Resultats de la cerca

Dirigit per Gaspar Reynés i Quintana i controlat per la mitra, fou òrgan oficiós de la jerarquia eclesiàstica fins el 1966, que adquirí una major independència i tingué un notable augment de difusió el 2000 el tiratge era d’uns 28500 exemplars Cal destacar el tractament donat a la problemàtica de les Illes i la inserció d’articles en català Des del 1991 forma part del grup Prensa Ibérica

Fou substituït per La Gazeta de Mallorca 1907-10, predecessora del Correo de Mallorca

Els comunistes se n'empararen a l’inici de la guerra civil de 1936-39, i sortí amb periodicitat intermitent fins a la fi del 1938

Eixí a Barcelona l’1 de maig de 1822, durant el Trienni Constitucional, editat per JRubió i TGaspar Des de l’1 de gener de 1823 suprimí la segona part del títol L’últim número fou el del 10 de juny de 1823

Fins a la seva mort 1914, Escanellas en fou el director amb algunes interrupcions A partir de l’any 1903 hi collaboraren activament Isidor Macabich i altres escriptors eivissencs El 1953 llançà el suplement cultural Isla , editat durant uns anys, i posteriorment altres suplements Diario Deporte , 1993 Mola , 2002, en català La Miranda , 2009 El 1924 passà a la família Verdera, fins el 1991, que passà a formar part del grup Prensa Ibérica El 2000 el tiratge era d’uns 8000 exemplars El 2008 inicià les emissions Radio Diario

Fou un periòdic conservador, catòlic, monàrquic i defensor dels interessos econòmics catalans Durant una gran part del segle XIX representà plenament la burgesia catalana i fou el periòdic més influent del Principat El seu creador fou el napolità Pere Pau Husson de Lapezaran, el qual aconseguí de Carles IV llicència per a publicar un diari semblant als que ja sortien a Madrid, València i Sevilla, i el permís municipal per a posar a la capçalera del diari l’escut de la ciutat de Barcelona Publicava avisos i anuncis, indicacions meteorològiques, el moviment del port i les…

Aquest havia obtingut, el 1761, un privilegi per tal de publicar un diari similar al Diario Noticioso Curioso Erudito y Comercial, Público y Económico , que apareixia a Madrid des del 1758 popularment fou conegut pel Diari d’En Tarassona Reaparegut el 2 de juny de 1772 amb el títol de Diario Evangélico Histórico-Político , que canvià aviat pel de Diario Curioso Erudito Histórico Comercial, Civil y Económico , desaparegué definitivament el 30 de maig de 1773 Constava de quatre pàgines, i patí sempre una manca de mitjans econòmics

Deixà de sortir el 5 d’agost de 1933 En la segona etapa, la més interessant, actuà com a independent en política i fou dirigit per Josep AVandellòs i per Josep Janés i Olivé, que li donà altura literària i acurada presentació

Dirigit primer per Miguel Ángel Aguilar i després per Pedro J Ramírez, hi collaboraren Manuel Jiménez de Parga, Tomás de Salas, Lluís Carandell, Xavier Domingo, Carmen Rico-Godoy, Justino Sinova i d’altres polítics i escriptors Fou editat fins el 2001 Al novembre del 2001 i després de 25 anys de publicar-se sortí al carrer el darrer número de “Diario 16” El Grupo Voz, propietari del rotatiu des que el 1998 l’adquirí en subhasta pública, no aconseguí sanejar-lo ni trobar-ne un comprador

Diari informatiu i moderat, fou políticament independent, amb una posició lleugerament nacionalista Al gener del 2002 reaparegué la capçalera com una publicació setmanal lligada al diari Regió 7 de l’Anoia