Resultats de la cerca

Es mostren 3 resultats

Partit Republicà Federal Nacionalista de les comarques gironines

Partit polític
Partit comarcal sorgit a Girona l’1 d’agost de 1923 com a resultat de la coordinació del Comitè comarcal de la Unió Federal Nacionalista Republicana [UFNR] de l’Alt Empordà, del Comitè comarcal de la UFNR del Baix Empordà i del Centre d’Unió Republicana de Girona, en la via de refer el Partit Republicà Federal Nacionalista Català.
El Directori el formaren Salvador Albert, Ramon Noguer i Comet, Josep Puig Pujades, Josep Irla, Isidre Riu Puig, Albert de Quintana, Miquel Santaló, Josep Fàbrega Pou i Llorenç Busquets Seguidor de la doctrina Pi i Margall, es definí en favor de la reforma social, la defensa de l’Estatut d’Autonomia integral aprovat per la Mancomunitat de 1918 i l’establiment d’un règim republicà que reconegués a Catalunya el dret de governar-se a ella mateixa La dictadura de Primo de Rivera estroncà les seves perspectives i el partit tornà a emergir el 30 de juny de 1930, amb igual programa i…
Diccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XX

Entesa dels Independents d’Osona

Partit polític
Partit de la comarca d’Osona promogut per Jordi Fàbrega, Carles Furriols, Alberto Tobal, Josep M. Costa i Josep M. Romeu, inscrit al febrer de 1995.
En les eleccions municipals d’aquest any presentà llistes a set poblacions de la comarca i a Vic obtingué 658 vots 4,5% En les de 1999 s’integrà en la coalició Iniciativa-Verds/Entesa pel Progrés Municipal i guanyà les alcaldies de Sant Pere de Torelló i Sant Julià de Vilatorta
Diccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XX

Partit Obrer d’Unificació Marxista

Partit polític
Partit comunista de caràcter heterodox, constituït a Barcelona el 29 de setembre de 1935, en unificar-se el Bloc Obrer i Camperol [BOC], que dirigia Joaquim Maurín, i la Izquierda Comunista de España, dirigida per Andreu Nin.
Volia esdevenir una alternativa tant a la socialdemocràcia com a l’estalinisme, reivindicava les essències leninistes de la primera etapa de la revolució soviètica i es manifestava obertament antiestalinista i crític amb el trotskisme Defensava un programa polític que definia el caràcter democraticosocialista de la revolució encapçalada per la classe obrera, l’enfortiment de les aliances obreres, com a front únic de la classe treballadora, i l’autodeterminació nacional, que s’havia de concretar en una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria Els dirigents més importants, a més de Joaquim…
Diccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XX