Resultats de la cerca

El seu líder és Santiago Vilanova i el nou partit compta amb la incorporació de Josep Puig, d’ Els Verds-Opció Verda Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquest any i obtingué 8122 vots

És el partit parlamentari situat més a la dreta de l’espectre polític i dins d’aquest segment comprèn diferents tendències ideològiques, el pes de les quals ha variat al llarg de la seva trajectòria Els seus votants es manifesten majoritàriament ubicats en el segment de la dreta i centredreta Història A Catalunya, AP es creà a Barcelona al març del 1977, poc després de constituir-se a Madrid La seva presentació pública tingué lloc a l’abril al Palau d’Esports La filial, en els seus inicis, no tingué una mínima organització catalana, dèficit que perdurà de manera molt acusada els primers anys…

Combinà la defensa del medi ambient amb el conservadorisme ideològic, i el seu delegat general a Catalunya fou Lluís G Domingo Masmitjà Es presentà a les eleccions autonòmiques de 1984 8712 vots Aquell mateix any es constituí a Barcelona, com a estructura catalana, el Partit Ecologista de Catalunya-Vértice Español de Reivindicación Desarrollo Ecológico

Es proposa ajudar els necessitats, garantir una supervivència digna i difondre l’“aseptisme” religiós Promotors Francisco Guil, Joan Palmarola i Pilar Clemente

Defensà la reforma de l’administració, la separació Església-Estat i la socialització de la medicina i considerà la persona com l’eix central de les relacions entre govern i governats Es definí a favor de la monarquia parlamentària, d’un Estat descentralitzat i de la reconciliació nacional Propugnà el vot en blanc en el referèndum constitucional de 1978, concorregué a les eleccions legislatives de 1979 a Barcelona 2410 vots i després desaparegué Dirigents José Rodríguez Carreras president, Aurelia de la Sierra y del Río secretària general, Lucienne Hernández i Pedro García

Inicialment s’inscrigué com a Partido de los Trabajadores Autónomos de España i emprà el nom de Partido de los Autónomos de España Es proposà defensar els interessos dels treballadors autònoms Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquell any per Tarragona 194 vots En les eleccions europees de 1999 obtingué 1278 vots a Catalunya Dirigents José M Rivera i Roberto Manuel Pardo

EDC es donà a conèixer a finals de 1975 a través d’un manifest de 15 punts que resumien la seva ideologia liberal i el programa per la democràcia i per Catalunya Des de la seva creació, el partit es mogué en l’àmbit polític de centre EDC fou dirigida des del seu inici per Ramon Trias Fargas Malgrat la forta personalitat del seu líder, no aconseguí l’audiència d’altres forces pròximes en els plantejaments Amb l’etiqueta de “liberal”, participà en el cicle de conferències sobre “Les terceres vies a Europa” 1975 Al setembre de 1976 s’anuncià el projecte d’un Front d’…

El seu Jefe Nacional era Sergio Ramón Herrera

Cal cercar els seus orígens en les activitats realitzades des de la meitat dels anys cinquanta per un heterogeni collectiu format per exiliats nazifeixistes, membres de la Guàrdia de Franco i joves fascinats pel wagnerianisme i el nazisme L’animador i primer president fou el falangista Ángel Ricote El discurs de CEDADE que reflectí un paneuropeisme feixista contrastà amb el de la ultradreta espanyola hegemònica abocada al món de la Hispanitat Manifestà també un falangisme radical i crític amb el règim, un racisme de fonaments teològics més que biològics i preconitzà una cosmovisió complotista…

Edità cartells i dos opuscles ENSPO Quaderns de doctrina potencialista o La massa és culpable Com a resultat de la seva confluència amb el grupuscle trotskista Movimiento Voluntad , ENSPO participà en la creació de la Plataforma Nueva Europa el 1988 i el seu butlletí fou Órgano teórico nacional-revolucionario europeo El 1989 se’n desvinculà s’apropà a Tercera Via Solidarista Posteriorment edità ENSPO Ens pel projecte occidentalista Òrgan teòric , núms 1-2, 1989