Resultats de la cerca

Es mostren 27 resultats

sistema nerviós

En els humans, ell sistema nerviós central comprèn l’encèfal i la medul·la espinal; el sistema nerviós perifèric comprèn tota la resta de nervis del cos que són fora de l’encèfal i de la medul·la espinal

© IDEM

Anatomia animal
Sistema d’integració entre els diversos òrgans d’un animal, de recepció d’informació i d’adequació al medi ambient.
En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules nervioses neurones s’acumulen…
Gran enciclopèdia catalana

tracte alimentari

Anatomia animal
Canal digestiu que comprèn des de la boca fins a l’anus.
Gran enciclopèdia catalana

cos ciliar

Anatomia animal
Engruiximent de la zona vascular de l’ull que uneix la coroide amb l’iris.
Comprèn el múscul i processos ciliars
Gran enciclopèdia catalana

mà

Mans

Nate Steiner (CC0)

Anatomia animal
Part terminal del braç, que comprèn el carp, el metacarp i els dits.
És una plataforma quadrangular que presenta una superfície anterior, el palmell, i una superfície posterior, el dors d’aquesta plataforma surten els dits El dit gros o polze és dirigit obliquament cap a l’exterior els altres són parallels entre ells i a l’eix de la mà Els músculs de la mà són formats generalment per l’acabament tendinós dels músculs de l’avantbraç, i es divideixen en dos grups els flexors en el palmell i els extensors en el dors hi ha també els músculs específics de la mà, que són quatre del tènar, quatre de l’hipotènar, onze del palmell, quatre de lumbricals, quatre d’…
Gran enciclopèdia catalana

miocardi

Anatomia animal
Part muscular del cor, compresa entre el pericardi i l’endocardi.
Comprèn el miocardi pròpiament dit i el nòdul sinoauricular, amb el sistema de conducció Té autonomia contràctil, conductibilitat i excitabilitat
Gran enciclopèdia catalana

glotis

Anatomia animal
Obertura superior de la laringe .
Comprèn els plecs i les apòfisis vocals i l’espai situat entre ells La porció anterior és situada entre els plecs vocals, i la posterior entre els cartílags aritenoides
Gran enciclopèdia catalana

lemnisc

Anatomia animal
Cadascuna de les cintes de fibres sensitives longitudinals, de diversa significació funcional, que pugen dels peduncles cerebel·losos i acaben en el tàlem i en el metatàlem.
Un dels més importants és el lemnisc espinal , que comprèn el conjunt de fibres ascendents des de la medulla espinal fins al tàlem òptic que transmeten les sensacions tàctils, doloroses i tèrmiques
Gran enciclopèdia catalana

artèria hepàtica

Anatomia animal
Una de les tres branques del tronc celíac.
Comprèn l' artèria gàstrica dreta , l' artèria gastroduodenal i l' artèria hepàtica pròpiament dita, la qual es divideix en l' artèria hepàtica dreta i l' artèria hepàtica esquerra , que irriguen, respectivament, les meitats dreta i esquerra del fetge
Gran enciclopèdia catalana

sistema nerviós vegetatiu

Esquema del sistema nerviós vegetatiu. Els components simpàtic i parasimpàtic, d’efectes sovint antagònics en un mateix òrgan, actuen a partir d’impulsos emesos des dels centres encefàlics; a més dels òrgans assenyalats a l’esquema, tots dos components intervenen les diverses estructures de la pell (glàndules sudorípares, fol·licles pilosos, arterioles)

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Sistema nerviós independent del central que comprèn el sistema nerviós simpàtic i el parasimpàtic.
Gran enciclopèdia catalana

cúbit

cúbit 1, cavitat sigmoide major a la zona d’articulació amb l’húmer; 2, olècran per a la inserció del múscul tríceps; 3, apòfisi coracoide; 4 cavitat sigmoide menor, per a articular-se amb el radi; 5, superfície d’inserció del múscul braquial anterior; 6, forat nutrici, o orifici d’entrada de l’artèria nutrícia; 7, cresta longitudinal externa; 8, cap del cúbit; 9, apòfisi estiloide, que serveix per a la inserció del lligament intern del canell

© Fototeca.cat

Anatomia animal
L’os més llarg i intern de l’avantbraç, articulat amb l’húmer per dalt, amb el radi per fora i amb el cartílag articular per baix.
Hom hi distingeix una diàfasi i dues epífisis, de les quals la proximal comprèn l’olècran, l’apòfisi coronoide i les cavitats sigmoides major o troclear i menor o radial, i la distal, anomenada cap del cúbit , presenta una eminència, l’apòfisi estiloide
Gran enciclopèdia catalana