Resultats de la cerca

Les seves principals accions foren el desplegament de senyeres al Palau de la Música, la Sagrada Família i a Montserrat durant les festes d’entronització Els principals dirigents foren Antoni Boronat i el metge Oriol Domènech

Es proposà “propagar las ideas de democracia, patria y humanidad” Els dirigents foren Carlos Blasco de Viló president de la junta directiva i José Cárdenas president del comitè local de Barcelona Al març de 1933 es transformà en Partido Sindical Demócrata, els dirigents del qual foren Luis Valencia president i Carlos Blasco del Vilo vicepresident

Fou inscrita com a partit el 1996 Inicialment anomenades Juntas de Integración Nacional, sorgirena partir d’una crida als lectors del diari El Alcázar a l’octubre de 1984 per crear un nou partit Segons el rotatiu, es reberen unes 100000 adhesions inicials, però la trajectòria del partit no confirmà la xifra A les dificultats financeres i a la manca de lideratge que aviat manifestà el nou projecte, s’hi sumà la competència creada pel retorn el 1986 de Blas Piñar al capdavant del Frente Nacional, continuador d’FN Les Juntas assajaren una tímida “modernització” ideològica i assumiren un estat…

Postulà, entre altres objectius, la creació d’un Estat Nacionalsindicalista, amb sindicació obligatòria de tots els “productors”, la dissolució dels partits marxistes i l’expansió imperial d’Espanya Desaparegué pel març de 1934 en fusionar-se amb Falange Española per crear Falange Española de las JONS FE de las JONS , si bé al gener de 1935 els exjonsistes seguiren l’escissió encapçalada a Madrid per Ramiro Ledesma Ramos i abandonaren l’organització de Barcelona Després de formar aquí un partit propi amb vocació estatal, el Partido Español Nacional Sindicalista al mateix gener, durant la…

Es definí democràtic, autonomista i de centre Els dirigents foren Joan Mas Cantí president i Joaquim Molins vicepresident Entre els promotors figuraren Carles Ferrer Salat i Carles Güell de Sentmenat En les eleccions legislatives de 1977 formà, amb Unió De-mocràtica de Catalunya UDC, la coalició electoral Unió del Centre i de la Democràcia Cristiana de Catalunya Güell i Anton Cañellas foren elegits diputats, però la coalició es dissolgué aviat Güell ingressà en el grup mixt del Congrés, mentre que Cañellas s’incorporà a la minoria “basco-catalana” En el I Congrés del…

Fou conegut també com Front d’Alliberament Català i Front Armat de Catalunya Entre el 1969 i el 1971 realitzà prop de cent atemptats amb explosius i efectuà nombroses accions terroristes Quan el 1972 foren detinguts diversos militants, la seva direcció s’establí a Bèlgica A l’estiu de 1973 reuní a Brusselles la I Assemblea, en què es declarà marxista leninista i partidari de la creació del Partit Comunista de Catalunya Aquest mateix any es reorganitzà a Barcelona i començà a editar Catalunya Roja 1973 Mai no participà en les plataformes unitàries, com ara l’Assemblea de Catalunya…

Definit com Grupos Autónomos de Combate, s’orientà a la propaganda i a l’“agitación armada” en “apoyo a las luchas del movimiento obrero más radical” S’inscrigué confusament en el món ideològic del consellisme i del situacionisme Esdefiní com una organització comunista revolucionària i tingué simpatia per l’acció directa i l’activisme anarquista Quico Sabaté Realitzà diversos atracaments i publicà textos a Ediciones Mayo 37 i dos números de Conspiración Internacional Anarquista 1973 A l’agost de 1973 es dissolgué com a organització politicomilitar i al setembre diversos militants foren…

Les primeres reunions foren a Madrid a finals de 1959 i aplegaren falangistes joves Miguel Primo de Rivera y Urquijo, nebot de José Antonio, i Diego Márquez i històrics Miguel i Pilar Primo de Rivera, germans de José Antonio, Jesús Fueyo i Patricio González de Canales Inscrits en el registre d’associacions, van implantar-se en diversos indrets A primers de 1960 es constituí el CJA de Barcelona, que, presidit per Celestino Chinchilla, comptà amb Luis de Caralt i Joaquín Encuentra El 1961 tenien 21 centres Els presidents estatals foren Julián Pemartín 1960, Luis…

Era format per persones de l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas, del carlisme notablement del Partido Católico Tradicionalista o mellista, del Partit Maurista i del Grupo de la Democracia Cristiana El Debate n’era el diari proper Es proposava de posar fi al sistema polític de la Restauració i d’actuar políticament segons les doctrines del catolicisme social El seu líder fou Ángel Ossorio y Gallardo En foren secretaris generals Genaro Poza i Santiago Fuentes Pila El grup promotor a Catalunya, on tingué una presència reduïda, era format per Francisco Aizcorbe Oriol i…

Els líders foren Francesc Cambó, Joan Ventosa, Gabriel Maura, Antonio Goicoechea i el marquès de Figueroa Amb la proclamació de la Segona República desaparegué