Resultats de la cerca

N'hi ha de natura calcària, com la de molts grups d’equinoderms, de corneoòssia, com la dels crocodilians, els quelonis i mamífers edentats, de completament òssia, com la dels condrictis i osteïctis cavall marí, peix cofre, etc, i de completament còrnia, com la dels rèptils escatosos

Segons llur simetria, hom pot classificar els animals en asimètrics, de simetria bilateral i de simetria radiada En els asimètrics no és possible de trobar cap pla o plans que permetin de dividir el cos de l’animal en parts iguals En els de simetria bilateral hom pot partir el cos de l’animal segons un pla sagital orientat en sentit vertical i que separa més o menys el cos en dues meitats dreta i esquerra En els de simetria radiada  o radial és possible de dividir l’animal un nombre indeterminat de vegades a partir de plans que parteixen del punt central de l’animal La simetria radiada és…

Presenta a vegades una ventosa terminal, adhesiva i protràctil, que serveix per a la captura de l’aliment i per a la locomoció A la base dels ambulacres hi ha unes ampulles, que, en contreure's, els fan sortir enfora per uns porus ambulacrals, situats a les plaques ambulacrals En les estrelles de mar i en les ofiüres, els ambulacres són disposats en cinc sèries paralleles que s’estenen per la cara inferior dels braços en les garotes i en les holotúries, les cinc sèries s’estenen, longitudinalment o radial, des de la boca fins a l’anus Els ambulacres formen part de l’aparell ambulacral, i són…

És format per un canal anullar que envolta l’esòfag, al qual arriba l’aigua a través d’un canal hidròfor que comunica amb la placa madrepòrica, situada prop de l’anus Del canal anullar surten cinc canals radials, que es ramifiquen molt, i acaben en els ambulacres L’aparell ambulacral, anomenat també sistema aqüífer, té una funció circulatòria, respiratòria i locomotora

N'hi ha dos tipus fonamentals l’esquelet intern o endoesquelet i l’extern o exoesquelet Entre els principals exoesquelets es destaquen els d’alguns protozous, com els dels foraminífers, radiolaris i amèbids, amb closca, formats per carbonat de calci, sílice i diversos materials, respectivament els dels coralls i altres cnidaris colonials, de suport i protecció, la closca dels molluscs, de carbonat de calci, que serveix gairebé exclusivament de protecció, i el dels artròpodes, compost d’una sèrie de plaques independents i articulades que cobreixen tot el cos i li confereixen una gran…

En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules nervioses neurones s’acumulen…