Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
arteriola
Anatomia animal
Cada una de les petites artèries situades a continuació de les últimes ramificacions arterials.
El grau de contracció de la paret de les arterioles és un factor important en la regulació de la pressió sanguínia i en el flux de la sang arterial al territori capillar
múscul

Músculs de les cares anterior i posterior del cos humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Nom dels òrgans carnosos que, amb llur contractilitat, són els instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments.
Poden ésser estriats que són de contracció voluntària o llisos Els estriats recobreixen l’esquelet els llisos es troben en els vasos, en el tub digestiu, en les vies respiratòries, en l’aparell urinari, etc Les contraccions de la musculatura estriada, i en alguns músculs llisos, són determinades per impulsos nerviosos transmesos a través de la placa motora
llavi
Anatomia animal
Cadascuna de les dues peces carnoses mòbils, superior i inferior, que limiten l’obertura de la boca.
Els llavis són formats en llur major part pel múscul orbicular La part interna o mucosa presenta al mig un replec o fre, més pronunciat en el llavi superior, i la part externa és un teixit intermedi de la pell i la mucosa És una regió molt vascularitzada i innervada Els punts d’unió dels llavis reben el nom de comissures En els mamífers, tenen un paper important en la succió de la llet per les cries En l’home, els llavis són limitats a la part superior pel nas i a la part inferior pel solc labiomentonià Tenen un paper important en l’obertura i el tancament de la boca, en la fonació i en la…
respiració
Anatomia animal
Funció dels animals mitjançant la qual és captat oxigen atmosfèric o dissolt en l’aigua, amb la finalitat de transportar-lo a la cèl·lula o les cèl·lules, on serà utilitzat per a la respiració interna, i és eliminat el diòxid de carboni produït en aquesta.
Les funcions de la respiració són, per tant, tres la captació d’oxigen i l’eliminació de CO 2 a través de l’aparell respiratori, el transport i la cessió dels gasos a les cèllules i la utilització de l’oxigen en la respiració interna En l’home, la primera etapa és la respiració pulmonar o pas de l’aire per les vies aèries, des de la boca o el nas fins als alvèols, i viceversa La inspiració o entrada d’aire té lloc sobretot mitjançant la contracció del diafragma i l’elevació de les costelles L’expiració és passiva El pas dels gasos entre l’aire i la sang té lloc a través de la…
capil·lar

Secció d’un capil·lar: 1, mitocondris; 2, glòbuls vermells; 3, membrana basal; 4, perícit; 5, cèl·lula endotelial; 6, nucli de la cèl·lula endotelial
© fototeca.cat
Anatomia animal
Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós.
La circulació sanguínia a través dels capillars assegura la nutrició dels teixits en permetre el bescanvi de substàncies entre la sang circulant i els teixits perifèrics Els capillars es distribueixen en forma de xarxa per gairebé tots els teixits, i llur configuració i quantitat varia molt segons l’estructura i les necessitats circulatòries dels òrgans o teixits Així, té una gran densitat la xarxa capillar de la substància grisa del sistema nerviós central, de la musculatura esquelètica, del cor i del teixit adipós El diàmetre dels capillars oscilla entre 0,007 i 0,14 mm, i llurs parets són…
uretra

Situació de la uretra masculina humana
Anatomia animal
Conducte membranós per on l’orina acumulada a la bufeta és expel·lida per la contracció vesical; s’estén del coll de la bufeta a l’obertura del meat.
En l’home dóna pas també a l’esperma i és, doncs, alhora un canal ejaculador i rector de l’orina En la dona té uns 4 cm de longitud i és de trajecte recte, i en l’home fa uns 16 cm, presenta una doble curvatura i consta de les parts prostàtica en la qual s’obren els conductes ejaculadors i prostàtics, membranosa entre la pròstata i el cos cavernós i esponjosa situada en el solc inferior dels cossos cavernosos del penis
medul·la espinal

Mèdul·la espinal: a) visió posterior; b) secció al nivell de la columna dorsal; c) segment amb la sortida de les arrels nervioses
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part intrarraquídia del sistema nerviós central que ocupa el conducte vertebral des del forat occipital fins a la vora inferior del cos de la primera vèrtebra lumbar.
En l’home és un cordó cilíndric lleugerament aplanat que presenta dos engruiximents fusiformes, el cervical i el lumbar, que corresponen a les porcions de la medulla que innerven els membres superiors i inferiors, respectivament La medulla espinal és una estructura contínua, però els 31 parells de nervis raquidis que en surten 8 nervis cervicals, 12 de dorsals, 5 de lumbars, 5 de sacres i 1 de coccigi li confereixen un aspecte segmentat La seva superfície és plena de solcs longitudinals que van de dalt a baix solc mediodorsal, solc medioventral, dos solcs posterolaterals i dos solcs…
aponeurosi
Anatomia animal
Membrana fibrosa, resistent, que cobreix els músculs i manté units llurs feixos de fibres (aponeurosi d’embolcall) alhora que els uneix als òrgans que regeixen amb llur contracció (aponeurosi d’inserció).
vel
Anatomia animal
Replec contràctil anular que tanca parcialment la cavitat subombrel·lar de les meduses dels hidrozous o hidromeduses, la qual, en estat de contracció, només deixa un orifici per a la sortida del manubri.
És constituït de mesoglea, ectoderma i endoderma, i conté abundants fibres musculars Té com a missió, en contreure's i descontreure's, fer entrar aigua a la cavitat subombrellar i fer-la'n sortir com a mètode de desplaçament de l’animal