Resultats de la cerca

Impresa a València amb el títol de Gazeta de Valencia per Josep Estevan i després per JFerrer d’Orga i per la Imprenta Patriótica del Pueblo Soberano, del desembre del 1810 al gener del 1811 s’anomenà Gazeta de la Junta Superior del Gobierno de Valencia , i Gazeta de la Junta-Congreso del Reino de Valencia fins al novembre del 1811 Ocupada la ciutat pels francesos, passà a Alacant, on fou publicada per Nicolau Carratalà amb el títol de Gazeta del Reino de Valencia juliol del 1812 — juliol del 1813 Després de la retirada de les tropes de Suchet de València juliol del 1813, hi tornà, i hi fou…

El 1641 era escrita en català i, almenys des del 1695 era editada per l’impressor Rafael Figueró Publicada amb títols diversos, s’interrompé el 1714 El 1716 obtingué el privilegi d’edició Josep Teixidor , que la titulà Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona Des del 1750 es titulà novament Gazeta Des del 1763 la publicació fou continuada per Tomàs Piferrer i els seus successors Al començament del segle XIX era bisetmanal la seva publicació degué suspendre's amb motiu de la guerra del Francès A mitjan segle XIX fou publicat un diari amb el nom de Gaceta de Barcelona del 1853 al 1879

Dirigit per Gaspar Thous, hi collaboraven Francesc Ombuena, Constantí Piquer, Manuel Millàs, Ramón Díaz i Enric Blay

Passat el període de prohibició de 1843-48, reprengué sota el nom de Nova Gaseta Renana Neue Rheinische Zeitung , dirigida per K Marx i F Engels i sostinguda per la Lliga dels Comunistes Hi aparegueren texts importants en la formació del marxisme El 1849, la publicació fou novament prohibida

Fou imprès successivament a Tarragona, Vilafranca del Penedès, Martorell, Sant Feliu de Llobregat, Alacant, València, Vilanova, Manresa, Vic i Berga A partir de l’abril del 1814, suspeses totes les altres gasetes de Catalunya, Antoni Brusi publicà, amb una periodicitat setmanal, una Gazeta de Cataluña , que durà almenys fins el 1815

Amb motiu del Congrés Catalanista del 1880 polemitzà amb Diari Català , i el periòdic de Valentí Almirall fou suspès perquè semblà que amb la seva resposta atacava el principi d’unitat nacional

Després del pas del govern de Negrín a Barcelona novembre del 1937, fou publicat en aquesta ciutat, dirigit per Antonio Mije Tingué com a principals collaboradors Margarita Nelken, Benjamín Jarnés, Artur Perucho, etc, així com els caps militars Enrique Castro, Enrique Líster, Manuel Tagüeña, etc Deixà de publicar-se pel gener del 1939

La seu és a Londres Fins el 1945 absorbí altres diaris d’informació econòmica i financera, àmbit en el qual, per la seva reputació de rigor, es convertí en el mitjà més influent a la Gran Bretanya, i també en un dels primers del món El 1957 fou adquirit pel grup Pearson Des dels anys setanta del segle XX adoptà un punt de vista progressivament internacional, i el 1979 llançà la primera edició per a l'Europa continental, a la qual seguiren una vintena d’edicions en diversos punts del món, especialment a Àsia, l’Orient Mitjà i els Estats Units El 2012 les subscripcions per internet…

Existí fins el 1934, amb més de vint associacions adherides Pretenia de representar professionalment tots els periodistes que actuaven a Catalunya i a les Balears Creà uns serveis assistencials, celebrà congressos i edità un butlletí

Era redactat en castellà amb algunes pàgines en basc Es convertí en la veu dels collectius que formen l’esquerra abertzale a Euskadi i era un dels pocs mitjans a través dels quals ETA  transmetia els seus comunicats Per aquest motiu sovint era acusat d’estar vinculat al grup terrorista El juliol del 1998 el jutge Baltasar Garzón n’ordenà el tancament cautelar sota l’acusació de formar part de la xarxa de finançament d’ETA i d’actuar sota els dictàmens de l’organització armada Diferents directius del diari foren detinguts, entre ells el director, Xabier Salutregi, i més endavant març del 1999…