hexactines o triaxones i les esponges portadores d’aquestes cèllules són agrupades en la classe de les hexactinèllides o hialosponges
somatoderma
Anatomia animal
Capa exterior ciliada, monoestratificada, constituent del cos dels mesozous.
En els ortonèctids, resta disposada en anells transversals que se succeeixen al llarg de l’eix longitudinal del cos que així presenta una típica segmentació i engloba diverses cèllules germinals En els dicièmids, és constituït per un màxim de 25 cèllules i engloba una sola gran cèllula axial o germinal
respiració
Anatomia animal
Funció dels animals mitjançant la qual és captat oxigen atmosfèric o dissolt en l’aigua, amb la finalitat de transportar-lo a la cèl·lula o les cèl·lules, on serà utilitzat per a la respiració interna, i és eliminat el diòxid de carboni produït en aquesta.
Les funcions de la respiració són, per tant, tres la captació d’oxigen i l’eliminació de CO 2 a través de l’aparell respiratori, el transport i la cessió dels gasos a les cèllules i la utilització de l’oxigen en la respiració interna En l’home, la primera etapa és la respiració pulmonar o pas de l’aire per les vies aèries, des de la boca o el nas fins als alvèols, i viceversa La inspiració o entrada d’aire té lloc sobretot mitjançant la contracció del diafragma i l’elevació de les costelles L’expiració és passiva El pas dels gasos entre l’aire i la sang té lloc a través de la membrana…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina