Resultats de la cerca

Assistí com a observador a laI Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista dels Països Catalans novembre de 1977 Al febrer de 1978 s’integrà en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans

El 1987 donà suport a la candidatura d’Herri Batasuna en les eleccions europees Al gener de 1988 es dissolgué i la majoria dels seus membres s’incorporà a La Crida Dirigents Josep de Calassanç Serra Cala, August Gil Matamala, Julià de Jòdar i Eva Serra Edità Lluita Lliure 1985-1987

Feminista de Barcelona Aspirà auna transformació total de la societat El 1976, durant les discussions sobre la forma d’estat que calia defensar qüestió que quedà sense resoldre, es produí una escissió i el grup canvià el nom pel de Collectiu Feminista El 1977 un sector liderat per Lidia Falcón se’n separà i fundà l’ Organització Feminista Revolucionària Propugnà l’abstenció electoral, pel fet de considerar que cap partit no defensava els objectius feministes Desaparegué el 1979 Edità Vindicación Feminista

Es definí socialista i independentista El 1978 es fusionà amb el Partit del Treball de Catalunya i el Moviment d’Unificació Marxista per fundar el Bloc Català de Treballadors

Es proposà impulsar l’autoorganització de la població mitjançant la democràcia directa En les eleccions municipals de 1991 obtingué 428 vots 4,6%

Collaborà amb el Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional i participà en la fundació de Nacionalistes d’Esquerra , on s’incorporà com a corrent Dirigents Joan Oms, Antoni Montserrat, Consol Casals i Maria Olivares Edità Quaderns de Debat

Assistí com a observador a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista dels Països Catalans al novembre de 1977 i el mateix any signà diversos documents amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional-Provisional, el Moviment Revolucionari Català i Comunistes Catalans Independents Dirigent August Gil Matamala Edità KO

Portaveus Margarida Sanjaume i Jordi Rou-re Estigué implantat a les comarques lleidatanes Al maig de 1977 es fusionà amb el Collectiu Català d’Alliberament per crear el Moviment d’Unificació Marxista

Al maig es fusionà amb el Collectiu Combat per constituir el Moviment d’Unificació Marxista Dirigents Joan Josep Armet, Rafael Castellanos i Josep M López Llaví

En les eleccions municipals de 1991 obtingué 268 vots 10,8% i 1 regidoren les de 1995, 290 vots 10,0% i 1 regi-dor