Resultats de la cerca

Dirigí els setmanaris Barcelona Alegre  i La Tomasa Escriví per al teatre diversos drames truculents, com Les relíquies d’una mare 1866, Lo pagès de l’Empordà, o Flors trasplantades 1875, La casa pairal 1875 i L’escolanet de la Pobla 1902, però el que li proporcionà més popularitat fou Un manresà de l’any vuit 1879, que, com Otger 1885, conté una perceptible exaltació nacional És autor també de diverses comèdies, algunes de les quals adaptades del francès, com La perla de Badalona 1868 i Tenorios 1894, entre d’altres Sovint signà com a obres pròpies adaptacions d’obres franceses…

Collaborà a diverses revistes com Ahora i Estampa Fou director dels diaris El Sol , La Voz de Madrid  i, durant la Guerra Civil Espanyola, de La Vanguardia A Espanya publicà Remansos líricos 1931, La frontera 1932 i El báculo y el paraguas 1936 Arran de la Guerra Civil, el 1939, passant per França, s’exilià a Mèxic Hi reprengué ràpidament la seva activitat com a periodista Collaborà a les revistes España Peregrina , Mañana , Romance , Litoral , Las Españas  i Cinema Reporter Fou director del Boletín del Consejo Técnico de Ayuda a los Republicanos Españoles Prolífic autor, entre textos…

Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats de basquetbol adaptat El bàsquet amb cadira de rodes és una especialitat d’aquest esport practicada amb cadira de rodes, principalment per persones amb discapacitat física Segueix el reglament del bàsquet ordinari però presenta algunes adaptacions a les particularitats de la pràctica amb cadira de rodes a més, es procura harmonitzar les categories segons el grau de discapacitat Aquest esport té un intens calendari, tant en l’àmbit estatal com en l’internacional, i és un dels més destacats dels Jocs Paralímpics La Federació…

Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu , s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats Fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer i participà en la Comissió Abat Oliba També treballà per a Ràdio…