Resultats de la cerca

La premsa és la més genuïna expressió de la necessitat social d’informació que satisfà com a missió pròpia el periodisme Els corrents liberals del segle XVIII i, sobretot, del XIX, amb la creixent aspiració a la llibertat de pensament i d’expressió, originaren la premsa diària de masses, preocupada primordialment per la informació sobre els problemes politicosocials i per l’orientació de l’opinió pública El primer diari del món sembla que fou l’anglès Daily Courant , aparegut l’11 de març de 1702 El primer de la península Ibèrica fou el Diari de Barcelona  1792 La premsa diària, des del seu…

Aquest trucatge, bàsicament fotogràfic, és emprat en el cinema i també en televisió

En moltes ocasions el desenllaç és dolorós i trist Alguns exemples són HHawks Rio Bravo , 1959, DHopper Easy Rider , 1969, PBogdanovich Paper Moon , 1973, MScorsese The Color of Money , 1986, RScott Thelma and Louise , 1991, EMartínez-Lázaro Carreteras secundarias , 1996 i DLynch The Straight Story , 1999 Alguns exemples d’aquests darrers anys han estat Senior Trip 1995, de KMakin, A Life less Ordinary 1997, de DBoyle, i les produccions espanyoles Los años bárbaros 1998, de FColomo, i Lisboa 1999, d’AHernández, a més de la brasilera Central do Brasil 1998, de WSalles Els Estats Units,…

Per la seva fabricació, molt similar a la de la pellofa eclesiàstica i de la qual és difícil a vegades de distingir, era coneguda amb el mateix nom i també amb el de senyal , per tal com duien freqüentment l’escut o senyal del lloc d’emissió La seva elaboració, tan simple, en facilitava la falsificació, fet que a la llarga determinà que aquestes monedes locals acabessin desapareixent

Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor en sous i diners El seu ús, conegut almenys des del s XV, es generalitzà en alguns moments com a moneda local a conseqüència de la manca de diners i malles de les encunyacions oficials a Vic el 1470 i poc després a Manresa a Perpinyà al començament del s XVII A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos

Amb uns precedents gairebé inexistents, el cinema suís nasqué el 1958, que el govern adoptà mesures per a promoure la cinematografia autòctona, les quals permeteren l’eclosió els primers anys seixanta d’una generació de cineastes francòfons anomenada Grup dels 5 Alain Tanner, Claude Goretta, Michel Soutter, Jean Louis Roy i Jacques Lagrange, amb una producció molt influïda per llur bagatge televisiu A la zona germanòfona privà la tradició documentalista Walter Murti, Richard Dindo, que s’acompanyà d’un cinema de ficció de connotacions brechtianes Thomas Koerfer, o operístiques Daniel Schmidt…

El 1896 el cinema arribà a Rússia un operador francès filmà la coronació del tsar Nicolau II, i ja el mateix any es rodaren diversos films curts La guerra russojaponesa donà peu a la filmació de notables escenes bèlliques Però la producció nacional no començà seriosament fins que el fotògraf ADrankov creà els primers estudis i filmà fragments del Borís Godunov de Puškin La primera pellícula interessant fou Stenka Razin 1908, de VRomaškov La temàtica s’inspirà, en general, en narracions clàssiques i en la història nacional i, més endavant, en la literatura contemporània, amb predomini de…