Resultats de la cerca

També és coneguda com Comunió Carlo-Octavista Tenia l’origen en el Núcleo de la Lealtad dels anys trenta, que postulà la candidatura de Carles VIII davant l’extinció de la línia successòria directa Trobà el suport del franquisme, interessat a potenciar alternatives tant a Joan com a Xavier, i el 1944 Carles VIII fou portat d’Itàlia a Barcelona, per revifar l’“Octavisme” Tot i així, el moviment no aconseguí ésser majoritari entre el carlisme i portà una vida precària fins a la mort de l’arxiduc el 1953 A Catalunya els octavistes foren, en bona part, els carlins més proclius al règim i que…

El 1986 tenia seguidors a Santander, Valladolid, Bilbao, Madrid i Salamanca, i el 1989 a Màlaga i Barcelona VNR no tingué, però, cohesió interna ni ortodòxia ideològica Així, a Barcelona –conegut com a Vanguardia– aplegà inicialment un collectiu d’antics caps-rapats coneguts com a Águilas Negras devia tenir una quinzena de seguidors Els seus trets més destacats a Catalunya van ser la xenofòbia i les campanyes antiimmigratòries, en termes similars al “lepenisme” El seu dirigent fou Jorge Giménez Premsa Tribuna de Europa d’opinió més tard la revista s’escindí i…

El gros de seguidors procedia de Falange Española de las JONS-Auténtica Pedro Cantero ocupà la Jefatura Nacional, Rafael Sánchez Plaza la secretaria general i Narciso Perales fou president honorífic A Catalunya, on el cap provincial era Luis Perelló, aconseguí una mínima presència el 1983, en ingressar-hi una vintena de militants del dissolt Frente de la Juventud Edità España Sindicalista i Praxis Política Concorregué a les eleccions legislatives de 1986 dins la Coalición de Unidad Nacional, que no es presentà a Catalunya Al març de 1986, un acte públic de l’MFE on la direcció…

És promogut per Nataniel Andrade Urra president i Pedro Simón Rahal vicepresident Es proposa mantenir i enfortir l’Estat del Benestar Compta amb nombrosos seguidors d’origen llatinoamericà establerts a Espanya

Aplegà uns 400 militants i tingué una notable influència en la ultradreta pel seu activisme Fou registrada com a partit el mateix any Al setembre de 1979 el collectiu Patriotas Autónomos barceloní procedent del Frente Nacional de la Juventud FNJ s’uní a l’FJ i fou encarregat de confegir les seves publicacions i propaganda Els dirigents foren José de las Heras president, Juan Ignacio González secretari general i Ernesto Milá vicepresident L’FJ assajà unilateralment d’esdevenir una avantguarda neofeixista “de carrer” d’FN i dur a terme les activitats que aquest partit no podia –o no volia–…

Edità una octaveta commemorant l’ascens de Hitler al poder, adhesius anticomunistes “Marxistes heu traït Catalunya” i xenòfobs “Fora xarnegos”, “Immigració provoca delinqüència” El seu símbol fou una senyera on l’esvàstica substituí l’estel independentista i els seus escassos seguidors devien procedir d’àmbits nacionalistes radicals catalans

També utilitzà la denominació de Partit Popular Radical d’Ordre de Catalunya El president, Ramon Pociello i Forradelles, es presentà a les eleccions del juliol de 1931 per Barcelona 684 vots Els vicepresidents foren Manuel Ferrer Maluquer i Rafael Corbella i Amat Al novembre de 1933 ingressà a Lliga Catalana , però el 1934 Pociello i els seus seguidors abandonaren aquesta formació i constituïren Renovación Catalanista Republicana

Assistí a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista Alguns dels seus seguidors contactaren amb Jordi Arquer i es proposaren refundar el Bloc Obrer i Camperol signaren documents com CCI per la refundació del BOC dels Països Catalans Collaboraren amb el Collectiu Comunista Català en l’edició de KO La majoria dels integrants participà en la fundació d’ Independentistes dels Països Catalans al març de 1979

El seu objectiu principal fou aglutinar joventut ultradretana d’arreu d’Espanya per incorporar-la a Juntas Españolas Volia “constituir una tendencia joven y radical en el nuevo partido”, “una especie de Fronte della Gioventú en el MSI” Quan el 1985 es palesà el fracàs de Juntas, PyL entrà en crisi i es dissolgué, si bé alguns seguidors s’integraren al Frente Nacional Edità una publicació del mateix títol

Aquests tres darrers grups abandonaren l’AUN per discrepàncies amb el líder, que des de 1997 esdevingué el partit dels seguidors de Sáenz de Ynestrillas, amb reduïda presència a Catalunya Defensa un ideari catòlic, ultranacionalista espanyol oposat a les autonomies i als acords de Maastricht i reclama la pena de mort per delictes de terrorisme En les eleccions europees de 1999 obtingué 1571 vots a Catalunya Premsa Destino