Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Gottfried Wilhelm Leibniz
Filosofia
Física
Història
Matemàtiques
Història del dret
Filòsof alemany de cultura enciclopèdica, com ho testifiquen les seves aportacions en altres terrenys: matemàtica, física, història, dret i religió.
Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…
Arcadi Garcia i Sanz
Historiografia
Història del dret
Historiador i jurista.
Vida i obra Fou especialista en història del dret foral valencià durant l’Edat Mitjana i de les institucions econòmiques i comercials catalanes durant l’Edat Mitjana Fill del notari i historiador Honori Garcia i Garcia , feu el batxillerat a Vic i començà els estudis de filosofia i lletres i de dret a la Universitat de Barcelona 1943-46, però es llicencià a la Universitat de València 1948 i es doctorà a Barcelona 1983 Retornà a Vic i, entre 1949-54, treballà en l’organització de la biblioteca i els arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, a les ordres del canonge arxiver Eduard Junyent…
Manuel Duran i Bas

Manuel Duran i Bas
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Jurisconsult i polític.
Vida i obra Fill de Ramon Duran i Obiols Es formà als jesuïtes de Madrid i a Barcelona Estudià a la Facultat de Jurisprudència de la Universitat de Barcelona 1840-45 També obtingué el grau de batxiller en filosofia 1849, i es doctorà a Barcelona, en dret civil i canònic el 1852 El 1859 es llicencià en dret administratiu Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà, de Reynals i Rabassa i de Permanyer i Tuyets, fou considerat per Prat de la Riba l’inspirador de l’escola jurídica catalana Professor de la Universitat de Barcelona des del 1850, exercí com a catedràtic de dret mercantil i penal des del 1862…
,
Antoni Viladamor
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Història del dret
Història
Historiador, arxiver i secretari reial.
Vida i obra Fill de Joan Viladamor, que exercí el càrrec d’arxiver de l’Arxiu Reial de Barcelona entre el 1530 i el 1556, fou nomenat el 1553 coarxiver i escrivà reial, amb la missió de collaborar amb el seu pare, llavors d’edat avançada, per aprendre l’ofici El gener del 1556, després de la mort d’aquest, en fou nomenat arxiver en solitari, i a més, exercí de notari i heretà la documentació privada que havia custodiat el seu pare Tal com aquest havia fet, dissenyà una estratègia per a deixar l’arxiu en mans dels seus descendents Durant els anys 1572-84 cedí les responsabilitats directes de l…
, ,
Ferran Valls i Taberner
Ferran Valls i Taberner
© (BC) Arxiu Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Jurista i historiador.
Vida i obra Fill d’una família d’industrials, banquers i polítics barcelonins –fou germà de Josep Valls –, es doctorà en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1904-09 i fou alumne de l’École de Chartres i de l’École des Hautes Études de París Ingressà 1914 al cos d’arxivers i bibliotecaris i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i del Museu Arqueològic de Tarragona El 1920 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el treball Les genealogies de Roda o de Meià S’afilià a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial de Barcelona 1921 El 1922 obtingué…
, ,
Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament)
Partit polític
Partit socialista creat el 19 de maig de 1976 pels seguidors de Josep Pallach, després que aquest impulsà un Secretariat d’Orientació de la Democràcia Social Catalana [SODSC] en dividir-se el Moviment Socialista de Catalunya [MSC] en el Consell de Coordinació de Tolosa de l’agost de 1966.
El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…
Front Obrer de Catalunya
Partit polític
Partit socialista revolucionari constituït a Barcelona el 1961, que estigué federat amb el Frente de Liberación Popular [FLP] i Euskadiko Sozialisten Batasuna [ESBA], en el marc de les “Organizaciones Frente”. També emprà el nom de Front Obrer Català en la capçalera de la seva revista Lucha Universitaria (1966).
El procés de formació 1958-1963 El seu embrió fou l’ Associació Democràtica Popular de Catalunya ADP Al juny de 1961 l’ADP es dividí, i el sector favorable a convertir-se de manera immediata en partit es constituí en FOC, sota la direcció d’un Comitè Executiu integrat per Josep M Picó, Isidre Molas i Manuel Castells L’altre sector seguí com a ADP, perquè considerava que calia mantenir l’heterogeneïtat inicial Al març de 1962 se celebrà la I Conferència constitutiva del FOC L’onada de vagues de la primavera d’aquell any l’orientà a donar contingut polític a uns moviments inicialment…
Iniciativa per Catalunya
Partit polític
Organització política que començà a existir a la primeria de 1987, quan per primera vegada concorregué a les eleccions municipals, i que adquirí la configuració definitiva el 1990, en la I Assemblea Nacional.
Evolució històrica Per comprendre la formació i les característiques d’IC, que no pot ser definida exactament com un partit, cal tenir en compte dos factors D’una banda, la crisi experimentada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC a partir de 1981, que donà lloc a l’escissió del Partit dels Comunistes de Catalunya PCC i a una profunda davallada electoral, així com, en menor mesura, al trencament del collectiu Nacionalistes d’Esquerra NE el 1984 El segon factor té el seu origen en la campanya d’opinió que precedí la convocatòria del referèndum sobre el manteniment d’Espanya en l’…