Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
sac visceral
Anatomia animal
Part o regió del cos dels mol·luscs, situada en posició dorsal, que pot adoptar forma cònica o experimentar una torsió enrotllant-se en espiral, en els gastròpodes.
El sac visceral, que és protegit per la closca quan el mollusc en té, conté la major part de les vísceres
sistema límbic
Anatomia animal
Regió del cervell constituïda per la circumvolució del cos callós i la de l’hipocamp.
Té un paper important en el funcionament de les diferents vísceres i en la regulació del metabolisme i de la vida emocional
pelvis
Anatomia animal
Cavitat òssia situada a la part inferior del tronc, formada pels dos ossos coxals i les dues darreres peces de la columna vertebral, sacre i còccix.
Té forma de con truncat, amb una base superior i un vèrtex inferior L’estret superior, que va des de la base del sacre fins a la vora superior de la símfisi del pubis, la divideix en dues parts la superior o pelvis major i la inferior o pelvis menor Conté algunes vísceres del sistema genitourinari i la porció terminal del tub digestiu Els diàmetres de la pelvis varien segons el sexe en la dona predominen els diàmetres horitzontals, la qual cosa és molt important per als fenòmens d’encaixament del fetus durant el part
ventre
Anatomia animal
Conjunt de les vísceres contingudes al ventre, especialment després d’ésser extretes.
cissura
Anatomia animal
Solc més o menys profund i sinuós situat en la superfície d’algunes vísceres.
Les cissures més importants són als pulmons i al cervell Les cissures pulmonars divideixen el pulmó dret en tres lòbuls i el pulmó esquerre en dos Les cissures cerebrals més importants són la cissura interhemisfèrica, en el fons de la qual hi ha el cos callós, que separa els dos hemisferis cerebrals, i les cissures de Silvi, de Rolando, occipital, callosomarginal i calcarina, que divideixen els hemisferis cerebrals en els lòbuls frontal, parietal, temporal, occipital, del cos callós i de l’ínsula
membrana serosa
Anatomia animal
Membrana que recobreix les vísceres i l’interior de les cavitats tancades de l’organisme.
gangli
Anatomia animal
Engruiximent de forma i de grandària variables situat en el trajecte d’un vas limfàtic o d’un nervi.
Els ganglis limfàtics poden restar aïllats o ésser reunits en grups, de forma generalment esfèrica o aplanada i amb una longitud que varia d’1 mm a més de 20 mm Cada gangli és envoltat per una càpsula fibrosa que té trabècules cap a l’interior Dins el gangli hi ha un teixit amb limfòcits i limfoblasts, agrupats en nòduls Els ganglis limfàtics tenen una funció hematopoètica, fagocitària i hemolítica poden tenir localitzacions superficials o profundes, i n'hi ha en grans cúmuls al coll, a l’aixella, a l’engonal, al mediastí, a la pelvis i a la paret intestinal Els ganglis nerviosos , en certs…
massa visceral
Anatomia animal
Regió del cos dels mol·luscs situada en posició dorsal i que inclou la major part de les vísceres.
peritoneu
Anatomia animal
Membrana serosa, d’origen mesodèrmic, que entapissa les parets de la cavitat abdominal (peritoneu parietal) i la superfície exterior de les vísceres que hi són contingudes (peritoneu visceral).
Les dues fulles peritoneals s’uneixen al nivell dels lligaments i dels pedicles vasculars