Resultats de la cerca

Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella

És esmentada ja al s XII i en procedeix el llinatge Puigbacó, emparentat amb la petita noblesa rural, testimoniat des del 1230 Una branca foren ciutadans de Vic al s XIV

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

Segons Verrié, volia “fer una mena de laborisme britànic” a Catalunya, tenint com a referent el Labour Party dirigit per Clement Atlee per aquest motiu també empraren el nom de Partit Laborista Català Mai, però, actuà com a partit i l’estiu del mateix 1946 el grup s’integrà al Moviment Socialista de Catalunya

Fou més conegut com a PSUC-Comorera Defensava la independència política i orgànica del PSUC respecte del PCE i aspirava a ser el partit únic de la classe obrera catalana El 1952 Comorera s’installà clandestinament a Barcelona i l’any següent fou detingut i condemnat a trenta anys de presó, on morí el 1957 El substituí Evarist Massip, que encapçalà una mínima activitat centrada a l’exili El 1976, encapçalada per Josep Marlés, la formació s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Publicacions Treball 1952-1954 i Circulars 1954-1976

Es definí socialista i marxista i tenia per objectiu la instauració d’una societat lliure i democràtica sense classes Es presentà a les eleccions legislatives de 1977 a Barcelona i Girona amb el nom Partit Socialista Popular-Unitat Socialista 30382 vots El president fou Jaume Mata i el secretari general Xavier Nart Entre els seus militants figuraren Soledat Balaguer, Antoni Rovira o Àlex Masllorens A la meitat del 1978 es dissolgué, i la majoria dels membres s’integraren en la Federació Socialista de Catalunya PSOE i una altra part, menor, en el Partit Socialista de Catalunya Congrés Edità…

Era un partit possibilista, partidari de les reivindicacions immediates, que seguia la línia ideològica tradicional d’ El Obrero El líder fou Josep Pàmies i els membres del comitè central foren Antoni Llardell, Leandre Palència, Benigne Huguet, Josep Ferràndiz, Rossend Pich, Antoni Sagués, Ramon Pujol, Joan Vidal, Artur Guardiola i Miquel René La decadència a partir de 1891 de les Tres Classes de Vapor acabaria provocant també el del partit, que es dissolgué el 1916

A excepció d’un grup a Gran Bretanya, no consta que tingués presència organitzada ni a l’exili europeu, ni a l’interior de Catalunya Fonamentalment existí a Amèrica, en especial a Mèxic i a Xile Reunia sectors separats del Partit Socialista Unificat de Catalunya , que progressivament es definiren dins el socialisme democràtic i afirmaren la unió íntima entre radicalisme social i nacional Era presidit per Felip Barjau i Miquel Ferrer n’era el secretari Els punts fonamentals del seu ideari eren a la superació de la Constitució republicana i de l’Estatut d’Autonomia en la via de proclamar una…

Es proposà de “representar el verdadero espíritu del PRRS Español en Cataluña” Era partidari de la línia de Juan Botella Asensi i Eduardo Ortega y Gasset i, quan aquests trencaren amb el partit juny de 1932 i constituïren Izquierda Radical Socialista, aquesta formació n’esdevingué la seva secció catalana des del mes de novembre El president era Eloy Candelas Sánchez