Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
bec

Tipus de bec segons l’hàbit alimentari
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d’una beina còrnia ( ramfoteca
).
Cal cercar l’origen del bec en la modificació d’algunes escates com les que cobreixen les mandíbules de les tortugues i d’altres rèptils extingits En molts ocells fòssils el bec era proveït de dents Alguns el muden, sencer o per peces pot ésser constituït fins per quatre peces diferents la part superior, a la base, pot ésser tova i formar la cera com en els coloms, o pot acabar en una ungla com en els ànecs La forma del bec varia segons el tipus d’alimentació de l’ocell així, els ocells de rapinya el tenen tort i encorbat els granívors, fort i dur els que s’alimenten de nèctar,…
aleta

Tipus i disposició de les aletes en els peixos
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cada un dels apèndixs que posseeixen els peixos, amb funció locomotora a vegades, però sempre estabilitzadora, compensadora i de timó.
És un replec dèrmic que es destaca del cos en forma de làmina, sovint carnosa, sostinguda per radis i recoberta per una membrana Els radis poden ésser molt nombrosos, en contacte els uns amb els altres, o bé pocs i distanciats entre ells En el primer cas l’aleta no es pot replegar peixos cartilaginosos En el segon cas, l’aleta es pot replegar majoria de peixos ossis Els peixos cartilaginosos tenen radis de consistència cartilaginosa els peixos ossis els tenen generalment ossificats i acaben sovint en punxes Les aletes són de dos tipus imparelles i parelles Aleta dorsal d’una orca ©…
simetria

Tipus de simetria en els animals
Josep Lluís Ferrer
Anatomia animal
Disposició repetitiva dels diferents òrgans o parts del cos d’un animal amb relació a un pla o plans imaginaris.
Segons llur simetria, hom pot classificar els animals en asimètrics, de simetria bilateral i de simetria radiada En els asimètrics no és possible de trobar cap pla o plans que permetin de dividir el cos de l’animal en parts iguals En els de simetria bilateral hom pot partir el cos de l’animal segons un pla sagital orientat en sentit vertical i que separa més o menys el cos en dues meitats dreta i esquerra En els de simetria radiada o radial és possible de dividir l’animal un nombre indeterminat de vegades a partir de plans que parteixen del punt central de l’animal La simetria radiada és…
vèrtebra

Tipus de vèrtebra humana: A, cervical; B. dorsal; C, lumbar (1, cos vertebral; 2, arc medul·lar; 3, apòfisi espinosa)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les peces òssies que envolten o substitueixen el notocordi dels vertebrats i formen, en conjunt, un eix ossi, l’anomenada columna vertebral
.
Cada vèrtebra consta d’un cos vertebral, un parell de projeccions dorsals que s’uneixen posteriorment per a formar un arc neural, per on passa la medulla espinal, una apòfisi espinosa i un parell de projeccions ventrals En els vertebrats inferiors, peixos i amfibis, i a la cua dels rèptils i els mamífers, les projeccions ventrals s’uneixen per a formar l’arc hemal, per on passen els vasos sanguinis A tots dos costats hi ha sovint apòfisis transversals, que a la regió anterior del cos s’articulen amb tubercles costals Segons com sigui la superfície dels cossos…
mantell
Anatomia animal
Replec cutani de tipus membranós que cobreix la túnica dels tunicats.
tilostil
Anatomia animal
Tipus d’espícula megasclera monaxona amb les dues puntes acabades en una petita esfera.
pinacòcit
Anatomia animal
Cadascuna de les cèl·lules ectodèrmiques planes que entapissen el cos dels porífers, de les quals formen l’endoderma.
En els del tipus sícon entapissen l’exterior del cos i la cavitat gastral en els del tipus lèucon recobreixen solament les parets interiors de la cavitat gastral
amficèlic | amficèlica
Anatomia animal
Dit del tipus de vèrtebra més primitiva, que té els costats cranial i caudal còncaus.
El presenten els peixos, amfibis, i rèptils primitius
ocel
Anatomia animal
Orgànul fotosensible propi de diversos grups d’animals pluricel·lulars, que és format per un grup de cèl·lules fotoreceptores agrupades en una estructura en forma de copa envoltada parcialment d’una capa pigmentada.
Apareixen en els cnidaris de tipus medusa, i n'hi ha en gairebé tots els tipus d’invertebrats, en els quals, a vegades, alternen amb algunes altres menes d’estructures fotosensibles En alguns poliquets i artròpodes insectes, aràcnids, crustacis els ocels van proveïts d’una mena de lent, en la boca de la copa, que permet d’augmentar l’eficàcia de l’òrgan Els ocels permeten de detectar la llum, tot mesurant-ne la intensitat i la direcció, i a vegades el color, però no detecten imatges
amfiartrosi
Anatomia animal
Tipus d’articulació que uneix les superfícies òssies mitjançant discs de fibrocartílag, com les vertebrals, la símfisi púbica, etc.
Els moviments d’aquesta articulació són molt limitats