Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
faringe
Anatomia animal
Porció anterior ectodèrmica del tub digestiu o de la cavitat central de molts invertebrats.
En els cnidaris, és una invaginació ectodèrmica que penetra a la cavitat central i té un paper de selecció dels aliments En els invertebrats celomats és la part més anterior del tub digestiu i sol tenir un paper triturador i conductor de l’aliment va proveïda normalment d’una musculatura poderosa i a vegades de revestiments o de peces trituradores
tricoma
Anatomia animal
Cadascun dels pèls de caràcter secretor propis d’alguns invertebrats.
hepatopàncrees
Anatomia animal
Glàndula digestiva integrada per la fusió del pàncrees i del fetge, els quals formen una única massa secretora de sucs digestius.
És pròpia de diversos grups d’invertebrats crustacis, aràcnids i molluscs, i no té cap relació amb el fetge o el pàncrees dels vertebrats
gangli
Anatomia animal
Engruiximent de forma i de grandària variables situat en el trajecte d’un vas limfàtic o d’un nervi.
Els ganglis limfàtics poden restar aïllats o ésser reunits en grups, de forma generalment esfèrica o aplanada i amb una longitud que varia d’1 mm a més de 20 mm Cada gangli és envoltat per una càpsula fibrosa que té trabècules cap a l’interior Dins el gangli hi ha un teixit amb limfòcits i limfoblasts, agrupats en nòduls Els ganglis limfàtics tenen una funció hematopoètica, fagocitària i hemolítica poden tenir localitzacions superficials o profundes, i n'hi ha en grans cúmuls al coll, a l’aixella, a l’engonal, al mediastí, a la pelvis i a la paret intestinal Els ganglis nerviosos , en certs…
gònada
Anatomia animal
Òrgan on es produeix la formació dels gàmetes (gametogènesi), generalment parell.
Les gònades masculines són anomenades testicles i produeixen espermatozoides, i les femenines, ovaris i produeixen òvuls Algunes vegades només hi ha una gònada, i en certs casos d’hermafroditisme una mateixa gònada dóna lloc a gàmetes masculins i femenins En els invertebrats, les gònades només produeixen els gàmetes, i unes glàndules independents secreten les hormones sexuals En els vertebrats, les gònades actuen com a glàndules endocrines o de secreció interna que intervenen en els caràcters sexuals sexe
ocel
Anatomia animal
Orgànul fotosensible propi de diversos grups d’animals pluricel·lulars, que és format per un grup de cèl·lules fotoreceptores agrupades en una estructura en forma de copa envoltada parcialment d’una capa pigmentada.
Apareixen en els cnidaris de tipus medusa, i n'hi ha en gairebé tots els tipus d’invertebrats, en els quals, a vegades, alternen amb algunes altres menes d’estructures fotosensibles En alguns poliquets i artròpodes insectes, aràcnids, crustacis els ocels van proveïts d’una mena de lent, en la boca de la copa, que permet d’augmentar l’eficàcia de l’òrgan Els ocels permeten de detectar la llum, tot mesurant-ne la intensitat i la direcció, i a vegades el color, però no detecten imatges
mandíbula
Anatomia animal
Cadascuna de les peces dures, formades d’os, quitina o substàncies semblants, que tenen alguns animals al costat o al voltant de la boca i que els serveixen generalment per a l’obtenció, la trituració i la deglució de l’aliment i també per a la defensa.
Els artròpodes tenen, per sota del labre, unes mandíbules quitinoses, dures i tallants, que poden modificar en formes molt variades Alguns invertebrats no artròpodes, com certs cucs, poden presentar també mandíbules quitinoses Els vertebrats més primitius ciclòstoms no tenen cap mena de mandíbula aquestes comencen a desenvolupar-se a partir dels peixos cartilaginosos, que presenten la mandíbula superior formada per l’arc palatoquadrat, i la inferior pel cartílag de Meckel A partir dels peixos ossis aquestes estructures són recobertes per ossos de membrana l’os maxillar i…
recte
Anatomia animal
Últim tram del tub digestiu d’alguns invertebrats, com els mol·luscs i els insectes.
estatocist
Anatomia animal
Cadascuna de les vesícules que constitueixen l’òrgan d’equilibri d’alguns invertebrats aquàtics.
Cada estatocist és format per una cavitat central, delimitada per una paret de cèllules sensorials ciliades amb els cilis dirigits cap a la cavitat central A l’interior de la cavitat central, que pot tenir o no comunicació amb l’exterior, hi ha un corpuscle mòbil, l' estatòlit , que, segons la posició de l’animal en l’espai, descansa sobre unes cèllules o unes altres de la paret, estimulant els diferents cilis d’aquelles cèllules