Resultats de la cerca

La capital és Zúric Comprèn una part del Mittelland nord-oriental, i s’estén des del llac del seu nom, la major part del qual inclou, fins a la frontera alemanya Presenta un relleu aturonat, per on corren paralleles les valls dels afluents del Rin i de l’Aar Amb 672 h/km 2 , és l’àrea més poblada de Suïssa després de Ginebra, bé que el 63% de la població es concentra a l’aglomeració de la capital, Zúric La població és de llengua alemanya, la majoria de confessió protestant Un 20% de la població és immigrada Té riquesa agrícola fruiters, vinya, hortalisses i farratge, combinada amb la…

Limita a l’E amb el land de Burgenlan, Hongria i Eslovàquia, al N amb la República Txeca, i a l’W i al S amb els länder d’Alta Àustria i Estíria, respectivament La capital és Sankt Pölten Enclou en el seu territori l’àrea de la gran Viena, d’administració autònoma El Danubi la divideix en dues parts, una de septentrional, en contacte amb el massís de Bohèmia, i una altra de meridional, accidentada per l’extrem oriental dels Alps És una regió agrícola, drenada per la conca del Danubi Kamp, Russbach, Traisen, a banda i banda del qual s’estenen les planes Marchfeld, Tullner, Feld cerealístiques…

Quan Eduardo Dato fou nomenat presidentdel govern, s’articulà un corrent intern del Partit Conservador que es reclamava del lideratge d’Antoni Maura Al gener de 1914 es reuní una Assemblea nacional de mauristes que creà una organització pròpia sota la presidència d’Ángel Ossorio y Gallardo, amb una direcció integrada en un Comité Central de Acción Maurista situat al cim d’una estructura de comitès provincials i locals El 1918 experimentà una reorganització que només aportà el canvi de nom de l’òrgan suprem ara Junta Nacional de Acción Maurista i la previsió de l’existència potestativa de…

La capital és Erfurt Situada a l’àrea de les Mittelgebirge , el relleu és moderat, i les altituds màximes no arriben als 1 000 m El centre forma part de la conca de Turíngia, que recorren nombrosos rius, entre els quals destaca l’Unstrut Al S hi ha la selva de Turíngia que enllaça amb la Francònia bavaresa Al SW hi ha la depressió del Werra, i al SE, entre els rius Ilm i el Saale, s’estenen planes del Triàsic inferior i mitjà La part nord correspon als límits meridionals del Harz El clima és de predomini atlàntic lleument modificat pel relleu Les temperatures mitjanes a l’hivern són al…

Es definí com una “organització política de classe, de masses, nacional i democràtica de totes les persones que es proposen lluitar per la consecució d’una societat sense classes, socialista, democràtica i autogestionària, en la qual hagi desaparegut qualsevol signe d’explotació, opressió o dominació de classe o nacional” art 1 dels estatuts Es definia per la via democràtica al socialisme i per l’expressió d’un ampli enfront dels treballadors, que comprenia no sols la tradicional classe obrera, sinó també altres sectors socials tècnics, administratius, treballadors no vinculats directament al…

El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…

Ha estat coneguda també per Federació Socialista Catalana i per Federació Catalana del PSOE A l’agost de 1888, després de 10 anys de clarificació ideològica i organitzativa entre les incipients forces socialistes madrilenyes i catalanes, el PSOE fou creat a Barcelona, que ja des del principi decidí tenir la direcció a Madrid, a l’inrevés de la llavors també nounada UGT, amb direcció a Barcelona fins el 1899 Inicialment les dues terceres parts de l’afiliació del partit 14 de les 21 seccions eren catalanes En la darrera dècada del segle, el socialisme reculà a Barcelona i tenia només una desena…

Els membres del nucli fundacional foren Joan Cornudella i Barberà, Antoni Andreu i Abelló exmembres d’ Estat Català EC Manuel Cruells i Pifarrer exmilitant de les joventuts d’EC Jaume Martínez i Vendrell i Enric Pagès i Montagut representant del Front de Joventut, un nucli juvenil d’independentistes procedents, entre d’altres, de Nosaltres Sols NS , la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el Bloc Escolar Nacionalista o Esquerra Republicana de Catalunya ERC , creat a Barcelona poc després de l’ocupació militar de Catalunya El nou moviment pretenia d’aplegar tot l’independentisme en…

Evolució històrica Dels quatre partits, el més gran i més implantat era la USC, que hi aportà el seu dirigent Joan Comorera com a secretari general del nou partit Encara que és cert, com han posat de relleu els historiadors, que la creació del PSUC vingué precipitada per l’alçament militar del 19 de juliol, després de mesos de converses entre els diversos grups esmentats, la unificació tenia una llarga història i es corresponia amb un projecte ampli Efectivament, a finals del 1935 ja s’havien establert contactes entre les direccions del PSOE i del PCE, per tal d’integrar de manera progressiva…

Els orígens El Congrés d’unificació es realitzà en dos temps El 15 de juliol de 1978 foren convocats els Congressos respectius de cadascun dels partits que anaven a unificar-se per tal d’aprovar un Protocol d’Unitat i d’acordar-ne la dissolució i la integració en el nou partit L’endemà, el 16 de juliol, se celebrà el Congrés d’unificació La representació dels delegats congressuals havia estat fixada a partir del nombre d’afiliats reconegut de cada partit, de tal manera que el PSCC i la FSCPSOE tingueren la mateixa quota congressual de 450 delegats cadascun el PSCR tingué 100 delegats D’una…