Resultats de la cerca

A Catalunya es constituí a l’abril de 1934 amb el nom de Partido Republicano Liberal Democráti-co i fou presidit per Tomás de Lacalle Abarca

Pretenia afirmar i difondre “los valores históricos de España” Representants Enric Franch, Ernest Gardell, Francisco Ferrer i Cristóbal Parra No se’n coneix actuació pública

Pretenia construir un partit socialista català no sucursalista Mantingué relacions amb Nacionalistes d’Esquerra NE i el Front Nacional de Catalunya A finals de 1981 es diluí a NE Edità el butlletí Quinzenal Informatiu

Pretenia “defender la independencia, seguridad y prosperidad de España, respetando sus tradiciones de Raza y manteniendo sus instituciones históricas” Dirigents Emilio Guillamet Borrás president i Rafael Colomina vicepresident Era vinculada a la Unión Social Hispánica

Pretenia ser “un instrument el qual faci possible una gran convergència de centre-esquerra capaç de ser majoritària i governar” Era dirigit per Jordi Pujol, amb Miquel Esquirol, Jaume Casajoana i Miquel Sellarès Edità Catalunya Democràtica 1975

Pretenia fomentar els ideals de democràcia i aconseguir millores socials Directius Teófilo Borses Álvarez president i Juan Blasco de Viló secretari Afirmà tenir seixanta socis Al febrer de 1931 s’integrà en el Partit Republicà Radical Socialista “Regió Catalana”

Impulsat des del govern el 1977, el formaven tres grans famílies ideològiques socialdemòcrates, liberals i democratacristians, tot agrupant antics franquistes amb sectors moderats de l’oposició El seu programa advocava per la reforma democràtica i la modernització de l’Estat Creació i ascens d’UCD a Catalunya 1977-1979 UCD sorgí inicialment com a coalició electoral el 3 de maig de 1977, cinc dies abans que es tanqués el termini de presentació de candidatures per a les eleccions legislatives del 15 de juny El seu antecedent immediat fou la coalició Centro Democrático, creada al gener del…

Pretenia “apoyar al gobierno de la República, así como el orden dentro del cambio y la moderación de los intereses de Cataluña” Dirigents Ramon Pociello president, José Marcet Rusi-ñol i Esteban Cano Junyent vicepresidents Al febrer de 1935 encara era actiu

Pretenia de construir un front únic de classe que lluités contra la monarquia i el govern Suárez El 1977 hi ingressà l’ Organización Independencia Proletaria El 1980 convergí en el Partido Obrero Socialista Internacionalista Dirigent Màrius Lleget i Cabedo Edità Cuarta Internacional 1976-1979

Havia d’aplegar membres del Sindicat Lliure, del Sometent, de la Unión Patriótica i de grups ultradretans, així com significats monàrquics i integrants de la Lliga Regionalista Probablement pretenia cons-tituir una milícia antirepublicana que agrupés elements del Sindicat Lliure i d’extrema dreta, feta avortar per la proclamació de la Segona República