Resultats de la cerca

En les eleccions municipals de 1999 a Vilafranca del Penedès obtingué 204 vots 1,4%

Editada pel periodista Josep M Armengou, fou dirigida per ell mateix i pel geòleg Òscar Andrés i Bellet D’aparició bimestral, se’n publicaren trenta-quatre números Fou l’única revista espeleològica que es vengué als quioscos

La seva creació respongué a l’aparició de divisions internes en el si d’Iniciativa per Catalunya IC, entre membres del Partit dels Comunistes de Catalunya i d’IC a Sant Vicenç dels Horts Finalment, mentre que els primers concorregueren amb les sigles d’IC, elssegons ho feren amb aquest partit i ob-tingueren 1447 vots 15,24% i 3 regidors

L’aparició del grup Qué Hacer i, en especial, la creació de les Plataformes de Comissions Obreres, els convertiren en l’estructura bàsica d’aquest moviment Existiren entre el novembre de 1969 i el novembre de 1970 en derivaren els Grupos Obreros Autónomos , els Círculos Obreros Comunistas , la Unión Comunista de Liberación i sectors de l’ Organización Revolucionaria de Trabajadores catalana

Pretenia d’impulsar l’aparició d’un partit radical, de tipus centrista i liberal Va concórrer a les eleccions europees de 1994 en coalició amb el CDS i va obtenir 17286 vots a Catalunya i 182512 en total Al març de 1995 Punset abandonà el grup i aquest es reconvertí després en Foro Jovellanos Fundación para la Innovación Social, sota la presidència de Bernardo Rabassa Asenjo

El seu ideari recollí elements liberals i socialcristians, així com la defensa de la unitat d’Espanya El partit es trencà com a conseqüència de l’aparició de la Unión del Centro Democrático UCD Cabanillas l’abandonà per integrar-s’hi i Areilza fundà Acción Ciudadana Liberal ACL federació de partits on ingressà el Partit Popular de Catalunya Absent en les eleccions legislatives de 1977, posteriorment inicià un apropament a Alianza Popular AP , amb la qual concorregué a les eleccions legislatives de 1979 sota el rètol de Coalición Democràtica, que agrupà AP, ACL a Catalunya PPC i…

El seu nom evocava la irlandesa Home Rule League Després d’un període enormement influent dins el catalanisme, el seu pes minvà a partir de 1895 D’una banda, davant la força creixent de la més dinàmica Associació Popular Regionalista d’altra banda, perquè els elements possibilistes vinculats al setmanari La Veu de Catalunya hi trobaren un clima advers als seus arguments favorables a la lluita electoral Des de 1897 hi predominà el grup del diari La Renaixensa entre d’altres, Pere Aldavert, Àngel Guimerà, Josep Franquesa i Francesc Matheu, portaveu del sector més intransigent i apolític del…

Es definia com d’esquerra liberal i s’adherí a la Federación Social Demòcrata Española de Francisco Fernández Ordóñez i José Ramón Lasuén Defensava els drets bàsics de la persona llibertat, propietat i seguretat i reclamava la unió dels pobles de llengua i cultura catalanes i la creació d’una confederació que aplegués tots els pobles ibèrics Al maig de 1977 intentà un pacte amb el Partit Popular de Catalunya dirigit per Antoni de Senillosa, en una coalició de Centre Democràtic, que féu avortar l’aparició de la Unión de Centro Democrático El 1978 la quasi totalitat del partit…

Només restaren al marge els republicans conservadors d’Emilio Castelar del Partit Possibilista , per bé que un petit contingent, amb el nom d’Unió Constitucional Republicana i encapçalat a Catalunya per Fermí Villaamil, se n’escindí i s’integrà a la UR La iniciativa permeté la coincidència efímera de projectes diversos Pi i Margall havia defensat entre el 1891 i el 1893 la fusió del republicanisme en un partit únic amb un programa comú Progressistes i centralistes reconduïren la proposta vers una entesa electoral estable En les eleccions generals de març de 1893 la UR obtingué 33 actes a…

El 1903 es pot donar per acabada la seva trajectòria, amb la creació de la nova Unión Republicana FR aspirà a superar les diferències programàtiques que havien fragmentat el republicanisme no federal L’impuls partí aquest cop de les bases locals i provincials del moviment republicà El 20 de febrer de 1897, prop de 300 entitats participaren a Reus en l’Assemblea Popular Republicana, acte que marcà el punt de partida de Fusión a Catalunya L’Assemblea, celebrada parallelament a la de Xàtiva, al País Valencià, era part d’un procés que culminà al maig amb l’Asamblea Nacional Republicana, a Madrid…