Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
sàcul
Anatomia animal
Òrgan del laberint membranós de l’orella interna dels vertebrats, del qual arrenca la part membranosa del cargol.
És ple d’un líquid que es mou segons la posició del cap, la qual cosa fa moure alhora uns granets anomenats otòlits que descansen sobre les cèllules ciliades de les parets del sàcul En moure's els otòlits, es mouen els cilis d’aquestes cèllules, i això determina l’emissió d’un corrent nerviós cap als centres cerebellosos de l’equilibri, que són informats de la posició del cap respecte al cos
filament mesentèric
Anatomia animal
Nom donat al gruix que presenten els septes dels cnidaris antozous en la vora lliure que dóna a la cavitat gastrovascular.
Hi ha cèllules ciliades, que, en moure els cilis, provoquen un corrent d’aigua des de la cavitat gastrovascular, i cèllules digestives, que secreten enzims
parpella
Els ulls dels cocodrils tenen tres parpelles: la superior, la inferior i la membrana nictitant
(CC0)
Anatomia animal
Cadascuna de les estructures accessòries externes que protegeixen els ulls dels vertebrats terrestres de la dessecació i de les partícules estranyes.
Les parpelles apareixen en els amfibis terrestres a fi que la còrnia no s’assequi, ja que en moure's netegen i humitegen la superfície d’aquella N'hi ha una de superior i una d’inferior, i en els rèptils i ocells n'hi ha una altra de transversal, la membrana nictitant, que es desplaça de dins a fora i és transparent
utricle
Anatomia animal
Òrgan de l’orella interna dels vertebrats, pertanyent al sentit de l’equilibri, format per una bufeta a la base de la qual hi ha una màcula sensitiva amb cèl·lules neuronals banyades per una substància gelatinosa en la qual neden cristalls de carbonat de calci.
En moure's aquests cristalls, per efecte dels moviments del cap, les neurones envien informació al nervi estatoacústic, i així els centres poden ésser informats de la posició del cap o de l’acceleració lineal En l’home, l’utricle o utricle de l’orella és el més gran dels dos sacs del vestíbul membranós de l’orella interna, en el qual conflueixen els conductes semicirculars
orella
Orella de nen
© Delphine - Fotolia.com
Anatomia animal
Estructura pròpia de l’orella externa dels mamífers, que serveix per a percebre amb una més gran eficàcia els sons.
És formada per teixit cartilaginós i conjuntiu, a manera d’embut de forma més o menys ovalada i amb la superfície interna solcada de replecs, els quals són orientats de tal manera que en rebotar les ones sonores contra ells es dirigeixen cap a l’orifici auditiu extern En molts animals les orelles poden moure's, a causa de la presència de músculs elevadors En alguns animals desèrtics o tropicals la grandària de l’orella és molt considerable a fi d’augmentar la superfície d’evaporació, i en alguns altres, com els quiròpters, ho és per l’extraordinària importància que té aquesta estructura en la…
coll
Anatomia animal
Part, generalment estreta, del cos de molts animals, que uneix el cap amb el tronc.
En l’home, el coll és limitat a la part de baix per les clavícules i la fosseta suprasternal,i a la part de dalt pel maxillar inferior i les apòfisis mastoides del ossos temporals L’esquelet ossi del coll és constituït per les vèrtebres cervicals i l’hioide El coll presenta nombrosos músculs, que fan moure el cap, la columna cervical i l’hioide el més voluminós és l’esternoclinomastoïdal, que es dirigeix obliquament a cada costat, des de l’occipital a la clavícula i l’estern A l’hioide s’insereixen nombrosos músculs que, a la part de baix, es dirigeixen vers la clavícula, l’estern, l’omòplat…