Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
estatocist
Anatomia animal
Cadascuna de les vesícules que constitueixen l’òrgan d’equilibri d’alguns invertebrats aquàtics.
Cada estatocist és format per una cavitat central, delimitada per una paret de cèllules sensorials ciliades amb els cilis dirigits cap a la cavitat central A l’interior de la cavitat central, que pot tenir o no comunicació amb l’exterior, hi ha un corpuscle mòbil, l' estatòlit , que, segons la posició de l’animal en l’espai, descansa sobre unes cèllules o unes altres de la paret, estimulant els diferents cilis d’aquelles cèllules
tràquea

1, tràquea, 2, laringe; 3, cartílags traqueals; 4, bronquis principals
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell respiratori dels vertebrats tetràpodes format per un conjunt d’anells cartilaginosos derivats de l’esquelet visceral dels peixos.
En l’home adult ateny de 10 a 12 cm de longitud i és situat a la part anterior i inferior del coll, continua cap a dalt amb la laringe i es divideix en dues branques, que constitueixen els bronquis
nervi cervical
Anatomia animal
Cadascun dels dos nervis dels vuit primers parells de nervis espinals que a cada costat de la columna vertebral travessen els forats de conjunció de vèrtebres cervicals.
Es divideixen en dues branques, una d’anterior i una de posterior Les quatre primeres branques cervicals anteriors constitueixen el plexe cervical , situat darrere el múscul esternoclidomastoidal, i destinat a innervar els músculs del coll i de la nuca El nervi frènic, branca d’aquest plexe, innerva el diafragma
cos
Anatomia animal
Agregat de totes les parts materials que constitueixen l’organisme d’un home o de l’animal.
En l’home, és compost del cap, del tronc i de les extremitats El cap és format pel crani, on hi ha l’encèfal, i la cara El tronc, situat sota el cap, comprèn el coll, el tòrax, l’abdomen i la pelvis i, a la part posterior, la columna vertebral El coll és travessat, a la línia mitjana, per dos conductes, l’aeri laringe i porció cervical de la tràquea i el digestiu porció cervical de l’esòfag i conté la tiroide, els grans vasos caròtide i vena jugular i nervis importants El tòrax és una caixa osteocartilaginosa de forma cilindrocònica, oberta per les dues extremitats, superior i inferior, i…
bastonet
Anatomia animal
Nom donat a diversos elements anatòmics, especialment a les cèl·lules nervioses bacil·liformes receptores de la visió nocturna o escotòpica, que són, juntament amb els cons, a la segona de les capes de la retina.
Els bastonets manquen a la fòvea, i són quasi exclusius en d’altres regions de la retina a cada ull humà hi ha uns 62 milions de bastonets També són anomenades així les cèllules nervioses que formen la segona capa de receptors auditius externs de l’òrgan de Corti arcs de Corti, de l’orella interna, i els prismes hexagonals i parallels que constitueixen l’esmalt dentari
silicoblast
Anatomia animal
Cèl·lula de la mesoglea dels porífers que dóna origen a les espícules silíciques que en constitueixen l’esquelet.
Aquestes cèllules són amebòcits especialitzats i hom els anomena silicoblasts perquè secreten sílice Un silicoblast forma espícules hexactines o triaxones i les esponges portadores d’aquestes cèllules són agrupades en la classe de les hexactinèllides o hialosponges
ronyó

Cara anterior i secció longitudinal del ronyó dret
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fonamental de l’aparell urinari propi dels vertebrats.
En els vertebrats superiors, juntament amb les glàndules sebàcies i sudorípares i el mateix aparell respiratori, constitueixen l’aparell excretor En l’home és un òrgan parió, situat a la cavitat abdominal, retroperitonealment, a cada costat de la columna vertebral i a l’altura de les darreres vèrtebres toràciques Té forma de mongeta, amb una llargada de 12 cm i un pes de 120 g, i és revestit d’una càpsula fibrosa En el seu interior hi ha una vasta cavitat el si, ocupada per les papilles, els calzes i la pelvis renal, per l’obertura de la qual hil passen els vasos sanguinis i l’…
metacarp
Anatomia animal
Conjunt dels cinc ossos metacarpians que constitueixen l’esquelet de la regió de la mà entre el carp i els dits.
esquelet visceral
Anatomia animal
Esquelet de suport de les estructures branquials i mandibulars dels ciclòstoms i peixos, a partir del qual deriven molts elements de l’esquelet d’altres vertebrats.
En els ciclòstoms constitueix el suport cartilaginós de les bosses branquials, el qual és unit al crani per la part superior En els peixos consta de set arcs, anomenats arc mandibular, arc hioidal i arcs branquials L’arc mandibular integra la mandíbula, i és format pel cartílag de Meckel, que forma la mandíbula inferior, i el cartílag palatoquadrat o mandíbula superior L’arc hioidal forma el suport antena de la primera brànquia, i en els peixos de suspensió hiostílica i amfistílica constitueix la totalitat o una part del suport de l’arc mandibular Cadascun dels arcs branquials, com també l’…
disc intervertebral
Anatomia animal
Fibrocartílag articular situat entre dos cossos vertebrals.
En l’home el primer disc és entre la segona i tercera vèrtebres cervicals, i el darrer, en el còccix Consta de dues parts el nucli polpós i l’anell fibrós, ambdós separats del cos vertebral per dues fines làmines de cartílag hialí En l’os en creixement el disc constitueix la zona que permet al cos vertebral de créixer en alçada El nucli polpós ocupa el centre del disc intervertebral és blanc, brillant, semigelatinós i conté feixos molt fins de fibres collàgenes, cèllules conjuntives i cartilaginoses i abundant substància amorfa, i actua com a mecanisme amortidor intervertebral, distribuïdor…