Resultats de la cerca

Al maig es fusionà amb el Collectiu Combat per constituir el Moviment d’Unificació Marxista Dirigents Joan Josep Armet, Rafael Castellanos i Josep M López Llaví

Es definí partida-ri de la unitat de les forces democràtiques i de la unificació de les forces d’esquerra davant de la fi imminent del franquisme i, amb aquest objectiu, inicià contactes amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya , amb el qual acordà la dissolució de BRC i l’ingrés collectiu en aquell L’acord es féu efectiu el primer de desembre de 1974 Dirigents Jordi Solé Tura, Jordi Borja, Josep M Maymó, Enric Solé, Alfons Carles Comín, Teresa Eulàlia Calzada i Eulàlia Vintró Edità Bandera Roja nova època

Al maig de 1997 celebrà el congrés fundacional Defensà la independència de Catalunya, fou partidari de crear un front patriòtic nacionalista i reclamà de formar part de l’espai ideològic socialdemòcrata Els dirigents foren Colom president, Rahola vicepresidenta i els diputats autonòmics Benet Tugues secretari general i Xavier Bosch president del consell nacional Fou implantat especialment al Barcelonès, el Vallès Oriental i Occidental, Osona i el Maresme A la Catalunya del Nord s’anomenà Partit per Catalunya i el dirigí Jordi Vera L’organització juvenil s’anomenà Joves…

Els seus precedents foren la Comissió Unitària per l’Autodeterminació i l’Assemblea Unitària per l’Autodeterminació AUA Al desembre de 1993 realitzà una campanya contra la Constitució Per Sant Jordi de 1994 organitzà la campanya “Diguem No, en defensa del nostre poble i de la nació catalana” Concorregué a les eleccions municipals de 1995 a través de les Candidatures d’Unitat Popular , amb Iniciativa per Catalunya Al setembre de 1995 donà suport a la Marxa per la Independència promoguda per Esquerra Republicana de Catalunya ERC i el 1996 bona part dels seus dirigents hi…

Un mes després de la fundació s’hi integrà el Partit Agrari de Catalunya Des de la seva aparició, l’APC s’adherí a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA i fou el seu referent a Catalunya Ideològicament assumí el programa general cedista, dedefensa de la religió catòlica, l’ordre, la propietat, la família i la representaciócorporativa i se significà sobretot per ladefensa dels interessos dels propietaris agraris La CEDA aparegué tardanament a Catalunya a causa de l’existència d’un acord inicial entre la Lliga i Acción Popular pel qual aquesta última formació no tenia…

Es proposà “propagar las ideas de democracia, patria y humanidad” Els dirigents foren Carlos Blasco de Viló president de la junta directiva i José Cárdenas president del comitè local de Barcelona Al març de 1933 es transformà en Partido Sindical Demócrata, els dirigents del qual foren Luis Valencia president i Carlos Blasco del Vilo vicepresident

Es declarà partidari del Partido Republicano Radical Socialista Español, però no fou reconegut com a tal per Marcellí Domingo, un dels dirigents màxims del radicalsocialisme espanyol El mateix 1931 es fusionà amb el Partido Social Demócrata Al maig de 1932 patí una escissió que donà lloc al Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya El 1933, quan Domingo trencà amb el Partido Republicano Radical Socialista Español, esdevingué Partit Republicà Radical Socialista Ortodox El 1934 es fusionà amb l’ Esquerra Radical Socialista de Catalunya per crear al Partit Republicà Radical…

El gener de 1936 els dirigents eren Gabriel Trallero Bremon president de la junta directiva, Alberto Carsi Lacasa president del directori del partit i José Oriol Solé delegat a Madrid A l’abril de 1936 Manuel Pareja Correa era el president de l’entitat i del directori, Manuel Puig d’Ametller el vicepresident primer i Joaquín Morlans el secretari El 7 de novembre de 1936 es produí, amb el nom d’Avenç Republicà d’Esquerra que adoptà oficialment el 2 de gener de 1937, un intent de fusió amb el Partit Federal Ibèric i el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra , el qual no es…

El nucli directiu del PNRE coincidia amb les personalitats aplegades des de 1928 sota el nom de Grup de L’Opinió Joan Lluhí, Antoni Xirau, Joan Casanelles, Joaquim Ventalló, Pere Comas i Calvet, Antoni Vilalta i Josep Quero, amb l’afegit de Josep Tarradellas, que en fou el secretari general Partit macrocèfal, de molts generals i poca tropa, i predominantment barceloní, aplegà professionals, classes mitjanes i treballadors qualificats, fins a un màxim de 1500 afiliats El diari L’Opinió li féu de tribuna i de principal plataforma pública Inicialment molt crític amb ERC, al novembre de 1933…

Dirigents Damián Téllez de Peralta i Juan Pedrol Salvado