Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
intestí
Parts de l’intestí prim i gros
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conducte que forma part del tub digestiu i que va des de la regió gàstrica fins a l’anus.
En alguns animals, com ara els insectes, l’intestí és format per tot el tub digestiu, i es divideix en anterior, mitjà i posterior En els vertebrats es divideix en intestí prim , que té una funció secretora i d’absorció i al qual van a parar els sucs pancreàtic, biliar i del mateix intestí, i intestí gros , que té una funció defecadora i de reabsorció d’aigua Aquestes regions són ben diferenciades morfològicament en rèptils, ocells i mamífers En l’home, l’intestí prim va des del pílor fins a la vàlvula ileocecal és un tub cilíndric amb múltiples curvatures en forma de U, anomenades nanses…
duodè
A, primera porció del duodè; B, segona porció del duodè; C, tercera porció del duodè; 1, fragment del fetge; 2, conducte colèdoc; 3, pàncrees; 4, conducte principal del pàncrees; 5, papil·la de Vater; 6, carnúcula major; vesícula biliar
© fototeca.cat
Anatomia animal
Primera part de l’intestí prim, fixat a la paret posterior de l’abdomen, que forma una ampla C envoltant el cap del pàncrees.
Hom el pot dividir en quatre porcions la primera comença en el pílor i segueix una direcció gairebé horitzontal la segona és vertical i hi desemboquen, a la cara posterointerna, els conductes colèdoc i pancreàtic la tercera va cap a l’esquerra i amunt i la quarta va amunt i endavant formant l’angle duodenojejunal, on l’intestí prim deixa d’ésser retroperitoneal
cec
Anatomia animal
Primera porció de l’intestí gros.
En l’home és situat a la fossa ilíaca dreta, entre l’íleum i el còlon ascendent, i és separat de l’íleum per la vàlvula ileocecal A la seva part inferointerior neix l’apèndix vermiforme Té una longitud de 4 a 8 cm i un diàmetre de 5 a 7 cm, i es manté en la seva posició gràcies a dos replecs de peritoneu, de longitud variable, que en condicionen la mobilitat
celíac | celíaca
tub de Malpighi
Anatomia animal
Cadascun dels elements del sistema excretor particularment característic d’artròpodes terrestres (insectes, miriàpodes i certs aràcnids).
Aquest conjunt de tubs llargs recull els líquids de rebuig del cos i els vessa al començament de l’intestí posterior les excrecions finals surten amb els excrements
atri
Anatomia animal
Cavitat que, en molts procordats, envolta les brànquies i a la qual passa l’aigua després de banyar-les.
En els ascidiacis es comunica amb la cloaca i s’obre a l’exterior pel sifó cloacal o atrial en els cefalocordats s’obre a l’exterior per un atriòpor o espiracle independent de l’intestí terminal Tant en un cas com en l’altre els productes sexuals són abocats en aquesta cavitat
tènia
Anatomia animal
Nom donat a diverses parts del cos en forma de cinta o faixa allargada.
Hi destaquen la tènia cinèria , que és una banda de matèria grisa en el sòl del quart ventricle per fora de l’estria acústica o tènia acústica , la tènia coroide , que és la línia d’inserció dels plexes coroidals laterals a la paret mitjana de l’hemisferi cerebral, i la tènia del còlon , nom donat a cadascuna de les tres cintes o franges formades per les fibres musculars longitudinals de l’intestí gros hom anomena tènia mesocòlica la que correspon a la inserció del mesenteri, tènia lliure l’oposada a l’anterior i tènia epiploica la que correspon a la unió de l’epipló amb el còlon…
ili
Anatomia animal
Darrera secció de l’intestí prim, que s’estén entre el jejú i el cec.