Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
nervi facial
Anatomia animal
Nervi que té l’origen en la protuberància anular.
És anomenat també setè parell cranial Es dirigeix cap a la cara a través del conducte auditiu intern i de l’aqüeducte de Fallopi, i penetra dins la paròtide, on es divideix en dues branques Té una funció motora, sensitiva i secretora
artèria facial
Anatomia animal
Branca de la caròtide externa originada al coll que, després de voltar la vora inferior del maxil·lar inferior, es dirigeix a la cara, on dóna lloc a diverses branques i anastomosis.
És l’artèria encarregada d’irrigar la faringe i una part de la cara
malar
Anatomia animal
Dit de l’os de la cara situat al costat inferior i extern de l’òrbita, recolzat en el maxil·lar, amb dues apòfisis, una de frontal i una altra de temporal.
En la seva cara externa hi ha el forat zigozomàtic facial, per on passa el nervi així denominat
nervi vague
Anatomia animal
Nervi mixt que s’origina en el solc lateral del bulb i que en sortir del crani segueix un trajecte descendent entre la caròtide interna i la jugular interna; en el tòrax, a la dreta, creua verticalment la subclàvia, mentre a l’esquerra passa per l’aorta i la cara anterior de l’esòfag.
A l’abdomen, l’esquerre acaba a la cara anterior de l’estómac i el dret a la posterior, i dóna branques al plexe solar i semilunar S'anastomitza amb els nervis espinal, glossofaringi, facial, hipoglòs, gran simpàtic i primers nervis raquidis
dentadura
Esquelet facial d’un nen de cinc anys, amb la dentadura temporal i els rudiments de la dentadura permanent: 1, segona molar permanent; 2, primera molar permanent; 3, segona premolar permanent; 4, primer premolar permanent; 5, ullal permanent; 6, incisiva mitjana permanent; 7, incisiva externa permanent; 8, incisives temporals; 9, ullal temporal, 10 i 11, molars temporals
nervi
Anatomia animal
Cadascun dels cordons que posen en relació els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos.
Segons la constitució, els nervis poden ésser mielínics i amielínics En els mielínics, els axons de les cèllules nervioses són coberts per una beina de mielina La mielina es troba separada a certs intervals nòduls de Ranvier, i al damunt hi ha el neurilemma o beina de Schwann En els amielínics els axons són coberts directament pel neurilemma La diferència entre els uns i els altres està en el fet que els amielínics tenen una velocitat de conducció menor que els mielínics Clàssicament, els nervis han estat classificats en cranials, raquidis i organovegetatius simpàtic i parasimpàtic Els…
crani
Calavera d’home de la raça mediterrànida, on es poden apreciar part dels ossos que conformen el crani
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cavitat òssia del cap dels vertebrats dins la qual és contingut l’encèfal.
Hom pot distingir-hi dues parts ben diferenciades el neurocrani, que recobreix l’encèfal, i l’esplancnocrani o esquelet visceral, d’origen cartilaginós, que en els peixos té com a missió principal servir de suport a les brànquies i, filogenèticament, origina les mandíbules El neurocrani consta del condrocrani , cartilaginós, que forma la base del crani i les càpsules dels òrgans de l’olfacte i de l’oïda, i del dermatocrani, format per ossos de membrana, que constitueix la volta cranial En els ciclòstoms el crani és veritablement primitiu Consta només d’una carcassa cartilaginosa que forma les…