Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
dent
Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…
punt radial
Anatomia animal
Punt somatomètric lateral que correspon a l’articulació de l’húmer i el radi.
tènia
Anatomia animal
Nom donat a diverses parts del cos en forma de cinta o faixa allargada.
Hi destaquen la tènia cinèria , que és una banda de matèria grisa en el sòl del quart ventricle per fora de l’estria acústica o tènia acústica , la tènia coroide , que és la línia d’inserció dels plexes coroidals laterals a la paret mitjana de l’hemisferi cerebral, i la tènia del còlon , nom donat a cadascuna de les tres cintes o franges formades per les fibres musculars longitudinals de l’intestí gros hom anomena tènia mesocòlica la que correspon a la inserció del mesenteri, tènia lliure l’oposada a l’anterior i tènia epiploica la que correspon a la unió de l’epipló…
epigastri
Anatomia animal
Regió superior i mitjana de l’abdomen limitada, als costats, pels hipocondris dret i esquerre, a baix, per la regió umbilical o mesogastri, i a dalt, per l’apèndix xifoide de l’estern.
Correspon a la zona de l’estómac
peroné
Anatomia animal
Os dels vertebrats terrestres situat a la part externa del segon segment de les extremitats posteriors, al costat de la tíbia, que ocupa la part interna.
És un os prim que representa sobretot una zona d’inserció muscular, puix que la funció d’aguantar l’extremitat correspon a la tíbia
segmentari | segmentària
Anatomia animal
Dit dels òrgans que es repeteixen en cada segment d’un animal, especialment els nefridis dels anèl·lids.
Normalment, a cada metàmer correspon un parell de nefridis, un de ganglis, un de feixos musculars, un de quetes, un de parapodis, un de gònades, etc
papil·la òptica
Anatomia animal
Regió de la retina que correspon a la sortida del nervi òptic i dels vasos de l’ull.
És anomenat així perquè és una regió inepta per a percebre els raigs lluminosos
lagena
Anatomia animal
Regió de l’orella interna dels amfibis i rèptils que correspon al canal coclear dels ocells i mamífers.
És la regió pròpiament auditiva de l’orella, on hi ha la papilla basilar , que és semblant a l’òrgan de Corti dels mamífers
boca
Anatomia animal
Orifici del començament del tracte digestiu o de la cavitat digestiva que presenten la immensa majoria dels animals.
En els animals diploblàstics, com les meduses i les hidres, correspon a la comunicació de la cavitat gatrocèlica amb l’exterior En els triploblàstics pot correspondre al blastòpor de la gàstrula diversos protòstoms o ésser causat per una neoformació En els vertebrats, i per tant en els mamífers, l’home inclòs, aquesta neoformació s’esdevé per perforació de l’anomenada placa bucal
escleròtica
Anatomia animal
Membrana fibrosa externa del globus ocular.
És opaca, blanca i resistent, i correspon a la zona del ‘blanc de l’ull’ Recobreix l’ull en les seves cinc sisenes parts posteriors, on s’insereixen els músculs oculomotors, i continua per davant amb la còrnia i per darrere és perforada pel nervi òptic en una porció que rep el nom de làmina cribrosa Les funcions de l’esclerótica són fer de suport i de protecció de les estructures internes de l’ull