Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Círculos de Formación de Cuadros
Partit polític
Organitzacions creades inicialment al Vallès el 1969 per militants obrers del Front Obrer de Catalunya, en el marc del moviment de Comissions Obreres com a cercles de formació.
L’aparició del grup Qué Hacer i, en especial, la creació de les Plataformes de Comissions Obreres, els convertiren en l’estructura bàsica d’aquest moviment Existiren entre el novembre de 1969 i el novembre de 1970 en derivaren els Grupos Obreros Autónomos , els Círculos Obreros Comunistas , la Unión Comunista de Liberación i sectors de l’ Organización Revolucionaria de Trabajadores catalana
Unió Monàrquica Nacional
Partit polític
Agrupació monàrquica fundada a Barcelona al febrer de 1919. A l’entorn d’Alfons Sala i Argemí, aplegava la majoria dels polítics dinàstics, en especial del Partit Liberal, amb l’objectiu d’establir una organització que defensés la monarquia espanyola a Catalunya.
La seva activitat arribà fins a la meitat de 1925, quan s’esllanguí per les divisions internes del partit i la insistència de Primo de Rivera perquè només existís la Unión Patriótica UP Agrupà una dreta radicalitzada pel conflicte social dels anys del pistolerisme i enfrontada amb els postulats catalanistes en benefici d’un espanyolisme unitarista El seu lema era “Monarquia, unitat política, ordre social” Davant les exigències d’autonomia de la Lliga Regionalista, els unionistes hi contraposaven l’autonomia municipal Entre els líders de la UMN catalana cal destacar el seu president efectiu,…
Frente Españolista
Partit polític
Partit constituït al juny de 1935 a Barcelona amb el nom inicial de Cataluña Españolista.
Es proposà “contrarrestar las propagandas suicidas y los criminales propósitos para con la Patria común de los partidos marxistas, y de una manera muy especial para oponer un dique de contención al separatismo” El president fou Matías Colmenares Errea i es nomenà “jefe nacional” al ministre de Marina, el veterà anticatalanista aragonès Antonio Royo Villanova Afirmà tenir com a òrgan de premsa El Nacional
Grupo por la Construcción de un Partido Obrero Revolucionario (Por la IV Internacional)
Partit polític
Grup trotskista actiu a Barcelona des de l’abril de 1989, com a resultat d’una escissió del Partido Obrero Socialista Internacionalista.
Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 i a les europees de 1994 dins les llistes del Partido Socialista de los Trabajadores La Verdad Socialista PSTLVS Al desembre de 1994 tots dos grups es fusionaren i crearen el Partido Revolucionario de los Trabajadores Dirigents Josep Lluís del Alcázar, Antònia Verdaguer i Guillermina Silva Edità Boletín Político , i després, amb el PST LVS, el Boletín Especial
Partido Socialista de los Trabajadores (La Verdad Socialista
Partit polític
Partit sorgit de la ruptura del Partido Socialista de los Trabajadores al juliol de 1993 i constituït pel seu sector majoritari, continuador del PST.
Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 9356 vots en coalició amb el Grupo por la Construcción de un Partido Obrero Revolucionario por la IV Internacional GPOR , procedent del Partido Obrero Socialista Internacionalista Antònia Mercader i Teresa de Vera El 1994 les dues organitzacions es fusionaren i crearen el Partido Revolucionario de los Trabajadores El dirigí Esther del Alcázar Edità La Verdad Socialista - Boletín Especial 1993-1994 i La Verdad Socialista-Boletín Político 1994
La Traza
Partit polític
Partit format a Barcelona a la primeria de 1923, a imitació del naixent feixisme italià, en especial per militars, però també per estudiants.
A l’inici tingué una important projecció intellectual, tot i que no pogué prosperar sota el règim de Primo de Rivera El seu origen se situà el 1922 abans de la “Marxa sobre Roma”, quan portaveus mellistes del Partido Católico Tradicionalista o simpatitzants menaren una campanya d’entusiasme per l’ascens de Mussolini al poder, d’important ressò a Catalunya notablement en medis jaumins, parallela a l’agitació de sectors de les Juventudes Mauristas de Madrid per a aprofitar la confrontació de famílies militars que acompanyà la caiguda del govern de Sánchez-Guerra desembre de 1922 L’…
Partido Español Nacional Sindicalista
Partit polític
Organització feixista fundada a Barcelona el 14 de gener de 1935 pels seguidors barcelonins de l’escissió de Ramiro Ledesma Ramos de Falange Española de las JONS.
Sembla que l’organització deixà d’actuar en reintegrar-se els seus components dins la Falange de Barcelona, durant la primavera de 1936 De manera semblant a les seves antecessores Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista , el partit postulava la unitat política d’Espanya, la sindicació obligatòria, l’eliminació dels partits “internacionales”, “la elevación moral y económica de los españoles” i la creació d’un estat totalitari La direcció del PENS a Barcelona era formada per José M Poblador Álvarez d’Osca, advocat i periodista, excarlí, Emilio de Lasarte Rouzart comerciant i Juan Berenguer…
Partit Socialista Català
Partit polític
Partit fundat el 19 de juliol de 1942 com a continuació del Moviment Social d’Emancipació CatalanaMoviment Social d’Emancipació Catalana, del qual adoptà el Manifest del març de 1941.
A excepció d’un grup a Gran Bretanya, no consta que tingués presència organitzada ni a l’exili europeu, ni a l’interior de Catalunya Fonamentalment existí a Amèrica, en especial a Mèxic i a Xile Reunia sectors separats del Partit Socialista Unificat de Catalunya , que progressivament es definiren dins el socialisme democràtic i afirmaren la unió íntima entre radicalisme social i nacional Era presidit per Felip Barjau i Miquel Ferrer n’era el secretari Els punts fonamentals del seu ideari eren a la superació de la Constitució republicana i de l’Estatut d’Autonomia en la via de…
Partido Integrista
Partit polític
Partit constituït el 1888 com a resultat d’una escissió de la majoria dels integristes que eren organitzats en el carlisme.
Era conegut oficialment per Partido Católico Monárquico, Partido Católico Nacional o Comunión Tradicionalista Fou fundat pel cap carlista Ramón Nocedal y Romea fill de Cándido Nocedal, que acusà Carles VII de liberal, perquè en el Manifiesto de Morentín juliol de 1874 havia afirmat “Ni la unidad católica supone un espionaje religioso, ni la integridad monárquica nada tiene que ver con el despotismo”, i havia justificat el perdó dels compradors de béns desamortitzats de l’Església La rebellió dels integristes fou capitanejada per El Siglo Futuro , diari carlí dirigit per Nocedal Amb ell…
Unitat Progressista del Pallars
Partit polític
Partit comarcal inscrit a l’abril de 1999 i constituït sota l’impuls de Joaquim Llena, d’Alt Àneu, amb el propòsit d’unir les forces d’esquerra i progressistes pallareses enfront del caciquisme, en especial en les petites poblacions.
En les eleccions municipals d’aquest any presentà 14 candidatures al Pallars Sobirà i obtingué 1669 vots i 37 regidors 8 consellers comarcals