Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
endocardi
Anatomia animal
Membrana que recobreix les cavitats i les vàlvules cardíaques.
Té una capa superficial formada per cèllules endotelials aplanades i una capa més profunda formada per teixit conjuntiu, fibres elàstiques i musculatura llisa
premsa d’Heròfil
Anatomia animal
Cavitat formada per la confluència dels sins venosos de la duramàter.
artèria
Estructura d’una artèria
Anatomia animal
Vas sanguini que porta la sang que va del cor als òrgans.
En un sentit estricte només és possible de parlar d’artèries en els cordats, però per analogia són anomenats artèries diferents vasos d’altres organismes En els vertebrats, i per tant en l’home, una artèria és constituïda per tres capes o túniques la túnica interna o íntima , formada per un epiteli unistratificat i una capa elàstica interna la túnica mitjana , formada per fibres musculars llises i fibres elàstiques i la túnica externa o adventícia , sovint separada de la túnica mitjana per una capa elàstica externa, formada per fibres collàgenes i…
columna vertebral
Dibuix que mostra una columna vertebral vista frontalment i de pèrfil
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació constitutiva de l’endoesquelet dels vertebrats, que reemplaça en major o menor grau el notocordi, de composició cartilaginosa o òssia i format per unes peces separades anomenades vèrtebres.
Aquestes varien molt, segons els diferents tipus d’animal i segons les diferents regions de la columna vertebral d’un mateix animal A la regió caudal de molts animals, cada vèrtebra és formada per un arc hemal al voltant dels vasos sanguinis de la regió Aquest arc es modifica en forma d’apòfisi a les altres regions del cos La columna vertebral dels peixos només es diferencia en vèrtebres del tronc i de la cua, mentre que en molts dels altres vertebrats es diferencia en vèrtebres cervicals o del coll, toràciques o del tòrax, lumbars, sacres i caudals El nombre de vèrtebres varia d…
òrbita
Anatomia animal
Cadascuna de les dues cavitats simètriques situades a ambdós costats de les fosses nasals on s’allotgen els ulls.
És formada pels ossos maxillar, unguis, làmina papiràcia de l’etmoides, apòfisi orbitària del palatí, malar, esfenoide i frontal
tiroide
Dibuix esquemàtic de la localització de la tiroide i de les glàndules paratiroires
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Glàndula de secreció interna dels vertebrats, difusa o imparella, derivada de l’aparell digestiu i originada com a evaginació mitjana de la faringe.
Hom la considera homòloga a l’endostil dels urocordats En l’home és situada a la part inferior i anterior del coll, formada per una part mitjana, estreta i prima, anomenada istme , i dos lòbuls laterals, de forma de piràmide triangular de base inferior, situats davant la laringe i la tràquea i en relació amb el paquet vasculonerviós del coll En conjunt té forma de H L’istme té una prolongació cap a dalt, denominada piràmide de Lalouette La tiroide deriva embriològicament de l’epiteli faringi i de les bosses faríngies laterals i és un òrgan tou i de color gris rosat que, en l’…
espatlla
Anatomia animal
Regió superior i lateral del cos, situada a cada costat del coll, i que inclou l’articulació escapulohumeral.
És formada per tres ossos l’extremitat externa de la clavícula, la part superointerna de l’omòplat i el cap de l’húmer, i pels músculs que els recobreixen
esmalt
Anatomia animal
Substància blanca i dura que cobreix la corona de les dents.
El seu color depèn molt del de la dentina És d’estructura prismàtica, formada per substàncies inorgàniques en el 96%, fonamentalment cristalls d’hidroxiapatita Embriològicament és d’origen ectodèrmic
cintura pelviana
Anatomia animal
Arc ossi propi dels vertebrats, d’estructura molt simple en els peixos, en els quals és lliure; és situat entre la musculatura ventral i constituït únicament per os de tipus endocondral; no es relaciona amb la columna vertebral.
En els crossopterigis apareixen els esbossos del que ha d’ésser la cintura pelviana en els tetràpodes En els vertebrats superiors, i, per tant en l’home, és formada pels ossos ilíacs i el sacre