Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Autonomía Obrera
Partit polític
Grup creat el 1977, probablement d’una escissió de la Unión Comunista de Liberación, que al marçde 1978 celebrà el congrés constituent.
Primer s’anomenà Organización de Trabajadores por la Autonomía de Clase i després Colectivos de Trabajadores por la Autonomía de Clase Defensà l’autonomia obrera “en oposición al criterio burocrático dirigente y dirigista de las organizaciones obreras tradicionales, partidos y sindicatos” Edità Emancipación en foren corresponsals catalans Santi García i Santiago López Petit
Grupos Obreros Autónomos
Partit polític
Col·lectiu marxista revolucionari constituït per un sector dels Círculos de Formación de Cuadros al desembre de 1970, a partir de la vaga de l’empresa Harry-Walker.
El sector més important fou l’Equip Obrer José Antonio Díaz i Manuel Murcia i comptà també amb l’Equip Teòric Santi Soler i l’Equip Exterior Aviat s’allunyà del leninisme inicial per esdevenir un grup consellista de to llibertari Al desembre de 1971 l’Equip Teòric i l’Equip Exterior se separaren i constituïren el Movimiento Ibérico de Liberación MIL Els GOA es mantingueren fins el 1972 Per la seva banda, pel setembre de 1973 els reclusos del MIL recuperaren el nom inicial d’aquesta organització Grupo Autónomo de Combate
Movimiento Ibérico de Liberación
Partit polític
Grup constituït a Barcelona al desembre de 1971 per l’Equip Teòric i l’Equip Exterior dels Grupos Obreros Autónomos, integrats per joves estudiants.
Definit com Grupos Autónomos de Combate, s’orientà a la propaganda i a l’“agitación armada” en “apoyo a las luchas del movimiento obrero más radical” S’inscrigué confusament en el món ideològic del consellisme i del situacionisme Esdefiní com una organització comunista revolucionària i tingué simpatia per l’acció directa i l’activisme anarquista Quico Sabaté Realitzà diversos atracaments i publicà textos a Ediciones Mayo 37 i dos números de Conspiración Internacional Anarquista 1973 A l’agost de 1973 es dissolgué com a organització politicomilitar i al setembre diversos militants foren…
Força Socialista Federal
Partit polític
Nom adoptat el 1964 pel partit Comunitat Catalana, CC, en un ple celebrat a la parròquia de Sant Medir, en què es definí socialista i no confessional.
Els seus secretaris generals foren Carles Monner, Josep M Novell, Josep Gassiot i Enric Sòria Antoni Pérez, que havia estat el principal defensor teòric del pas a partit socialista, se n’havia separat prèviament Arribà a comptar amb uns 150 militants efectius A Sabadell tenia un nucli important Àngel Llobet, Lluís Brunet, Josep M Brunet i Maite Prats Alguns dels seus afiliats impulsaren la revista Promos i l’editorial Edicions de Materials Era membre de la Taula Rodona i cercà la unificació amb el Moviment Socialista de Catalunya i amb el Front Obrer de Catalunya FOC en la Taula d’Acció…
Centre Democràtic i Social
Partit polític
Partit centrista fundat a l’estiu de 1982 per Adolfo Suárez en separar-se de la Unión de Centro Democrático.
Evolució històrica En la seva constitució a Catalunya al setembre d’aquell any hi confluí un nodrit grup de dirigents centristes catalans Julià Valon, secretari general Jorge Fernández Díaz, exgovernador civil de Barcelona els líders territorials Josep Pujadas, Pere Roselló, Manuel de Sárraga, Josep Coderch i Josep M Mesa Parra sis diputats de Centristes de Catalunya-UCD , el diputat independent Ramon Viñals, procedent d’Esquerra Republicana de Catalunya, i membres de les Joventuts Centristes de la UCD El nou partit pretengué articular una nova opció centrista davant del deteriorament de la…