Resultats de la cerca

Es mostren 55 resultats

duodè

A, primera porció del duodè; B, segona porció del duodè; C, tercera porció del duodè; 1, fragment del fetge; 2, conducte colèdoc; 3, pàncrees; 4, conducte principal del pàncrees; 5, papil·la de Vater; 6, carnúcula major; vesícula biliar

© fototeca.cat

Anatomia animal
Primera part de l’intestí prim, fixat a la paret posterior de l’abdomen, que forma una ampla C envoltant el cap del pàncrees.
Hom el pot dividir en quatre porcions la primera comença en el pílor i segueix una direcció gairebé horitzontal la segona és vertical i hi desemboquen, a la cara posterointerna, els conductes colèdoc i pancreàtic la tercera va cap a l’esquerra i amunt i la quarta va amunt i endavant formant l’angle duodenojejunal, on l’intestí prim deixa d’ésser retroperitoneal
Gran enciclopèdia catalana

tòrax

A l’esquerra, tall longitudinal (1, lòbul dret de la tiroide; 2, lòbul piramidal de la tiroide; 3, lòbul esquerre de la tiroide; 4, vena jugular; 5, plexe cèrvico-branquial; 6, tim; 7, clavícula; 8, lòbul inferior del pulmó esquerre; 9, pleura visceral; 10, pericardi; 11, diafragma; 12, pleura diafragmàtica; 13; lòbul inferior del pulmó dret; 14, lòbul mitjà del pulmó dret; 15; lòbul superior del pulmó dret; 16, vena axil·lar; 17, artèria subclàvia; 18; cúpula pleural); a la dreta, tall transversal (1, angle inferior de l’escàpula; 2, cavitat pleural dreta; 3, esòfag; 4, vèrtebra dorsal VIII; 5, aorta toràcica; 6, lòbul inferior del pulmó esquerre; 7, lòbul superior del pulmó esquerre; 8, epiccardi; 9; pericardi; 10, ventricle esquerre; 11; aurícula esquerra; 12, estern; 13, ventricle dret; 14, aurícula dreta; 15, lòbul superior del pulmó dret; 16, lòbul mitjà del pulmó dret; 17, costella IV; 18, lòbul inferior del pulmó dret)

© fototeca.cat

Anatomia animal
Porció del cos dels animals que presenten el cos diferenciat longitudinalment, situada entre el cap i l’abdomen.
En els poliquets, en els quals també és anomenat tronc o metasoma, és la primera porció postcefàlica, i s’hi desenvolupen generalment les brànquies En els artròpodes, dels quals constitueix la segona porció metamèrica, és situat darrere el cap i davant l’abdomen en els aràcnids i en molts crustacis constitueix, juntament amb el cap, el cefalotòrax en els crustacis, en alguns dels quals és anomenat perèion, porta els apèndixs locomotors, si bé els primers solen ésser transformats en maxillípedes en els insectes el tòrax és constituït sempre pel protòrax, el mesotòrax…
Gran enciclopèdia catalana

martell

Anatomia animal
Osset de l’orella, que consta de cap, per on s’articula amb l’os de l’enclusa, de coll i de mànec i que té dues apòfisis, l’anterior i l’externa.
Aquesta es dirigeix cap a la porció superior del timpà
Gran enciclopèdia catalana

mesocòlon

Anatomia animal
Plec peritoneal, semblant al mesenteri, que uneix el còlon amb la paret posterior de l’abdomen.
És anomenat ascendent, transvers, descendent i sigmoide, segons la porció del còlon corresponent
Gran enciclopèdia catalana

glotis

Anatomia animal
Obertura superior de la laringe .
Comprèn els plecs i les apòfisis vocals i l’espai situat entre ells La porció anterior és situada entre els plecs vocals, i la posterior entre els cartílags aritenoides
Gran enciclopèdia catalana

occipital

Anatomia animal
Os no parió, pla, simètric, de forma romboidal, el més dorsal i més caudal del crani, que presenta un gran forat que comunica la cavitat craniana amb el conducte raquidi.
Hom pot distingir-hi quatre parts, atesa llur posició al voltant del forat la porció basilar ventral, les parts laterals amb còndils que les uneixen amb l’atles i la conquilla dorsal És articulat amb l’atles, l’esfenoide, els temporals i els parietals
Gran enciclopèdia catalana

psoes

Anatomia animal
Múscul situat en part a l’abdomen i en part a la cuixa.
Consta de dues porcions, distintes en la part superior i juntes en la part inferior És en íntima relació amb el diafragma, el ronyó, l’urèter i la porció vertical del còlon Flecteix la cuixa sobre la pelvis o actua damunt la columna vertebral i la flecteix cap endavant
Gran enciclopèdia catalana

trompa de Fal·lopi

1, orifici uterí de la trompa; 2, porció intersticial de la trompa; 3, plecs ampul·lars; 4, lligament ample; 5, infundíbul de la trompa; 6, orifici abdominal de la trompa; 7, fol·licles ovàrics; 8, ovari esquerre; 9, lligament utero-ovàric; 10, cavitat del cos uterí; 11, porció vaginal del coll; 12, úter

© fototeca.cat

Anatomia animal
Tub membranós que va des de l’angle superior de l’úter fins a l’ovari del costat corresponent, situat entre les fulles del lligament ample.
L’extremitat externa, anomenada pavelló , és lliure i recull l’òvul per transportar-lo fins a l’úter
Gran enciclopèdia catalana

timpà

1, porció flonja de la membrana del timpà; 2, escotatura timpànica; 3, espina timpànica menor; 4, ante mastoïdal; 5, superfície de secció del coll del martell; 6, mànec del martell; 7, porció tensa de la membrana del timpà; 8, limbe de la membrana del timpà 9, trompa d’Esutàqui

© fototeca.cat

Anatomia animal
Membrana de l’orella dels cordats.
Els peixos no en tenen, i en els amfibis anurs la membrana del timpà s’obre a l’exterior i en molts és molt desenvolupada, bé que falta en altres No tenen timpà els urodels ni els àpodes En els crocodilians i saures de vida epigea, el timpà és ben desenvolupat, però els saures subterranis i les serps no en tenen, el tenen molt reduït o va recobert per pell En les tortugues, pot ésser aparent o bé ésser recobert per la pell En els ocells i mamífers, s’obre al conducte auditiu extern
Gran enciclopèdia catalana

faringe

Les diferents seccions i parts de la faringe: A, nasofaringe; B, orofaringe; C, laringofaringe; 1, envà nasal; 2, amígddala faríngia; 3, vel del paladar; 4, amígdala palatina; 5, epiglotis; 6, obertura superior de la laringe; 7, cordes vocals; 8, tràquea; 9, esòfag

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Regió del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb l’esòfag.
En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’…
Gran enciclopèdia catalana