Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Tercera Via Solidarista
Partit polític
Partit fundat el 1989 per antics seguidors de la Coordinadora Alternativa Solidarista i Alberto Torresano, editor de Revolución Europea.
El secretari general fou Juan Antonio Llopart i el president Torresano Tingué uns 50 adherits, la majoria a Barcelona i la resta a València, Madrid, La Corunya i Saragossa Propugnà un neofeixisme “nacional-revolucionari”, postulador d’un paneuropeisme ultradretà, i manifestà un gran mimetisme amb el col-lectiu francès Troisième Voie, liderat per Jean-Gilles Malliarakis Identificà l’independentisme i el nacionalisme català com l’“instrument polític de la burgesia i els banquers” Patí una crisi interna que es resolgué amb l’expulsió de Torresano A l’agost de 1992 es fusionà amb Vanguardia…
Partido Moderador Tercera Edad
Partit polític
Partit inscrit el 1993 amb seu social a Barcelona i promogut per Juan Miró, Jaime Lloveras, Maria Aznar i Antonio Luis Cubilla.
Unión Centrista
Partit polític
Plataforma de “centristas, liberales y verdes” fundada a Madrid al març de 1995, per la confluència del Centre Democràtic i Social, del Partido Verde i de grups liberals, com ara la Unión Progresista Liberal, el Foro Jovellanos i el Partit Demòcrata Liberal de Catalunya.
És coneguda també com a Unión Centrista-Centro Democrático y Social Es defineix centrista liberal i pretén esdevenir una tercera via entre els conservadors i la socialdemocràcia En les eleccions legislatives de 1996 obtingué 44771 vots a Espanya i 3487 a Catalunya en les europees de 1999, 41496 vots a Espanya i 4551 a Catalunya, i en les eleccions autonòmiques d’aquest mateix any, 1065 vots Juan Carlos Giménez-Salinas n’és el cap a Catalunya i el coordinador general, Fernando García secretari general del CDS Edita Tercera Vía A l’octubre de 1999, l’exbanquer Mario…
Coordinadora Alternativa Solidarista
Partit polític
Col·lectiu ultradretà renovador creat al juliol de 1988 a Barcelona.
Aplegà el Movimiento Autónomo Solidarista MAS de Barcelona, el Frente Sindicalista de la Juventud Madrid i València, el Grupo Tercera Posición Oviedo i independents de diversa procedència geogràfica Fou dirigit per Juan Antonio Llopart i Enrique Moreno, la seu central estava a Barcelona i tenia entre 25 i 50 integrants La seva ideologia continuà incidint en els temes del MAS, si bé amb una incipient atenció per la immigració Es dissolgué al juliol de 1989 i els seguidors ingressaren en diversos collectius, per acabar creant l’associació Sin Tregua por una Nueva Europa i …
Entitat Potencialista
Partit polític
Associació cultural creada el 1985 que actuà en el pla polític entre 1986 i 1990, liderada per Jaume Farrerons, la qual deuria comptar amb una vintena de seguidors. ENSPO difongué un pensament centrat essencialment en les tesis de Friedrich Nietzsche i Martin Heidegger i es definí pel seu “catalanisme radical antimarxista i anticapitalista” (gens antiespanyolista) i pel seu antiracisme.
Edità cartells i dos opuscles ENSPO Quaderns de doctrina potencialista o La massa és culpable Com a resultat de la seva confluència amb el grupuscle trotskista Movimiento Voluntad , ENSPO participà en la creació de la Plataforma Nueva Europa el 1988 i el seu butlletí fou Órgano teórico nacional-revolucionario europeo El 1989 se’n desvinculà s’apropà a Tercera Via Solidarista Posteriorment edità ENSPO Ens pel projecte occidentalista Òrgan teòric , núms 1-2, 1989
Plataforma de los Independientes de España
Partit polític
Partit fundat el 1994 a Madrid per la federació de diverses agrupacions (com la Gestora Territorial de Catalunya), fou inscrit a l’abril de 1994 com a Plataforma de los Independientes de España i representat per Ignacio Camuñas i Juan García Sentandreu.
Pretén captar els votants de centre que s’abstenen, amb mesures i demandes molt diverses com la reducció d’impostos, les llistes obertes, una major atenció a la tercera edat, sense estar articulades entorn d’una ideologia concreta Tingué una estreta relació amb la Plataforma Independent Ciutadana de Catalunya PICC , a la qual pertanyien alguns dels seus membres Les dues formacions concorregueren juntes a les eleccions autonòmiques de 1995 1508 vots i es definiren com una coalició “liberal-progressista” Posteriorment la collaboració no es mantingué Dirigents a Catalunya Agustín…
Federació Catalana d’Electors Independents
Partit polític
Federació inscrita al setembre de 1996 que agrupà Alianza de la Democracia Socialista, el Partido Moderador Tercera Edad i la Plataforma Independent Ciutadana de Catalunya.
Alternativa Europea
Partit polític
Associació cultural creada a l’agost de 1993 a Barcelona, presidida per Juan Antonio Llopart i autodefinida inicialment “nacional-bolxevic”.
Imitadora del Front de Salut Nacional rus entre 1992 i 1993, volgué crear un front “antisistema” que aplegués neofeixistes i comunistes Els seus referents són “Ernst Jünger, Ramiro Ledesma, Jean Thiriart y los autores de la Revolución Conservadora Alemana” Pertany a un Frente Europeo de Liberación, difusor de tesis paneuropees neofeixistes, i volia crear un partit per concórrer a les eleccions, Alternativa Europea-Liga Social Republicana Preconitza una tercera república i un Frente Ecologista de Liberación editor d’ Identidad El 1997 tenia 50 militants, seu a Barcelona i seguidors a València…
Vanguardia Nacional Revolucionaria
Partit polític
Grup constituït el 1985 a Astúries per antics militants del Frente Nacional de la Juventud, identificats amb el pensament del filòsof italià Julius Evola.
El 1986 tenia seguidors a Santander, Valladolid, Bilbao, Madrid i Salamanca, i el 1989 a Màlaga i Barcelona VNR no tingué, però, cohesió interna ni ortodòxia ideològica Així, a Barcelona –conegut com a Vanguardia– aplegà inicialment un collectiu d’antics caps-rapats coneguts com a Águilas Negras devia tenir una quinzena de seguidors Els seus trets més destacats a Catalunya van ser la xenofòbia i les campanyes antiimmigratòries, en termes similars al “lepenisme” El seu dirigent fou Jorge Giménez Premsa Tribuna de Europa d’opinió més tard la revista s’escindí i esdevingué portaveu d’…
Partido Socialista de los Trabajadores (Contra Corriente)
Partit polític
Partit sorgit de la ruptura del Partido Socialista de los Trabajadores al juliol de 1993 i constituït pel seu sector minoritari (aproximadament una tercera part de la militància).
El 1994 renuncià al trotskisme i es proposà la renovació ideològica i organitzativa del partit Es proposa de crear una alternativa política aglutinadora dels diferents moviments socials Edita Contra Corriente