Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
húmer
Parts principals de l’húmer: 1, diàfisi; 2, epífisis; 3, metàfisis
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Os parell i asimètric que forma l’esquelet de les extremitats anteriors dels vertebrats tetràpodes.
Va unit per l’extrem cefàlic a l’omòplat i per l’extrem distal al cúbic i al radi, o simplement al cúbit, ossos de l' avantbraç
colze
Articulació del colze : 1 húmer; 2 cúbit; 3 radi; 4 lligament anterior; 5 lligament lateral extern; 6 lligament lateral intern; 7 lligament rodó; 8 càpsula articular; 9 tendó del bíceps; 10 tendó del múscul braquial anterior
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Articulació del braç i l’avantbraç i les parts toves que l’envolten.
L’articulació del colze és constituïda per unes superfícies articulars, una cavitat articular que conté el líquid sinovial, una càpsula articular i uns lligaments articulars lligaments anterior, posterior, anular i laterals intern i extern Les superfícies articulars d’aquesta articulació formen part de l’húmer, del cúbit i del radi Els moviments principals de l’articulació del colze són la flexió i l’extensió, però també són possibles els moviments de pronació i de supinació Els músculs que envolten l’articulació del colze són els supinadors, el pronador rodó i el tendó del bíceps…
cúbit
cúbit 1, cavitat sigmoide major a la zona d’articulació amb l’húmer; 2, olècran per a la inserció del múscul tríceps; 3, apòfisi coracoide; 4 cavitat sigmoide menor, per a articular-se amb el radi; 5, superfície d’inserció del múscul braquial anterior; 6, forat nutrici, o orifici d’entrada de l’artèria nutrícia; 7, cresta longitudinal externa; 8, cap del cúbit; 9, apòfisi estiloide, que serveix per a la inserció del lligament intern del canell
© Fototeca.cat
Anatomia animal
L’os més llarg i intern de l’avantbraç, articulat amb l’húmer per dalt, amb el radi per fora i amb el cartílag articular per baix.
Hom hi distingeix una diàfasi i dues epífisis, de les quals la proximal comprèn l’olècran, l’apòfisi coronoide i les cavitats sigmoides major o troclear i menor o radial, i la distal, anomenada cap del cúbit , presenta una eminència, l’apòfisi estiloide
espatlla
Anatomia animal
Regió superior i lateral del cos, situada a cada costat del coll, i que inclou l’articulació escapulohumeral.
És formada per tres ossos l’extremitat externa de la clavícula, la part superointerna de l’omòplat i el cap de l’húmer, i pels músculs que els recobreixen
quiridi
Anatomia animal
Extremitat pentadàctila dels vertebrats, que pot presentar moltes modificacions segons la seva adaptació al medi.
El quiridi típic comprèn l’extremitat anterior, amb l’húmer, el cúbit, el radi i els ossos carpians i metacarpians, i l’extremitat inferior, amb el fèmur, la tíbia, el peroné i els ossos tarsians i metatarsians Paleontològicament, el quiridi sembla procedir de les aletes dels peixos crossopterigis ripidistis
radi
Anatomia animal
Os dels vertebrats terrestres situat a la part externa del segon segment de les extremitats anteriors, al costat del cúbit, que n’ocupa la part interna.
És l’os que aguanta la major part del pes de l’avantbraç i és més gruixut que el cúbit, amb el qual s’articula També s’articula amb l’húmer i amb els ossos del carp en ambdós extrems En les aletes pectorals dels peixos hi ha un os radial, precursor del radi
omòplat
Anatomia animal
Os parió pla, ample i de forma triangular, que constitueix la part posterior de l’espatlla.
Té dues cares, tres cantells i tres angles La cara dorsal és dividida en dues parts per l’espina de l’omòplat, la porció terminal de la qual és l’acromi, que s’articula amb la clavícula A l’angle extern hi ha la cavitat glenoide, mitjançant la qual s’articula amb l’húmer Al cantell superior hom distingeix l’escotadura coracoide i l’apòfisi coracoide
impressió
Anatomia animal
Depressió a la superfície d’un os.
Entre les principals cal esmentar l' aòrtica a l’esquerra de la columna vertebral, per a l’aorta toràcica, la deltoidal a l’exterior de l’húmer, per a la inserció del vèrtex del deltoide, les digitals a l’interior del crani, per a les circumvallacions cerebrals, la petrosa al lòbul temporoesfenoïdal del cervell i la trigeminada a l’os temporal, per al gangli de Gasser
rèmige
Anatomia animal
Cadascuna de les grosses plomes que formen les ales dels ocells.
Possibiliten el vol formant el pla sustentador, que permet la progressió en l’espai aeri Llur nombre és constant per a cada espècie, però pot variar molt d’una espècie a una altra Hom distingeix les rèmiges primàries o principals, fixades a la mà, que són les més llargues, les rèmiges secundàries , implantades a l’avantbraç, i les rèmiges terciàries o escapulars, que neixen a l’húmer i generalment són semblants a les plomes de l’esquena