Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
epífisi
Anatomia animal
Òrgan de funció controvertida situat a la cara dorsal de la segona porció de l’encèfal o diencèfal dels vertebrats.
En els ciclòstoms, l’epífisi o glàndula pineal adquireix el caràcter d’un ull, sobretot quan és en estat larval En determinats grups de rèptils, com els rincocèfals i d’altres ja extingits, l’epífisi té una connexió evident amb el tercer ull o ull pineal, de caràcter estrictament fotoreceptor, puix que no copsa imatges En els ocells, l’epífisi adquireix un caràcter endocrí La funció de l’epífisi en els mamífers de reproducció estacional consisteix a sincronitzar la seva activitat sexual amb el fotoperíode La informació lluminosa és rebuda per la retina i transmesa a l’epífisi, la…
banya
banyes ben desenvolupades d’una daina
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Protuberància frontal que, en nombre d’un parell, generalment, posseeixen molts remugants (cèrvids, bòvids, antilocàprids, giràfids) i que empren sovint com a òrgans d’atac.
Hom distingeix diversos tipus de banyes En els cèrvids animals plenicornis, són formacions totalment òssies, derivades de l’os frontal, massisses, mancades d’estoig corni, generalment ramificades i caduques anualment Durant llur creixement són recobertes d’una pell vellutada banyes de vellut , que cau posteriorment El creixement i la caiguda de les banyes, que generalment només presenten els mascles, van lligats al cicle sexual de l’animal Comencen a créixer en iniciar-se el període de zel i cauen un cop acabat aquest El nombre de ramificacions de les banyes no correspon…
sistema nerviós

En els humans, ell sistema nerviós central comprèn l’encèfal i la medul·la espinal; el sistema nerviós perifèric comprèn tota la resta de nervis del cos que són fora de l’encèfal i de la medul·la espinal
© IDEM
Anatomia animal
Sistema d’integració entre els diversos òrgans d’un animal, de recepció d’informació i d’adequació al medi ambient.
En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules nervioses…