Resultats de la cerca

De jove dirigí el periòdic liberal “La Lucha” de Girona El 1907 fou nomenat redactor en cap de “La Publicidad” Passà a “El Liberal” de Barcelona, i tornà a “La Publicidad” 1916 com a director, diari al qual donà un gran impuls Es destacà per les campanyes a favor de la Solidaritat Catalana i dels aliats, cròniques que reuní a Voces de guerra 1916 Fou un dels mentors de la revista “Ibèria”, crític d’art i director de “Vell i Nou” i secretari de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat Publicà la monografia Josep Clarà i fou condecorat pel mariscal Joffre

Estudià taquigrafia a l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona, on es graduà Més tard, exercí com a professor de taquigrafia al Collegi Mercantil 1879-81 i al Centre de la Joventut Mercantil de Barcelona 1880-82 El Centre Taquigràfic Barcelonès el designà president 1880-81 Afeccionat al periodisme, s’inicià com a collaborador a “La Reforma” 1881-82 i a “La Voz de Catalunya” 1883-85 Treballà també amb Vallès i Ribot, secretari de Pi i Margall El 1886 emigrà a l’Uruguai, on s’establí per poc temps a Montevideo i posteriorment, fixà la seva residència a Buenos Aires Fundà i dirigí el setmanari…

Membre destacat del grup fundador de la revista “La Ronda” Roma, 1919-23, que preconitzava un nou classicisme influït per Leopardi, i director de “La Fiera Letteraria” 1949-55 Autor de proses líriques Prologhi 1916, Viaggi nel tempo 1920, Il cielo sulle città 1939, Solitario in Arcadia 1947 Publicà també Poesie 1936 i Poesie nouve 1946

Fou collaborador i director 1926-27 del Corriere della Sera Organitzà importants exposicions d’art i nombroses empreses editorials dirigí, a més, les revistes Dedalo , Pegaso i Pan En el recull, en set volums, Cose viste , expressa en una prosa elegant la seva natura de memorialista i de retratista, irònicament escèptic, del seu temps

La seva primera obra, Angelici dolori 1937, obtingué gran èxit, que augmentà amb Il mare non bagna Napoli 1953, anàlisi aguda dels ambients meridionals sense concessions folklorístiques Publicà després I giorni del cielo 1958, Silenzio a Milano 1958, L’iguana 1965, Poveri e semplici 1967, La luna sul muro 1968, L’alone grigio 1969, Il porto di Toledo 1975 i Il cappello piumato 1979 Amb els seus treballs periodístics a “L’Europeo” palesà els seus dots d’interpretació lúcida i polèmica apassionada

Entrà el 1896 a la redacció del Corriere della Sera , del qual fou director 1900-25 i que convertí en un dels més famosos diaris europeus Senador liberal 1914, s’oposà a la política de Giolitti i preconitzà l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial Declarat antifeixista, escriví Vent'anni di politica italiana

De primer nietzscheà i feixista convençut L’Italia barbara , 1925, fou director de “La Stampa” 1929-31 el 1931 abandonà el partit Fou empresonat i confinat a les illes Lípari on escriví Fughe in prigione , 1936, i Sangue , 1937 Conseqüència de la seva participació en la Segona Guerra Mundial fou Kaputt 1944, mentre que La pelle 1949 ho fou de la seva visió de la postguerra italiana Publicà, encara, Tecnica del colpo di stato 1931 i Maledetti toscani 1957, entre altres obres

Donat a conèixer amb un recull poètic, Poesie grigioverdi 1915, escriví, entre altres obres, Gente in Aspromonte 1930, Vent’anni 1930, L’età breve 1946 i el dietari Quasi una vita 1951 En les seves novelles, narracions i articles periodístics, descriví amb un pessimisme combatiu, proper al de Giovanni Verga i estilísticament molt reeixit, el paisatge i els problemes de la terra calabresa, així com les tensions socials plantejades a les ciutats

Entre les seves obres cal destacar una història de l’emperador Adrià 1848, una biografia de Lucrècia Borja 1874, en dos volums, i la Geschichte der Stadt Rom im Mittelalter ‘Historia de la ciutat de Roma a l’edat mitjana’, 1855-71, en vuit volums, que li valgué d’ésser nomenat ciutadà honorari de Roma

Començà com a redactora del Corriere del Mattino de Nàpols Es traslladà a Roma 1882, on collaborà en diferents diaris i publicacions i fundà amb el seu marit, EScarfoglio, Il Corriere di Roma i Il Corriere di Napoli que després es convertí en Il Mattino Separada del marit, creà encara Il Giorno De la seva obra de novellista, que comprèn més de quaranta títols, cal destacar les obres del seu primer període, inspirat en el corrent del verisme meridional Dal vero 1879, Il romanzo della fanciulla 1886, Storia di due anime 1904, etc