Resultats de la cerca

Doctor en història i llicenciat en dret, collaborà a El Pueblo Dirigí després El Noticiero Sevillano , i fou redactor 1902-07 d' El Liberal de Madrid Fou gerent de l’Editorial Española y Americana i director de l’Editorial Prometeo de VBlasco i Ibáñez, amb la filla del qual, Llibertat, es casà el 1911 Fou professor a la Universitat de València, i entre les seves obres cal destacar La Escuela Valenciana de Arquitectos 1932 —discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Sant Carles—, Sublevación del infante don Jaime de Aragón, seguida de la de su hijo del mismo nombre 1462-1477, San Juan del…

Tingué un gran èxit de públic 3 000 subscriptors el 1840 i pot ésser considerat com el capdavanter de les idees liberals al País Valencià i de la Renaixença, tant per l’ardida defensa de la llengua com per les seves contribucions al recobrament de la consciència valenciana A conseqüència de processos i suspensions múltiples tingué diverses etapes 1837, 1840-41, 1854, 1855, 1863-64, El Mole Antic 1864-65, 1870 Per motius de censura hagué de canviar sovint de nom La retirada del seu substitut El Papafigo 1841 i el procés que el governador eclesiàstic Ferraz intentà contra Bonilla…

Ingressà a l’Acadèmia General Militar el 1947 El 1972 es graduà en periodisme Formà part de la División de Montaña Urgel núm 4, fou capità d’enginyers de la IV Regió Militar Catalunya i en 1964-69 estigué al capdavant de l’oficina de premsa de Capitania General Aquest darrer any fou designat agregat militar de l’ambaixada espanyola a Washington Coronel d’enginyers d’estat major, el febrer del 1986 fou promogut a general de brigada, i el 1988, a general de divisió Fou director del Centro Superior de Estudios de la Defensa Nacional CESEDEN del 1988 al 1991 Com a periodista i especialista en…

Germà d’ Antoni Feliu Es llicencià en dret 1867 Estigué afiliat al partit liberal dinàstic i ocupà diversos càrrecs en l’administració dels governs civils de Conca i Barcelona El 1866 estrenà la seva primera comèdia,  Un mosquit d’arbre , a La Gata del Teatre Odeon, que dirigia Frederic Soler i Hubert Amb el pseudònim de Josep Serra , collaborà amb Soler en comèdies com ara La filla del marxant 1875 o La mà de l’inglès 1879 El seu primer drama,  Los fadrins externs 1871, que tracta sobre la institució de l’hereu, assenyala la línia de la seva producció posterior la mitificació del món rural…

Fill de Josep Artís i Balaguer Collaborà a la Revista de Catalunya , a  Mirador els articles del qual recopilà en el llibre Del mirador estant , publicat el 1987 i a  L’Opinió Després de la Guerra Civil, el 1941 adoptà el pseudònim pel qual seria conegut per a signar les seves collaboracions a la revista Destino , i que estendria als seus articles i als seus llibres Collaborà també a  Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal Fou el primer director de Tele-exprés 1964 i, a partir del 1966, dirigí Tele-estel , primer setmanari català autoritzat pel franquisme, fins al seu…

El 1868 fundà a València El Cosmopolita , que li valgué persecucions Fou després redactor del Diario Mercantil i de Las Provincias , on destacà per les seves cròniques directes de la tercera guerra Carlina A Madrid collaborà en La Correspondencia de España amb l’aportació econòmica del seu propietari i la de Joan Guix, fundà La Correspondencia de Valencia 1865 Creà també El Noticiero Sevillano , El Noticiero Universal de Barcelona 1888 i l’agència de notícies Mencheta Introduí el reporterisme en el periodisme espanyol Diputat i senador, escriví De Madrid a Panamá 1886 i, contra…

De família de petits terratinents el pare, metge d’ideologia liberal, estudià a Figueres i medicina a Barcelona, però no acabà la carrera Es casà a vint anys amb Mercè Gómez Illa, i el problema de constituir una família el feu decidir a tornar a Avinyonet de Puigventós per a dedicar-se a la propietat familiar Foren anys de meditació i de treball en els quals perfilà la seva ideologia, republicana i catalanista Collaborà en Catalunya Artística 1900 com a crític teatral signant Joseph Piula  Installat a Barcelona 1903, s’accentuaren els seus lligams amb el periodisme polític i collaborà en la…

Procedent d’una família de rabins, el 1935 emigrà als EUA, on es naturalitzà el 1943 i on la seva obra fou coneguda per mitjà de les traduccions a l’anglès Collaborà en el diari ídix  jiddisch de Nova York Jewish Daily Forward , i des del 1967 en el The New Yorker , que publicà les seves contribucions traduïdes De la seva obra, que gira quasi exclusivament entorn del món dels jueus europeus, sobretot a Polònia, cal destacar les novelles Sotn in Goraj ‘Satan a Goraj’, 1935, Di Familje Muschkat ‘La família Muschkat’, 1950, Der Hojf ‘La finca’, 1953-55, Der Knecht ‘El servent’, 1962…

Nascut en una família catalana resident a Veneçuela, emigrà a Barcelona a setze anys Les seves primeres escalades foren al massís del Garraf i a Montserrat Entre el 1989 i el 1991 obrí algunes de les rutes clàssiques de dificultat juntament amb Armand Ballart Posteriorment escalà amb Joan Casas i obrí diverses vies als Pirineus Realitzà també ascensions als Alps, entre les quals destaca la primera estatal al pic de Meije o l’obertura d’una ruta glacial a la cara nord del Fletschhorn El 1996 s’incorporà al Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME També es dedicà al periodisme de…

Especialitzat en bàsquet, fou conegut per les seves retransmissions d’aquest esport a Televisió Espanyola Des del 1974 ha presentat i dirigit programes esportius com Polideportivo, Chócala , Estudio Estadio, Zona ACB, Estudio Estadio 2, o la Gala del Deporte Fou cap d’esports de TVE a Catalunya 1983-85 i director d’esports de TVE a Catalunya 1999-2001 i 2003-07 En la seva trajectòria destaquen 1200 retransmissions de partits de basquetbol i la cobertura de set Jocs Olímpics Sarajevo 1984, Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992, Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004 Fou…