Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
sistema límbic
Anatomia animal
Regió del cervell constituïda per la circumvolució del cos callós i la de l’hipocamp.
Té un paper important en el funcionament de les diferents vísceres i en la regulació del metabolisme i de la vida emocional
arteriola
Anatomia animal
Cada una de les petites artèries situades a continuació de les últimes ramificacions arterials.
El grau de contracció de la paret de les arterioles és un factor important en la regulació de la pressió sanguínia i en el flux de la sang arterial al territori capillar
hipotàlem
Secció sagital de l’hipotàlem i de la hipòfisi
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central que es forma a partir d’un desenvolupament de la porció ventral del diencèfal i que comprèn el tuber cinereum
, l’infundíbul, el quiasma òptic, els cossos mamil·lars i la neurohipòfisi.
A l’hipotàlem es formen els factors d’alliberament hormonal que actuen sobre l’adenohipòfisi Intervé en la regulació de la vida emocional, de la temperatura corporal i de la ingestió d’aliments per la sensació de fam
paratiroide
Anatomia animal
Cadascuna de les tres o quatre glàndules endocrines, de color groguenc i d’uns 6 mm de diàmetre i uns 35 g de pes, situades en íntima relació topogràfica amb la cara posterior dels lòbuls de la tiroide.
Són d’origen endodèrmic i histològicament es componen de dos tipus de cèllules epitelials, les principals, secretores de parathormona, i les oxífiles La funció principal d’aquestes glàndules és la regulació del metabolisme fosfocàlcic, per l’acció de la parathormona
bulb raquidi
Situació del bulb raquidi: 1, hipotàlem; 2, hipòfisi; 3, protuberància; 4, bulb raquidi, 5, cerebel; 6, òbex; 7, vèrtebres cervicals (seccionades), 8; medul·la espinal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Protuberància de l’extremitat superior de la medul·la espinal, entre la protuberància anular i el forat occipital.
La cara anterior descansa a la base del crani, i la posterior forma, amb la protuberància, la base del quart ventricle Al bulb raquidi radiquen els centres vitals més importants per a la regulació de les funcions respiratòria, circulatòria i de l’equilibri, i també els centres reflexos de la tos, l’esternut, la deglució, la fonació, el vòmit, el mastegament i l’oclusió palpebral, a més dels automàtics del ritme respiratori, cardíac i vascular També hi són localitzats els centres nuclears de diversos nervis cranials
tiroide
Dibuix esquemàtic de la localització de la tiroide i de les glàndules paratiroires
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Glàndula de secreció interna dels vertebrats, difusa o imparella, derivada de l’aparell digestiu i originada com a evaginació mitjana de la faringe.
Hom la considera homòloga a l’endostil dels urocordats En l’home és situada a la part inferior i anterior del coll, formada per una part mitjana, estreta i prima, anomenada istme , i dos lòbuls laterals, de forma de piràmide triangular de base inferior, situats davant la laringe i la tràquea i en relació amb el paquet vasculonerviós del coll En conjunt té forma de H L’istme té una prolongació cap a dalt, denominada piràmide de Lalouette La tiroide deriva embriològicament de l’epiteli faringi i de les bosses faríngies laterals i és un òrgan tou i de color gris rosat que, en l’adult, pesa de…
capil·lar
Secció d’un capil·lar: 1, mitocondris; 2, glòbuls vermells; 3, membrana basal; 4, perícit; 5, cèl·lula endotelial; 6, nucli de la cèl·lula endotelial
© fototeca.cat
Anatomia animal
Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós.
La circulació sanguínia a través dels capillars assegura la nutrició dels teixits en permetre el bescanvi de substàncies entre la sang circulant i els teixits perifèrics Els capillars es distribueixen en forma de xarxa per gairebé tots els teixits, i llur configuració i quantitat varia molt segons l’estructura i les necessitats circulatòries dels òrgans o teixits Així, té una gran densitat la xarxa capillar de la substància grisa del sistema nerviós central, de la musculatura esquelètica, del cor i del teixit adipós El diàmetre dels capillars oscilla entre 0,007 i 0,14 mm, i llurs parets són…