Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
banya
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Protuberància frontal que, en nombre d’un parell, generalment, posseeixen molts remugants (cèrvids, bòvids, antilocàprids, giràfids) i que empren sovint com a òrgans d’atac.
Hom distingeix diversos tipus de banyes En els cèrvids animals plenicornis, són formacions totalment òssies, derivades de l’os frontal, massisses, mancades d’estoig corni, generalment ramificades i caduques anualment Durant llur creixement són recobertes d’una pell vellutada banyes de vellut , que cau posteriorment El creixement i la caiguda de les banyes, que generalment només presenten els mascles, van lligats al cicle sexual de l’animal Comencen a créixer en iniciar-se el període de zel i cauen un cop acabat aquest El nombre de ramificacions de les banyes no correspon…
protonefridi
Anatomia animal
Òrgan excretor dels animals acelomats o dels celomats sense celomopors, format per una o diverses cèl·lules flamígeres i llurs respectius nefroductes.
Generalment és en posició ectodèrmica
notopodi
Anatomia animal
Helmintologia
Branca o parapodi dorsal del segment d’un anèl·lid poliquet.
Generalment porta un feix de sedes capillars
parapodi
Anatomia animal
Helmintologia
Cadascun dels apèndixs laterals que en nombre de dos tenen els metàmers somàtics dels anèl·lids poliquets.
Els parapodis, que generalment porten quetes, tenen una branca dorsal neuropodi i una branca ventral notopodi
pereopodi
Anatomia animal
Carcinologia
Cadascun dels apèndixs toràcics dels crustacis.
Llur funció primària és la locomoció, però generalment els anteriors són transformats i es comporten com a òrgans peribucals maxillípedes i altres vegades són quelats gnatopodis
tèlson
Anatomia animal
Últim segment de l’abdomen dels crustacis.
En la subclasse dels malacostracis adopta la forma d’un ventall, utilitzat per a efectuar importants moviments cap enrere en les altres subclasses presenta generalment un parell d’apèndixs, els cercòpodes, que formen una forca , i en altres subclasses i ordres és mancat de qualsevol apèndix
ramfoteca
© Xevi Varela
Anatomia animal
Beina còrnia que recobreix les mandíbules dels ocells, juntament amb les quals forma el bec.
És constituïda per diverses plaques, generalment ben soldades i amb la sutura invisible, però en certs casos —com en procellariformes— resten separades, o bé la línia de sutura és visible —com en els estruços, els paràsits, etc— En la majoria de les espècies la ramfoteca creix contínuament, a fi de compensar el desgast per l’ús de l’extremitat, i en algunes altres, com el fraret, el gavot, etc, es muda periòdicament tota sencera
rèmige
Anatomia animal
Cadascuna de les grosses plomes que formen les ales dels ocells.
Possibiliten el vol formant el pla sustentador, que permet la progressió en l’espai aeri Llur nombre és constant per a cada espècie, però pot variar molt d’una espècie a una altra Hom distingeix les rèmiges primàries o principals, fixades a la mà, que són les més llargues, les rèmiges secundàries , implantades a l’avantbraç, i les rèmiges terciàries o escapulars, que neixen a l’húmer i generalment són semblants a les plomes de l’esquena
gònada
Anatomia animal
Òrgan on es produeix la formació dels gàmetes (gametogènesi), generalment parell.
Les gònades masculines són anomenades testicles i produeixen espermatozoides, i les femenines, ovaris i produeixen òvuls Algunes vegades només hi ha una gònada, i en certs casos d’hermafroditisme una mateixa gònada dóna lloc a gàmetes masculins i femenins En els invertebrats, les gònades només produeixen els gàmetes, i unes glàndules independents secreten les hormones sexuals En els vertebrats, les gònades actuen com a glàndules endocrines o de secreció interna que intervenen en els caràcters sexuals sexe