Resultats de la cerca

Fou fundada per Pere Àngel de Tarassona, com a continuació del diari del mateix nom Publicà articles de tema miscellani El 1775 en reprengué la publicació i hi féu aparèixer, en setmanes alternes, la Crònica de Jeroni Pujades, traduïda al castellà per ell mateix, i una Historia de Mauritania y del Reino de Argel En 1776-77 publicà El blasón de Cataluña , història apòcrifa d’EBarelles

En un primer moment era redactada pràcticament en francès, però després de la Primera Guerra Mundial passà a ésser bilingüe i es convertí en la principal revista de caràcter català del Rosselló Publicà treballs d’història i literatura sobretot de la Catalunya del nord de l’Albera, però també de la resta dels Països Catalans Dedicà números extraordinaris a Macià, Casals, Maillol, Fabra, etc, i hi collaboraren, entre altres, Joan Alavedra, Guillem Colom, JMLópez-Picó i Josep Sebastià Pons Deixà d’aparèixer després de la mort del seu fundador 1971

Editada per Innocenci López i Bernagosi i illustrada per Tomàs Padró, en foren redactors, entre d’altres, el mateix Llanas que usà el pseudònim Robert Sanall , Conrad Roure Pau Bunyegas , que hi féu la crítica teatral, Robert Robert X , que hi publicà tota la seva producció catalana, JFeliu i Codina Josep Serra , Frederic Soler Serafí Pitarra i EVidal i Valenciano Blay Màrfegas Esporàdicament, també hi collaboraren JAClavé, MLasarte, etc Aconseguí ràpidament un gran èxit popular i, d’aparició quinzenal, passà aviat a desenal i finalment a setmanal Divergències entre Llanas…

Continuadora —en fons i forma— de La Ignorància 1879-83, hi collaboraren molts dels mateixos escriptors i n'incorporà també de nous, especialment Miquel dels S Oliver Clavell de moro, Borino Ros , etc Una primera etapa arribà fins al desembre del 1887 tornà a aparèixer del 4 d’agost de 1889 al 31 de desembre de 1892, molt similar a la primera època, i de nou de l’u d’octubre de 1898 al març del 1901 En aquesta tercera època, sota la inspiració de Miquel dels S Oliver, deixà una mica de banda el seu caràcter purament literariocostumista per a incloure articles més d’acord amb el…

Fou presentada com a segona època de la revista d’igual títol de Madrid 1898-1905 i es convertí en la publicació teòrica anarquista de més llarga durada del país Hom hi definí un anarquisme pur o filosòfic, força crític envers el sindicalisme de la CNT i, a partir del 1930, hom hi defensà la FAI sense, però, identificar-s’hi del tot Entre els collaboradors més regulars i valuosos figuraren Max Nettlau que hi oferí part de les seves recerques històriques sobre el temps de la Primera Internacional, Adrián del Valle amb escrits fonamentalment literaris, Charles Malato que hi féu una regular…

És el partit parlamentari situat més a la dreta de l’espectre polític i dins d’aquest segment comprèn diferents tendències ideològiques, el pes de les quals ha variat al llarg de la seva trajectòria Els seus votants es manifesten majoritàriament ubicats en el segment de la dreta i centredreta Història A Catalunya, AP es creà a Barcelona al març del 1977, poc després de constituir-se a Madrid La seva presentació pública tingué lloc a l’abril al Palau d’Esports La filial, en els seus inicis, no tingué una mínima organització catalana, dèficit que perdurà de manera molt acusada els primers anys…

La seva creació respongué a la lògica del “sistema canovista” de la Restauració per al bon funcionament del sistema parlamentari calia l’existència d’un partit d’oposició La dificultat inicial consistia a saber qui, com i amb quina intensitat podia integrar-se en el nou sistema polític Aquells que podien constituir el nou partit, per regla general, tenien un compromís directe amb el període revolucionari del Sexenni 1868-1874, i la Restauració havia estat iniciada amb el clar propòsit d’eliminar el seu llegat històric Práxedes Mateo Sagasta encapçalà la tendència moderada partidària de la…

Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…