Resultats de la cerca

Es mostren 23 resultats

vàlvula del cor

Vàlvules del cor: A , pulmonar; B , aòrtica; C , mitral; D , tricúspide (1, valva anterior; 2, valva dreta; 3, valva esquerra; 4, valva coronària dreta; 5, valva coronària esquerra; 6, valva no coronària posterior; 7, valva anterior aòrtica; 8, valva posterior; 9, valva anterior; 10, valva mitjana; 11, valva posterior)

© fototeca.cat

Anatomia animal
Cadascuna de les vàlvules auriculoventriculars (anomenades mitral l’esquerra, i tricúspide la dreta) i semilunars ( aòrtica i pulmonar ) de les cavitats cardíaques.
Gran enciclopèdia catalana

ventricle

Els ventricles del cor humà: 1, vena cava superior; 2, aorta; 3, vena pulmonar dreta; 4, vena pulmonar esquerra; 5, aurícula esquerra; 6 i 7; vàlvula mitral (6, valva externa; 7, valva interna); 8, fibres musculars dels ventricles; 9, ventricle esquerre; 10, septe interventricular; 11, ventricle dret; 12, 13 i 14, vàlvula tricúspide (12, valva posterior; 13, valva anterior; 14, valva mitjana); 15, aurícula dreta

© fototeca.cat

Anatomia animal
Ventre o cavitat petita, principalment del cervell o del cor.
 
Gran enciclopèdia catalana

valva

valva esquerra d’un mol·lusc lamel·libranqui ( Tellina planata ) procedent del Miocè

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Peça o cadascuna de les peces que formen la closca d’alguns mol·luscs i dels braquiòpodes i crustacis ostracodes.
Alguns animals són univalves, com la majoria de gastròpodes i els monoplacòfors, i els altres són bivalves, com els molluscs lamellibranquis, els braquiòpodes i els crustacis ostracodes
Gran enciclopèdia catalana

ombrel·la

A l’esquerra, ombrel·la d’una Cyanea capillata

Katja Schulz (CC BY 2.0)

Anatomia animal
Part eixamplada de les meduses, en forma d’ombrel·la més o menys convexa, que conté la cavitat gastrovascular, els conductes radials i les gònades.
Al voltant de tot el marge de l’ombrella hi ha un nombre variable de tentacles, de llargada variable i de caràcter sensorial o de captura de preses La part convexa dorsal exombrella no presenta cap estructura d’interès, mentre que a la part ventral subombrella hi ha una mena de mànec, el manubri , a l’extrem del qual hi ha la boca Sovint, l’ombrella presenta una fina membrana situada en posició ventral anomenada el vel
Gran enciclopèdia catalana

artèria hepàtica

Anatomia animal
Una de les tres branques del tronc celíac.
Comprèn l' artèria gàstrica dreta , l' artèria gastroduodenal i l' artèria hepàtica pròpiament dita, la qual es divideix en l' artèria hepàtica dreta i l' artèria hepàtica esquerra , que irriguen, respectivament, les meitats dreta i esquerra del fetge
Gran enciclopèdia catalana

aurícula

Anatomia animal
Cavitat del cor dels vertebrats.
Té les parets constituïdes per teixit muscular, però no és una bomba impulsora de la sang tan potent com el ventricle Els peixos tenen una sola aurícula a la resta dels vertebrats queda dividida en dues per un envà vertical aurícula dreta i aurícula esquerra L’aurícula dreta rep la sang venosa procedent del cos a través de les venes caves, i l’aurícula esquerra rep la sang arterial procedent dels pulmons a través de les venes pulmonars
Gran enciclopèdia catalana

fascicle de His

Anatomia animal
Banda muscular del cor que conté fibres nervioses que posen en connexió les aurícules amb els ventricles i serveixen per a transportar els estímuls d’aquelles a aquests.
És format per quatre porcions nòduls auriculoventriculars, fascicle principal, divisions septals dreta i esquerra i divisió terminal
Gran enciclopèdia catalana

artèria subclàvia

Anatomia animal
Gran artèria de la regió subclavicular.
L’artèria dreta s’origina del tronc braquiocefàlic, i l’esquerra de l’aorta Per mitjà de les seves branques, es distribueixen pel coll, el tòrax, el braç, la medulla i el cervell
Gran enciclopèdia catalana

duodè

A, primera porció del duodè; B, segona porció del duodè; C, tercera porció del duodè; 1, fragment del fetge; 2, conducte colèdoc; 3, pàncrees; 4, conducte principal del pàncrees; 5, papil·la de Vater; 6, carnúcula major; vesícula biliar

© fototeca.cat

Anatomia animal
Primera part de l’intestí prim, fixat a la paret posterior de l’abdomen, que forma una ampla C envoltant el cap del pàncrees.
Hom el pot dividir en quatre porcions la primera comença en el pílor i segueix una direcció gairebé horitzontal la segona és vertical i hi desemboquen, a la cara posterointerna, els conductes colèdoc i pancreàtic la tercera va cap a l’esquerra i amunt i la quarta va amunt i endavant formant l’angle duodenojejunal, on l’intestí prim deixa d’ésser retroperitoneal
Gran enciclopèdia catalana

impressió

Anatomia animal
Depressió a la superfície d’un os.
Entre les principals cal esmentar l' aòrtica a l’esquerra de la columna vertebral, per a l’aorta toràcica, la deltoidal a l’exterior de l’húmer, per a la inserció del vèrtex del deltoide, les digitals a l’interior del crani, per a les circumvallacions cerebrals, la petrosa al lòbul temporoesfenoïdal del cervell i la trigeminada a l’os temporal, per al gangli de Gasser
Gran enciclopèdia catalana