Resultats de la cerca

Feminista de Barcelona Aspirà auna transformació total de la societat El 1976, durant les discussions sobre la forma d’estat que calia defensar qüestió que quedà sense resoldre, es produí una escissió i el grup canvià el nom pel de Collectiu Feminista El 1977 un sector liderat per Lidia Falcón se’n separà i fundà l’ Organització Feminista Revolucionària Propugnà l’abstenció electoral, pel fet de considerar que cap partit no defensava els objectius feministes Desaparegué el 1979 Edità Vindicación Feminista

Portaveus Margarida Sanjaume i Jordi Rou-re Estigué implantat a les comarques lleidatanes Al maig de 1977 es fusionà amb el Collectiu Català d’Alliberament per crear el Moviment d’Unificació Marxista

Assistí com a observador a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista dels Països Catalans al novembre de 1977 i el mateix any signà diversos documents amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional-Provisional, el Moviment Revolucionari Català i Comunistes Catalans Independents Dirigent August Gil Matamala Edità KO

Defensen la construcció d’un front d’esquerres que “tenga un programa claramente antisistema, es decir, antiliberalista y antiimperialista” Mantenia relacions amb el Partido Comunista de los Pueblos de España Edita un butlletí

Les seves divergències amb la direcció d’IC foren tres l’oposició a l’estratègia de Rafael Ribó, que propugnava una aliança ambaltres forces d’esquerra amb l’Ulivo italià com a referent, percebuda com una “sucursalització” d’IC respecte del Partit dels Socialistes de Catalunya la voluntat de mantenir IC com a federació i d’oposar-se a la seva eventual conversió de facto en partit i el canvi de la relació existent entre IC i IU abandonar la fórmula d’entesa mitjançant una comissió d’enllaç per establir una relació confederal S’integraren al CRVV els partidaris del PSUC Viu i es constituí com a…

Es definí socialista i independentista El 1978 es fusionà amb el Partit del Treball de Catalunya i el Moviment d’Unificació Marxista per fundar el Bloc Català de Treballadors

Es proposà impulsar l’autoorganització de la població mitjançant la democràcia directa En les eleccions municipals de 1991 obtingué 428 vots 4,6%

Collaborà amb el Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional i participà en la fundació de Nacionalistes d’Esquerra , on s’incorporà com a corrent Dirigents Joan Oms, Antoni Montserrat, Consol Casals i Maria Olivares Edità Quaderns de Debat

Al maig es fusionà amb el Collectiu Combat per constituir el Moviment d’Unificació Marxista Dirigents Joan Josep Armet, Rafael Castellanos i Josep M López Llaví