Resultats de la cerca

Sembla que s’integrà en el Partit Federal Ibèric Altres dirigents Eduardo Sanjuán, Raimon Samsó, Josep Guillamón, Antoni Ortega Farreró i Félix Burgada

Fou liderat per Joan Escoda i Vives i Josep Capdevila Ambrós i pretengué “assolir la llibertat nacional de Catalunya i establir una nova ordenació econòmico-social” que comportés “major justícia i benestar” Configurà un succedani polític més moderat del PCP d’escassa importància Semblà desaparèixer amb l’esclat de la revolució el 1936

Sembla que l’organització deixà d’actuar en reintegrar-se els seus components dins la Falange de Barcelona, durant la primavera de 1936 De manera semblant a les seves antecessores Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista , el partit postulava la unitat política d’Espanya, la sindicació obligatòria, l’eliminació dels partits “internacionales”, “la elevación moral y económica de los españoles” i la creació d’un estat totalitari La direcció del PENS a Barcelona era formada per José M Poblador Álvarez d’Osca, advocat i periodista, excarlí, Emilio de Lasarte Rouzart comerciant i Juan Berenguer…

Negava el liberalisme, la democràcia, la lluita de classes i els nacionalismes regionals i postulava la realització d’una revolució nacional i la construcció d’un estat totalitari i corporatiu A Barcelona es conformà a partir dels contactes personals dels dos fundadors estatals La primera junta era formada per Roberto Bassas Figa advocat, Luis Fontes de Albornoz industrial, Luis Gutiérrez Santamarina escriptor que emprava el pseudònim de Luys Santa Marina, Francisco Palau Rabassó enginyer i fundador de la Peña Ibérica i Pompeyo Claret també “ibérico” Palau Rabassó i Gutiérrez Santamarina a…

Sota el lema “Religión, Patria y Monarquía”, el PNE defensà la monarquia, la unitat d’Espanya, la religió catòlica, la sobirania nacional, el manteniment rigorós de l’ordre social i l’atribució defacultats extraordinàries al poder executiu per tal de suspendre la vigència dela Constitució i del Parlament El PNE i la seva milícia, els Legionarios de España, foren a Catalunya un grup de xoc espanyolista, que protagonitzà diversos aldarulls antirepublicans, patí suspensions i finalment participà en l’alçament del 19 de juliol de 1936 Durant els anys 1933-1934 actuà mitjançant una organització…

L’anomenat “Pacte de Sant Gervasi” del febrer de 1914 establert per a les eleccions legislatives anunciades per al març entre el Partit Radical i la Unió Federal Nacionalista Republicana UFNR féu esclatar aquesta darrera formació Una de les seves escissions fou Esquerra Catalanista, presentada oficialment el 18 de juny, amb La Nació com a portaveu El seu eslògan “Endintre” era una versió pròpia del “Catalunya endins”, que subratllava la voluntat d’executar allò que Rovira teoritzà com “la nacionalització de Catalunya” títol d’un llibre seu publicat el mateix 1914, al marge dels contagis…

La reorganització d’ Estat Català EC a Bèlgica el 1927, després de Prats de Molló, i la seva reconversió en un hipotètic Partit Separatista Revolucionari de Catalunya durant el viatge de Macià a Amèrica el 1928, feren sorgir queixes teòriques en la direcció exterior Ramon Fabregat, Rafael Ramis i Martí Vilanova, secundades per alguns militants influents que restaren a França Jaume Miravitlles o emigraren a Mèxic Josep Rovira Aquest sector, sensible a la retòrica de la Internacional Comunista sobre l’alliberament nacional difosa arran dels girs estalinians de 1927-1928, prengué forma a…

És el partit parlamentari situat més a la dreta de l’espectre polític i dins d’aquest segment comprèn diferents tendències ideològiques, el pes de les quals ha variat al llarg de la seva trajectòria Els seus votants es manifesten majoritàriament ubicats en el segment de la dreta i centredreta Història A Catalunya, AP es creà a Barcelona al març del 1977, poc després de constituir-se a Madrid La seva presentació pública tingué lloc a l’abril al Palau d’Esports La filial, en els seus inicis, no tingué una mínima organització catalana, dèficit que perdurà de manera molt acusada els primers anys…

Sota la presidència inicial de Josep M Vallès i Ribot i el liderat efectiu de Pere Coromines, la UFNR disposà d’un notable conjunt de dirigents com Francesc Layret, Joaquim Lluhí, Santiago Gubern, Laureà Miró, Lluís de Zulueta, Jaume Carner i comptà amb nodrida premsa pròpia els diaris El Poble Català i Bages-Ciutat i setmanaris o quinzenals com La Forja Barcelona, Acció Badalona, Ciutadania Girona, Ciutat Olot, Foment Reus, Empordà Federal Figueres, Llibertat Terrassa o El Programa Sant Feliu de Guíxols La UFNR va néixer amb la doble ambició de competir amb la Lliga Regionalista en el…

La caiguda del dictador el féu inoperant des de la meitat de 1930 Ideològicament, la UP era conservadora, amb inclinació a acollir alguns dels nous plantejaments que feia la dreta autoritària europea dels anys posteriors a la Revolució Soviètica el corporativisme, la centralització dirigista de l’economia i la recerca d’una forma d’enquadrament polític que incorporés la gent políticament “sana” a parer seu, els apolíticsdesenganyats del sistema de la Restauració L’apellació a la massa “neutra” i a esdevenir el partit dels apolítics fou permanent El seu lema era “Pàtria, Monarquia, Religió” i…