Resultats de la cerca

Els seus articles als diaris de Madrid “El Liberal”, “El Imparcial”, i “El Sol”, àgils i humorístics, d’una gran varietat de temes, aconseguiren una notable popularitat

Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors, amb P Grases i altres, de la revista d’avantguarda Hèlix  1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a Ginesta  i Mirador Evacuat per la Generalitat el 1936, a partir del…

Resident a Madrid des de l’adolescència, durant la Guerra Civil hagué de viure refugiat a l’ambaixada del Paraguai per estar inscrit en les llistes de postulants a la Companyia de Jesús El 1942 es llicencià en químiques, i es doctorà l’any següent Inicialment dedicat a la indústria, aviat destacà com a conferenciant, articulista sobre temes socials i religiosos a la premsa general Informaciones , Triunfo , El Independiente , El Imparcial , Diario 16 , Le Monde , Sábado Gráfico , Cambio 16 , El País , El Periódico de Catalunya , etc com en revistes de tendència catòlica i progressista…

Actuà a la Federación Sindical de Saragossa El 1911 s’hagué d’exiliar a França, on conegué Lenin i Enrico Malatesta L’any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí Milità a la CNT, i collaborà activament a la seva reorganització Organitzà la vaga general de Saragossa com a protesta per l’assassinat de Francesc Layret a Barcelona, i fou condemnat Dirigí “Cultura y Acción” 1921, òrgan regional del sindicalisme aragonès, “Solidaridad Obrera” de Gijón 1922 i “El Productor de Blanes” 1925 El 1939 s’exilià a França, on morí…

Cursà dret a Barcelona i Saragossa A Tres viatges amb calma per l’illa de la calma 1952 i altres cròniques ha practicat un humorisme desenfadat i anecdòtic Redactor de “Baleares”, hi exercí sota el pseudònim Gafim la crítica d’art, closa dins un figurativisme antiavantguardista

Fou fundat pel capellà del regiment de Saragossa Sebastián Hernández Morejón per tal d’informar sobre els esdeveniments de la guerra del Francès El 15 d’agost de 1808 prengué el nom de “Diario de Mallorca” El 1811 registrà una polèmica sobre la immunitat dels béns eclesiàstics Amb l’aparició de l’"Aurora Patriótica Mallorquina” 1812 es decantà visiblement pel sector clerical, bé que posteriorment s’esforçà a mantenir una relativa neutralitat

En fou corresponsal a València Vicent Boix, i a Saragossa, Jerónimo Bravo Combaté la centralització i l’actitud hostil als furs de molts liberals, i enaltí la història de Catalunya Fou aviat acusat de separatisme El 1856 Balaguer se separà de la redacció i l’11 de setembre de 1857 el títol fou reduït a “La Corona” Es fusionà el 28 de juliol de 1868 amb “Crónica de Cataluña” tot conservant el nom fins al 29 de setembre del mateix any Durant anys publicà una edició del matí, en format petit

Soldat a Cuba, Weyler l’empresonà dos anys per uns articles periodístics En tornar-ne estigué hospitalitzat a Manresa, i conreà el periodisme polític a Saragossa Publicà la tetralogia autobiogràfica Del cautiverio 1903, Del hospital 1906, Del cuartel y de la guerra 1906 i Del periódico y de la política 1907 Residí a París i a Madrid, on fou redactor d’"El Imparcial” i milità a Acción Republicana, el partit d’Azaña Candidat fracassat a diputat a corts, reflectí aquesta experiència en la notable novella El juez que perdió su conciencia 1925 Unes altres obres narratives, dins la…

Estudià al seminari de Barcelona i medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme, integrat en l’entorn de Víctor Balaguer, amb el qual fundà El Conceller  i junts viatjaren per Itàlia 1859 Fou redactor d’ El Barcelonés  i El Telégrafo , impulsor de la Revista de Cataluña , collaborador del Calendari Català i La Renaixença i director d’ El Fomento de la Producción Nacional  1869 Milità en el liberalisme regionalista i fou…

El 1871 es llicencià en dret a Oviedo i es traslladà a Madrid per cursar-hi lletres i doctorar-se en dret Aviat fou conegut com a periodista en publicacions republicanes, on alternà articles satírics amb comentaris polítics, literaris o filosòfics A l’abril del 1875 començà a emprar, al diari El Solfeo , el pseudònim de Clarín El 1878 guanyà les oposicions a una càtedra de Salamanca, que no li fou concedida pel govern quatre anys després, en pujar al poder el liberal Sagasta, fou nomenat catedràtic de Saragossa aquest mateix any contragué matrimoni El 1881 havia publicat el seu primer llibre…