Resultats de la cerca

Germana de l’escriptor Gregori Minobis Estudià filosofia i lletres i periodisme El 1961 començà a treballar a Ràdio Popular de Figueres El 1974 s’incorporà a Ràdio Espanya a Barcelona, on presentà el primer informatiu en català de la cadena L’any 1976 entrà a Ràdio 4 , on desenvolupà una llarga trajectòria professional en programes informatius i culturals També treballà per a Televisió Espanyola  a Catalunya Del 1994 al 2002 fou presidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya Formà part de la comissió organitzadora de les Primeres…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, es dedica al periodisme des del 1973 Ha estat redactor del setmanari Cort , del diari Baleares i del Diario de Mallorca , i director de Ràdio Nacional d’Espanya a les Illes Balears 1986-87 i a Catalunya 1987-90 Fou cap de comunicació del Consell General Interinsular 1979-83 i del Govern Balear 1983 Redactor delegat del diari El País a les Illes Balears 1990-2015, fou un dels promotors i impulsors del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears SPIB, que en el seu congrés constituent 2000 l’elegí secretari…

És autor de nombrosos llibres de religió i de pietat i d’una Historia de la imagen y santuario de Nuestra Señora de Montserrat 1877

Publicat en castellà 29 de setembre de 1856 — 23 de juny de 1857, inserí poesies en català, entres elles la famosa A la Verge de Montserrat , del mateix Balaguer El diari defensà, sense èxit, una monarquia democràtica i pactista a l’estil català, oberta i progressista, justa i respectuosa amb les tradicions

Vida i obra De formació autodidàctica, treballà en el comerç, el periodisme i la ràdio, i fou secretari del president de la Generalitat 1931-34 És autor del recull d’articles El fet del dia 1935, de la narració Tossa 1954, del Poema del pessebre 1948, sobre el qual Pau Casals feu un oratori, i de les biografies Pau Casals 1962, L’extraordinària vida de Pau Casals 1969 i Conxita Badia, una vida d’artista 1975 El seu Poema del Pessebre , premiat als Jocs Florals de l’exili el 1943, fou musicat per Pau Casals en l’oratori El Pessebre , que constituí el vehicle de la seva campanya per la pau…

Llicenciat en filosofia i lletres, exercí la docència El 1925 s’establí a Buenos Aires Redactor en cap i editorialista amb el pseudònim Jordi Argent de la revista “Catalunya”, collaborà també a “Virolai”, a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i al programa de ràdio L’Hora Catalana , del qual fou cofundador Fou secretari del Primer Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata Montevideo 1936, promogut per Francesc MMasferrer i Vernis , i, el 1941, dels primers Jocs Florals a l’exili, celebrats a l’Argentina

Fill d’ Antoni Buxeres i Rosés S’ocupà de qüestions agrícoles, fundà l’Associació Rural de Catalunya i defensà el dret civil català Amic de Josep Coroleu , intentà que la Restauració del 1874 defensés el regionalisme Collaborà a El Paladín  1875, a La Veu de Montserrat  i al Diario de Barcelona Promogué un missatge de protesta quan foren suprimits els furs del País Basc 1876 Publicà Exposició que adressa a les Corts en súplica de que es conservi al Principat son dret civil especial 1882 i Apuntes al “Fomento de la Población Rural” por Fermín Caballero 1871

Estudià als seminaris de Vic i Barcelona, però es dedicà a activitats comercials Collaborà a En Patufet i a L’Escena Catalana , i participà habitualment en certàmens poètics L’any 1907 se n’anà a Buenos Aires, on impulsà diverses revistes catalanes, en les quals també collaborà Promogué també la celebració dels jocs florals locals, fou president del Casal Català 1917 i presidí la delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1919, amb la composició L’etern poema guanyà la flor natural als Jocs Florals del Casal Català de Buenos Aires La collecció “Lectura Popular” li edità…

Defensa els interessos professionals i vetlla per les condicions en què els professionals de la informació desenvolupen la seva activitat Fou creat el 1985 per Llei del Parlament de Catalunya a partir de l'estructura de les associacions de la premsa existents a Catalunya, amb més de 75 anys d'història S'organitza en comissions de treball i territorialment en cinc demarcacions Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre, cadascuna amb seu i junta pròpies, que s'integren en una única junta de govern collegial La biblioteca de l'antiga Associació de la Premsa Diària de Barcelona,…

Llicenciat en dret 1882, collaborà en publicacions vinculades al carlisme i l’integrisme, com El Correo Catalán , La Tradició Catalana  i Almanaque de El Áncora  i publicà l’efímer La Setmana a Barcelona Obtingué dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona 1890 i 1895, en fou secretari 1900 i mantenidor 1901, i obtingué diversos premis al certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona Escriví, entre altres obres teatrals, els drames o quadres dramàtics Lo diamant perdut 1881, Glòria que mata , Diada de reis i Lo vedell d’or , la tragèdia Anníbal i l’òpera Artús estr 1897, amb música d’Amadeu…