Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
conducte arteriós
Anatomia animal
Conducte que en el fetus dels mamífers permet la comunicació de l’artèria pulmonar amb l’aorta.
Recull la sang que provinent del ventricle dret es dirigeix devers els pulmons afuncionals en el fetus i la vessa novament en el circuit major En néixer l’individu el conducte arteriós deixa d’ésser funcional per tal com la circulació pulmonar esdevé ja necessària i s’oblitera durant els primers dies de la vida Si persisteix més temps motiva, en l’home, una de les cardiopaties congènites més freqüents, els ductus arteriosus És anomenat també conducte de Botal
conducte deferent
Anatomia animal
Tub fibromuscular que uneix la cua de l’epidídim amb el conducte ejaculador.
Té una grossa túnica muscular que és la responsable del desplaçament dels espermatozoides per l’interior
conducte radial
Anatomia animal
Cadascun dels conductes que en els equinoderms surten del canal anular i s’estenen pels braços o regions del cos de l’animal i dels quals surten els peus ambulacrals.
conducte radial
Anatomia animal
Cadascun dels conductes que surten de l’estómac de les meduses i van a parar al canal circular que voreja l’ombrel·la (cnidaris, escifozous).
conducte de Wirsung
Anatomia animal
Conducte excretor del pàncrees que desguassa en el colèdoc, formant l’ampul·la de Vater, o directament en el duodè.
cargol
El cargol (en groc) dins de l’orella interna
Archaeodontosaurus (CC BY-SA 3.0)
Anatomia animal
Conducte de l’orella interna situat en l’espessor de l’os temporal i enrotllat en forma d’espiral.
Constitueix el laberint anterior, i conté els òrgans essencials del sentit de l’oïda És format per la columella, o eix ossi central, per la làmina dels contorns, o conducte en espiral, enrotllat al voltant de la columella, i per la làmina espiral o membrana òssia que divideix interiorment la làmina dels contorns en dues rampes, una de timpànica, que correspon a la finestra rodona, i una de vestibular, que s’obre en el vestíbul A l’interior de la rampa vestibular hi ha el cargol membranós, que és un petit conducte enrotllat en espiral que s’inicia per un fons cec en…
testicle
Testicle humà: 1, conducte deferent; 2, epidídim; 3, cons eferents; 4, xarxa de Haller; 5, albugínia; 6, paret interlobular; 7, lòbuls espermàtics; 8, cua de l’epidídim
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Gònada masculina que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals.
És un òrgan parell i és constituït pels conductes seminífers En els vertebrats superiors, els testicles es presenten com una unió urogenital amb els conductes del mesonefre En els vertebrats amniotes, el mesonefre no té funcions renals i forma l’epidídim En la majoria dels animals, els testicles són interns, però en els mamífers són externs Són de localització diversa en el cos segons els animals així, els testicles són situats a la part dorsal de la cavitat abdominal en els prototeris, proboscidis, sirenis, etc, a la regió pèlvica en els xenartres i els cetacis, a la regió inguinal en els…
espermàtic | espermàtica
Anatomia animal
Dit del conjunt compost pel conducte deferent, les artèries espermàtica i funicular, el plexe venós, els vasos limfàtics i la branca genital del nervi genitocrural.
Neix en el conducte inguinal i arriba fins al testicle