Resultats de la cerca

Es mostren 6 resultats

braç

D’esquerra a dreta: ossada i musculatura profunda de la regió braquial anterior, i musculatura de la regió braquial posterior (braç 1 3); morfologia externa latero-anterior (braç 1 2) [a: braó o braç pròpiament dit; b: avantbraç] (David, de Miquel Àngel)

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Part de cada extremitat toràcica de l’home compresa entre el colze i l’espatlla (en oposició a avantbraç).
L’esquelet del braç és constituït per l’húmer, que s’articula amb l’escàpula a l’espatlla i amb el cúbit i el radi al colze Els músculs del braç són envoltats per l’aponeurosi braquial, que circumscriu, mitjançant dos envans fibrosos, les regions braquials anterior i posterior A la regió braquial anterior hi ha dos plans musculars, un de superficial, constituït pel deltoide i el bíceps, i un de profund, format pel coracobraquial, el braquial anterior i el supinador llarg A la regió braquial posterior només hi ha un múscul, el tríceps braquial Els vasos sanguinis són constituïts, en els plans…
Gran enciclopèdia catalana

teca

Anatomia animal
Recobriment de teixit conjuntiu fibrós que envolta certs òrgans dels metazous, com el fol·licle de l’ovari madur, que és recobert de dues menes de teques: la interna i l’externa.
Les cèllules de la teca interna presenten la morfologia típica de les cèllules glandulars Després de l’ovulació el follicle es transforma i dóna lloc al cos groc Les cèllules de la teca externa penetren a la resta del follicle, i hom pensa que són les responsables de l’elaboració de la progesterona
Gran enciclopèdia catalana

os parietal

Anatomia animal
Os parell de la volta cranial, d’origen membranós.
Es troba a tots els vertebrats, des dels peixos teleostis, on ocupa una posició per davant del supraoccipital, fins a l’home, on forma la part mitjana de la volta, delimitat per davant pel frontal, per darrere per l’occipital i lateralment pels temporals La cara interna presenta una morfologia molt típica, coneguda com a “fulla de figuera”, la qual és constituïda per les marques deixades per les ramificacions de l’artèria meníngia mitjana
Gran enciclopèdia catalana

boca

Elements d’una boca humana: 1, llavi superior; 2, arcada dentària superior; 3, llavi inferior; 4, arcada dentària inferior; 5, llengua; 6, paladar dur; 7, os palatí; 8, mucosa el paladar; 9, glàndules palatines; 10, paladar tou; 11, múscul buccinador; 12, múscul palato-glos; 13, úvula; 14 pilars del vel del paladar; 15, istme de la gola; 16, amígdala palatina; 17 geniva

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts animals, especialment els superiors.
Primàriament és l’estructura per on són ingerits els aliments, i secundàriament, en els vertebrats, forma part de l’aparell respiratori i fonador en alguns casos collabora també en el sistema defensiu i ofensiu de l’animal Els invertebrats, sobretot els superiors, presenten una boca més o menys desenvolupada llevat d’aquells que han sofert modificacions atròfiques a causa del parasitisme, o d’aquells que es nodreixen per filtració o per osmosi, constituïda bàsicament per un aparell bucal En els vertebrats la morfologia de la boca varia segons els grups, però en general és…
Gran enciclopèdia catalana

màstax

Anatomia animal
Aparell mastegador contingut a la faringe dels rotífers i que és format per peces quitinoses mòbils de morfologia variable i d’una gran importància taxonòmica.
Gran enciclopèdia catalana

estómac

Representació esquemàtica de la secció frontal de l’estómac amb les diverses porcions en què es divideix; 1 regió del càrdies; 2 fundus o fòrnix; 3 cos; 4 antre pilòric; 5 regió pilòrica; 6 curvatura menor; 7 curvatura major; 8 esfínter pilòric, 9 duodé

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Porció dilatada del tub digestiu on té lloc la quimificació dels aliments.
En l’home, l’estómac té forma de gaita i és entre l’esòfag i el budell prim Estructuralment té quatre capes l’externa o serosa, la muscular, la submucosa i la mucosa que és la que limita la llum de l’òrgan Bé que la forma i la mida varien notablement segons la posició del cos i l’estat de repleció de l’òrgan, el seu lloc és la part alta del ventre, a l’esquerra de la columna vertebral la meitat alta resta amagada per les costelles La seva capacitat oscilla entre un litre i un i mig L’estómac és un òrgan distendible A més de la seva vinculació, per continuïtat, a l’esòfag i al duodè, té…
Gran enciclopèdia catalana