Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
història clínica
Medicina
Narració completa de l’experiència del metge en la seva relació tècnica amb un malalt determinat.
Reuneix els apartats següents filiació personal, antecedents familiars, antecedents personals, tant fisiològics com patològics, malaltia actual inici, evolució i situació del moment, exploració física, diagnosi de probabilitat, proves de laboratori i especialitzades anàlisi biològica, raigs X, gammagrafies, etc, confirmació diagnòstica, tractament, evolució de la simptomatologia del malalt i epícrisi
Partido Libertario
Partit polític
Partit promogut per un col·lectiu cenetista, que no es materialitzà.
El 23 de gener de 1948 un grup de militants cenetistes entre els quals hi havia Horacio M Prieto i José E Leiva defensà en un document la creació d’un partit dels llibertaris La proposta no tingué èxit i els signants foren apartats dels seus càrrecs en la CNT
Front Nacional Català Proletari
Partit polític
Formació sorgida al desembre de 1935 i constituïda formalment al març de 1936 per nuclis del Partit Català Proletari [PCP] que intentaren aprofitar el buit creat en l’àmbit nacionalista radical per l’evolució obertament marxista d’aquest i per la desaparició del Bloc Obrer i Camperol en el nou Partit Obrer d’Unificació Marxista.
Configurà un succedani polític del PCP d’escassa importància, però un xic més rellevant que el Bloc Català Treballista Amb seu a Barcelona, tingué, almenys, alguns militants al Tarragonès Es confegí amb quadres procedents de les successives plasmacions polítiques d’ Estat Català EC apartats pel camí, com ara Rafael Duran Albesa antic secretari de Macià a l’exili de Perpinyà, Francesc Pina de la Secció Ferroviària d’EC el 1931, Francesc Montanyà exmilitant doble, de la Unió Socialista de Catalunya i d’ Estat Català-Força Separatista d’Extrema Esquerra , que pactaren amb vells…
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
Partit polític
Partit constituït al març de 1969 a partir d’una escissió de la joventut marxista i independentista del Front Nacional de Catalunya, essencialment procedent de la Secció Universitària, que havia adquirit una elevada autonomia els anys precedents.
D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…