Resultats de la cerca
Es mostren 303 resultats
adenohipòfisi
Dibuix esquemàtic de l’adenohipòfisi humana, amb indicació de les hormones que segrega i els òrgans principals sobre els quals actuen
© fototeca.cat
Anatomia animal
Part anterior i mitjana de la hipòfisi
, de natura glandular.
Segrega diverses hormones la tireotròpica , l' adrenocorticotròpica , l' estimulant del follicle , la luteïnitzant, la luteotròpica prolactina , la somatotròpica i la melanocitostimulant
aleta
Tipus i disposició de les aletes en els peixos
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cada un dels apèndixs que posseeixen els peixos, amb funció locomotora a vegades, però sempre estabilitzadora, compensadora i de timó.
És un replec dèrmic que es destaca del cos en forma de làmina, sovint carnosa, sostinguda per radis i recoberta per una membrana Els radis poden ésser molt nombrosos, en contacte els uns amb els altres, o bé pocs i distanciats entre ells En el primer cas l’aleta no es pot replegar peixos cartilaginosos En el segon cas, l’aleta es pot replegar majoria de peixos ossis Els peixos cartilaginosos tenen radis de consistència cartilaginosa els peixos ossis els tenen generalment ossificats i acaben sovint en…
dent
Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan…
parpella
Els ulls dels cocodrils tenen tres parpelles: la superior, la inferior i la membrana nictitant
(CC0)
Anatomia animal
Cadascuna de les estructures accessòries externes que protegeixen els ulls dels vertebrats terrestres de la dessecació i de les partícules estranyes.
Les parpelles apareixen en els amfibis terrestres a fi que la còrnia no s’assequi, ja que en moure’s netegen i humitegen la superfície d’aquella N’hi ha una de superior i una d’inferior, i en els rèptils i ocells n’hi ha una altra de transversal, la membrana nictitant, que es desplaça de dins a fora i és transparent
peülla
Els camells són artiodàctils amb un nombre parell de peülles
Anatomia animal
Formació còrnia, molt engruixida i resistent, que es presenta en els mamífers ungulígrads, artiodàctils i perissodàctils, per tal de protegir l’únic dit sobre el qual s’aguanta l’animal del desgast consegüent a la marxa.
Els hiracoïdeus , els proboscidis i els tubulidentats tenen ungles engruixides, que per a alguns zoòlegs són equivalents a les peülles, bé que llur locomoció és plantígrada hiracoïdeus i tubulidentats o digitígrada modificada proboscidis
testicle
Testicle humà: 1, conducte deferent; 2, epidídim; 3, cons eferents; 4, xarxa de Haller; 5, albugínia; 6, paret interlobular; 7, lòbuls espermàtics; 8, cua de l’epidídim
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Gònada masculina que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals.
És un òrgan parell i és constituït pels conductes seminífers En els vertebrats superiors, els testicles es presenten com una unió urogenital amb els conductes del mesonefre En els vertebrats amniotes, el mesonefre no té funcions renals i forma l’epidídim En la majoria dels animals, els testicles són interns, però en els mamífers són externs Són de localització diversa en el cos segons els animals així, els testicles són situats a la part dorsal de la cavitat abdominal en els…
sentit
Anatomia animal
Cadascuna de les facultats que posseeixen els animals de rebre informacions de l’exterior mitjançant òrgans especialitzats, que els permeten de reaccionar enfront de les variacions del medi, tant físic com biològic, que els envolta.
També hi ha sentits interns queels permeten de percebre canvis de l’estat fisiològic dels òrgans o dels teixits que requereixen una ràpida resposta de l’organisme En els animals, els principals sentits són els fotoreceptors i l’oïda, que copsen informacions emeses a distància, i el tacte, l’olfacte i el gust, que només funcionen quan l’estímul és en contacte directe amb l’òrgan del sentit corresponent A més, els animals mòbils tenen el sentit propioreceptiu o cenestèsia, òrgan…
patagi
Anatomia animal
Mastologia
Membrana cutània que presenten certs mamífers i que els permet de planar o bé volar.
Ratapinyada mostrant el patagi josdiiri CC BY-NC 20 En elsque planen consta d’una membrana principal plagiopatagi, disposada lateralment al tronc, i de dues membranes accessòries annexes al membre posterior propatagi i al posterior i la cua uropatagi aquest tipus de patagi es dóna en certs marsupials, rosegadors i dermòpters que menen vida arborícola El més conegut és el quiropatagi, que es troba entre els quatre dits externs, ben separats i allargats, de la mà dels quiròpters, queels permet d’oferir…
nervi
Anatomia animal
Cadascun dels cordons que posen en relació els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos.
Segons la constitució, els nervis poden ésser mielínics i amielínics En els mielínics, els axons de les cèllules nervioses són coberts per una beina de mielina La mielina es troba separada a certs intervals nòduls de Ranvier, i al damunt hi ha el neurilemma o beina de Schwann En els amielínics els axons són coberts directament pel neurilemma La diferència entre els uns i els altres està en el fet queels amielínics tenen una velocitat de conducció menor que…
múscul
Músculs de les cares anterior i posterior del cos humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Nom dels òrgans carnosos que, amb llur contractilitat, són els instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments.
Poden ésser estriats que són de contracció voluntària o llisos Els estriats recobreixen l’esquelet els llisos es troben en els vasos, en el tub digestiu, en les vies respiratòries, en l’aparell urinari, etc Les contraccions de la musculatura estriada, i en alguns músculs llisos, són determinades per impulsos nerviosos transmesos a través de la placa motora