Resultats de la cerca

Es mostren 7 resultats

sifó

Anatomia animal
Tub muscular situat al centre de la regió ventral dels mol·luscs cefalòpodes.
El conducte intern del sifó condueix a la cavitat pallial, per la qual cosa, en cas de fugida, expulsa l’aigua pel sifó per propulsar-se vers enrere amb rapidesa
Gran enciclopèdia catalana

tèlson

Anatomia animal
Últim segment de l’abdomen dels crustacis.
En la subclasse dels malacostracis adopta la forma d’un ventall, utilitzat per a efectuar importants moviments cap enrere en les altres subclasses presenta generalment un parell d’apèndixs, els cercòpodes, que formen una forca , i en altres subclasses i ordres és mancat de qualsevol apèndix
Gran enciclopèdia catalana

múscul temporal

Anatomia animal
Múscul en forma de ventall, amb la base cap a dalt i enrere i el vèrtex en l’apòfisi coronoide, situat a la fossa temporal.
És innervat pel nervi temporal i eleva el maxillar inferior i l’aplica contra la mandíbula superior
Gran enciclopèdia catalana

hioide

Hioide

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Os imparell i mitjà dels vertebrats gnatostomats, en forma de ferradura, amb la concavitat dirigida cap enrere i format per un cos i quatre banyes, dues de menors i dues de majors.
És situat al coll, sobre la laringe, a l’altura de la quarta vèrtebra cervical
Gran enciclopèdia catalana

nas

Tall sagital del nas humà

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Òrgan de l’olfacte dels vertebrats, de conformació molt diversa, que consta bàsicament de dues bosses —o una (ciclòstoms)— situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per un nombre d’orificis que oscil·la entre els dos parells per bossa (peixos) i un orifici per bossa (els altres vertebrats).
En els ciclòstoms, l’única bossa s’obre a l’extrem del musell o a la part superior del cap En tots els vertebrats, llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis, les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe i formen les coanes, la qual cosa permet que, a més d’acomplir la funció olfactòria, serveixin com a vies respiratòries A l’interior d’aquestes bosses hi ha cèllules olfactòries, i en els rèptils i els mamífers apareixen els carnots, a fi d’augmentar la superfície olfactòria i de condicionar l’aire En els ocells, el nas és molt poc desenvolupat…
Gran enciclopèdia catalana

estómac

Representació esquemàtica de la secció frontal de l’estómac amb les diverses porcions en què es divideix; 1 regió del càrdies; 2 fundus o fòrnix; 3 cos; 4 antre pilòric; 5 regió pilòrica; 6 curvatura menor; 7 curvatura major; 8 esfínter pilòric, 9 duodé

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Porció dilatada del tub digestiu on té lloc la quimificació dels aliments.
En l’home, l’estómac té forma de gaita i és entre l’esòfag i el budell prim Estructuralment té quatre capes l’externa o serosa, la muscular, la submucosa i la mucosa que és la que limita la llum de l’òrgan Bé que la forma i la mida varien notablement segons la posició del cos i l’estat de repleció de l’òrgan, el seu lloc és la part alta del ventre, a l’esquerra de la columna vertebral la meitat alta resta amagada per les costelles La seva capacitat oscilla entre un litre i un i mig L’estómac és un òrgan distendible A més de la seva vinculació, per continuïtat, a l’esòfag i al duodè, té…
Gran enciclopèdia catalana

carn

Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn…
Gran enciclopèdia catalana