Resultats de la cerca

Doctor en ciències i matemàtiques, fou catedràtic a Sòria i a Reus Fundà i dirigí el setmanari Reus Moderno 1889-91 i la revista humorística Miss Pimentón 1895 i fou redactor de Lo Somatent De la Lliga Regionalista, fou regidor de Reus del 1913 al 1917 Tingué una tasca destacada en la divulgació científica des de diverses revistes, conferències i obres publicades, com L’ensenyança tècnica a Reus 1903, El nacionalisme i les ciències naturals 1916, El problema de l’aviació i moltes d’altres

D’ideologia conservadora i catalanista, creà la Lliga Regionalista a Tarragona Fundà el setmanari Lo Camp de Tarragona i dirigí el Butlletí Arqueològic 1914-21 i el Diario de Tarragona Presidí l’Ateneu de Tarragona Es traslladà a Barcelona per ocupar el càrrec d’arxiver de la Mancomunitat fins a la seva dissolució, i després ocupà el mateix càrrec a la Diputació de Barcelona fins que fou obligat a dimitir per la Dictadura de Primo de Rivera 1925 S’hi reincorporà amb el canvi de règim Presidí el Centre Excursionista de Catalunya 1923-25, fou directiu de l’Associació d’Ensenyança Catalana i…

Originària de Madrid i amb tradició militar —un dels seus avantpassats fou capità general de les Canàries a mitjan segle XIX— El primer que es traslladà a Barcelona fou José Pérez de Rozas Masdeu 1882 – 1959 per treballar com a redactor a Las Noticias després fundà El Liberal , que dirigí, i actuà com a secretari de Manuel Foronda ingressà al partit radical i portà la secretaria política d’Alejandro Lerroux durant la república fou diputat a corts per Jaén i governador civil d’Oviedo El seu germà, Manuel Pérez de Rozas Masdeu 1896 – 1954, administrà El Liberal i portà afers publicitaris Un…

S'inicià professionalment al diari L’Indépendant Durant l’ocupació alemanya, fou requisat per al treball obligatori i enviat a una fàbrica de Messerschmitt, on fou detingut per sabotatge Deportat al camp de concentració de Dachau, fou alliberat el 1945 Poc després es traslladà a Niça, on treballà com a director tècnic del diari Nice-Matin fins a la jubilació L’any 1981 fou cofundador de la Unió per una Regió Catalana URC, i amb Josep Deloncle  i altres fou un dels impulsors del projecte d’erigir un monument a Salses per a simbolitzar l’entrada als Països Catalans, en contraposició al…

Portà una intensa activitat política bonapartista i antirepublicana tant amb collaboracions a periòdics Le Temps , Moniteur Universel , etc i l’assaig polític La Commune , 1871, etc com amb l’agitació i l’actuació directa Conreà també la narració Jean de l’Aiguille , 1869 i el drama històric amb Maurice de Saxe 1870, estrenat a la Comédie Française

Inicià l’activitat literària amb la novella Fiebre 1941, on manifesta la seva ideologia, que el portà a la lluita contra la dictadura de Juan Vicente Gómez A aquesta obra seguiren Casas muertas 1955, Oficina número uno 1961, La muerte de Honorio 1963, Cuando quiero llorar no lloro 1970 i els reculls Prosa completa 1976 i Obra humorística completa 1976 La caiguda de les dictadures, els intermedis d’expansió democràtica i el conflicte generacional són fets que es repeteixen en l’obra de l’autor, tot expressat amb una prosa clara, concisa i acurada El 1980 li fou atorgat el premi Lenin de la pau

Collaborà a La Universidad 1905 i a Revista Contemporánea 1910 S'inicià en la diplomàcia i fou encarregat d’afers estrangers a Colòmbia 1927-28 Malgrat ésser l’introductor a Xile del vers lliure, preferí les tècniques tradicionals, en especial el sonet El 1949 fou publicada la seva Antología i Viejos Poemas inéditos El seu ideari filosòfic el portà en els seus assaigs i les seves narracions de tema social a una fusió d’anarquisme i tolstoianisme les seves novelles, La reina de Rapa Nui 1914, Alsino 1920 i Un juez rural 1924 són, més que res, allegories, i la seva temptativa dramàtica…

Comencà a treballar com a articulista i crític de teatre i arts plàstiques als diaris “El Día Gráfico” i “La Noche” Fou administrador de la Casa de Caritat, professor de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya i membre de la Unió Catalanista El 1939 s’exilià a França, on fou un dels organitzadors de la Residència d’Intellectuals Catalans a Montpeller 1939-41 El 1941, arribà a Mèxic on portà la gerència de l’editorial Misrachi fins que es jubilà Des de Mèxic, animà i coordinà els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili i en fou secretari del patronat, primer amb…

Un dels banderers del pensament socialista des de les seves revistes “Bon Sens” i “Revue du Progrès” 1839, i sobretot amb el seu fulletó L’Organisation du travail , ampliat el 1848 amb Le Droit au travail , en els quals formulà els seu principi, “de cada u segons les seves habilitats a cada u segons les seves necessitats” la seva principal innovació fou la idea que l’estat era un instrument necessari per a la reforma social mentrestant, la seva Histoire de dix ans 1841 actuava com a arma de descrèdit contra la monarquia de Lluís Felip Membre del govern provisional el 1848, portà a terme el…

Llicenciat en Dret i Periodisme, ha desenvolupat la seva carrera periodística en el diari La Vanguardia , on començà a treballar el 1969 com a traductor En fou corresponsal a Londres 1974-81 i a Washington 1981-82, i enviat especial a una vuitantena de països L’any 1983 ocupà durant uns quants mesos la direcció del diari, i posteriorment fou director adjunt 1987-2000 i director de l’edició digital 2000-06 Des del 2006 n’és conseller de direcció És collaborador habitual d’altres mitjans de comunicació El Punt-Avui , El Mundo Deportivo , i tertulià en programes d’actualitat de TVC, de RAC-1 i…